En els últims anys, el Vell Continent s’ha vist afectat pel virus de la por. La confiança en el projecte d’una Europa unificada ha entrat en crisi. Després del “no” a la Constitució de Franca i Holanda, cafebabel.com proposa als europeus una teràpia a base de “cafè”: tant a distància amb els dossiers en línia, com en directe amb els debats públics arreu d’Europa. Avui us proposem un resum de les solucions que s’han trobat durant aquests mesos de debats, entre articles i intervencions, entrevistes i opinions.

El multiculturalisme, model sostenible?

L’homicidi de Theo Van Gogh a Holanda, els atacs terroristes a Londres i els enfrontaments en els suburbis de París han tret a la llum el problema de la sostenibilitat de les societats multiètniques i multiculturals a Europa. En els Països Baixos el debat s’ha canalitzat en una sèrie de propostes de lleis severes. La ministra d’immigració, Rita Verdonk, “ ha arribat a proposar l’ús de la llengua holandesa pel carrer”, escriu Philip Ebels en el seu reportatge . Però la idea del multiculturalisme pren com a base la tolerància. Un valor que s’ha d’integrar novament a la societat perquè “l’única manera d’integrar els joves de les comunitats desfavorides a la societat francesa és el treball”, tal com sosté Aziz Senni, un empresari francès d’origen marroquí, convidat al debat a París. Aziz Senni, autor del llibre El ascensor social se ha estropeado…Yo voy por la escalera, proposa la discriminació positiva, però no sobre la base de la raça o de la religió, sinó de la residència. Els enfrontaments a les zones perifèriques n’han deixat constància. Llegiu el dossier .

UE-Islam: tan propers i tan distants

“No existeix la por a l’Islam; existeix únicament la por d’allò que no es coneix”, va declarar un participant de creença musulmana el novembre passat en el debat de Sevilla. “S’han de combatre les formes d’integrisme religiós. Jo temo les formes de fanatisme catòlic i musulmà per igual”, va afegir un altre participant. A Europa viuen prop de 17 milions els musulmans. Els enfrontaments religiosos han augmentat, però segons el teòleg espanyol Juan José Tamayo, “les religions no poden continuar sent font de conflictes, ni entre elles ni amb la societat, però han d’aprendre a reconèixer-se, respectar-se i crear un diàleg”. Llegiu el dossier .

Del tèxtil a la contaminació: per què la Xina fa por?

Segons Lu Yiyi, director de recerca de “China Project a Chatham House”, “el problema principal de les relacions entre la UE i Xina és la manca d’una política exterior comuna europea”. Segons l’investigador, la por a l’exportació de mercaderies a baix cost procedents de la Xina és producte de la ignorància. “Els països de la Unió poden treure profit de la liberalització financera que s’està adoptant a Xina”. Les denúncies d’Occident respecte als alts nivells de pol•lució que produeixen les indústries xineses resulta increïble, sobretot després que els Estats Units s’ha negat a formar part del grup de països signataris del Protocol de Kyoto. Un protocol que Pequín ha firmat. Així mateix, el govern xinés ha anunciat que “doblarà els recursos en energies alternatives abans del 2020”, puntualitza Simon Borkin des de Londres. Llegeix el dossier.

Descentralització: tots per un i un per tots!

El procés d’integració europea implica dues tendències que es contraposen. Una centralització dels poders a Brussel•les per una banda, i la distribució dels poders a les regions i a les autonomies locals, per l’altra. A Bèlgica, Frieda Brepoels, vicepresidenta de la nova aliança flamenca, afirma que “la sobirania nacional és una noció que va néixer al segle XVIII i no pot servir com a base per crear el futur d’Europa”. I continua: “Per fer avançar Europa, cal pensar en l’Europa de les regions”.

El nou Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat recentment pels diputats espanyols, apunta a l’ampliació de competències de les comunitats autònomes com a solució per evitar les aspiracions independentistes. En la mateixa direcció, Zapatero està treballant amb els nacionalistes bascos per aconseguir la pau que Espanya persegueix des dels anys seixanta, període del primer atac d’ETA. L’organització terrorista va anunciar un “alto el foc permanent” el passat mes de març. “El traspàs de competències dels estats a les regions implica alhora la integració europea: destrueix identitats velles, i en crea de les noves”, escriu Tiziana Sforza des de Roma. Llegiu el dossier .

El pastís de la UE. Quin tros em toca?

La UE neix de la idea de crear una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer que hauria permès als estats fundadors el lliure intercanvi de mercaderies. Com assegura Paul Hofheinz, una força “capaç d’incrementar el benestar i la pau”. El 1986, la UE va ser un important punt de referència per Espanya, una vegada acabada la dictadura franquista. Per això, l’ampliació cap a l’est és l’únic mitjà per aixecar els països que van viure l’experiència comunista. És necessari integrar els futur Estats membre, com Romania, Bulgària i Croàcia, amb la perspectiva de crear un mercat únic que segons la comissària europea de l Competència, Neelie Kroes, “tindrà efectes positius per a tothom: per cadascun dels Estats membre, per als productes i per als consumidors”. Llegeix el dossier .

El retorn del nacionalisme estatal

”Hi ha hagut en algun moment una Europa sense crisi?” es pregunta Martin T. Haberger, actor de teatre i fundador del projecte Euroliteratour, que proposa intensificar l’intercanvi cultural entre europeus. Els nous corrents nacionalistes que empenyen en direcció a un retorn a la “realpolitik” basada en els interessos nacionals són el símptoma d’una UE en crisi. Samuele Pii, President de la Joventut Federalista Europea (GFE), proposa “afrontar els problemes des d’un punt de vista cosmopolita”, reconeixent Europa com un valor comú i no com un enemic extern. Llegiu el dossier .

Fuga de talents

S’ha encès l’alarma de la fuga de cervells. Però en una societat on és necessari ser bilingüe i en què s’incentiva la mobilitat dels estudiants, com es pot considerar la fuga de cervells un resultat imprevist? No seria més adequat anomenar-la cervells en moviment? Kevin Byrne, professor d’anglès a Japó, explica que “el moviment d’estudiants i ciutadans europeus és la clau de l’enriquiment cultural i el desenvolupament econòmic del continent”. L’intercanvi de persones i d’informació es pot considerar la veritable força de la UE. No tots els estudiants i els treballadors que han abandonat el propi país volen quedar-s’hi per sempre. “Quan acabi el màster, tornaré a Hongria. Encara que resulti difícil, vull trobar una feina que m’agradi al meu país”, afirma Bernadett, un honarès, resident a Lund (Suècia). Llegiu el dossier“.

Crèdits fotogràfics: Comissió Europea, Peter Visontay, Scottish Parlament, Chris Webster, Jetmir Decani, Miya – Creative Commons i Luigi Farrauto.