L’arribada de governs d’esquerres al continent sud-americà sembla constituir un terreny d’entesa favorable per reorientar els acords euro-llatins, concentrats des dels anys 90 en un pla comercial. D’altra banda, l’any passat la fantàstica mobilització internacional contra la pobresa, amb les donacions humanitàries o la participació directa de més de 15 milions de persones a la crida mundial contra aquesta plaga va demostrar la capacitat dels ciutadans europeus de fer pressió sobre els governs perquè respectin els seus compromisos amb els països en vies de desenvolupament.

Més enllà de les reunions habituals dels caps d’Estat i dels líders econòmics, la cimera de Viena està marcada per una cooperació cada vegada més estructurada de les societats civils europees i sud-americanes i l’organització d’una contra cimera que reagrupa més de mil participants. El fòrum euro-llatinoamericà, que engloba sindicats i organitzacions no governamentals de mediambient, de drets humans i d’ajuda al desenvolupament va definir diverses proposicions en una declaració , que ha estat lliurada als caps d’Estat i de govern.

En l’agenda, destaca la creació d’un fons de solidaritat bi-regional per lluitar contra la pobresa extrema a Amèrica Llatina. Un informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) publicat l’any passat subratllava la relació directa entre l’augment de la pobresa i la feblesa de l’Estat de dret a Amèrica Llatina. La UE, que contribueix a un 40% de les ajudes al desenvolupament que reben els països d’Amèrica Llatina i del Carib té un paper important. Tot i això, un document publicat a principis d’abril de 2006 per diverses ONG europees mostra que els principals països estan lluny de respectar el seu compromís de destinar un 0,7% de la seva riquesa nacional a l’ajuda humanitària. I això no és tot, perquè el text afirma que els principals Estats dels 25 inflen artificialment les seves xifres destinades a l’ajuda humanitària; unes xifres que inclouen les ajudes d’estudiants estrangers, les despeses de serveis d’immigració o l’anul·lació del deute públic d’Iraq.

Aturar el doble discurs

Un altre tema de preocupació a Amèrica Llatina és la protecció i l’accés als recursos naturals. La recent nacionalització de gas a Bolívia, amb un suport del 90% de la població, demostra que l’absència d’accés als recursos de base pels més desprotegits. Els països de la UE han de deixar de practicar un doble llenguatge: encoratjar, d’una banda, la constitució de campions nacionals per assegurar la independència energètica d’Europa i de l’altra, insistir perquè les multinacionals europees augmentin el control dels mercats de l’electricitat, el gas o l’aigua en el continent sud-americà. Si la Unió desitja realment una cooperació estratègica amb Amèrica Llatina, no ha d’encoratjar aquest soci a consolidar la seva independència, respecte altres zones del món?

Per lluitar contra aquest doble discurs i fer pressió sobre els caps d’Estat i de govern, les ONG fan una crida a la contra cimera per “enllaçar alternatives”, amb la posada en marxa de tribunals populars que subratllin les vulneracions dels drets humans, com per exemple els talls d’aigua que practiquen algunes multinacionals. La contra cimera desitja posar sobre la taula dels caps d’Estat un missatge urgent de la societat civil: la lluita contra la pobresa i el respecte dels drets humans són les veritables preocupacions dels ciutadans i han de constituir el ciment d’una veritable cooperació.