8:53h: estació central de Cracòvia. Ressona el xiulet estrident del conductor que anuncia la sortida del “Tren Europa 2006”. La idea, que va néixer l’any 2004, ha vist la llum gràcies sobretot a les ajudes comunitàries i a la generositat de donacions privades. L’objectiu del projecte, que pretén celebrar el segon aniversari de l’ampliació de la Unió Europea de 15 a 25 Estats, és visitar 7 països en 8 dies. Aquest viatge per Europa “ha de permetre relacionar els ciutadans dels diversos països: tant els que estan satisfets amb l’adhesió a la UE com amb els que no n’estan”, segons Anna Olszowska, coordinadora del projecte a Polònia.

Després de passar per Budwiejovice, a la República Txeca, Malibor a Eslovènia o Pecs a Hongria, la propera destinació és Zgorzelec , una ciutat situada a la frontera entre Polònia, la República Txeca i Alemanya. És molt d’hora, però en els vagons hi ha un ambient molt animat. Com les abelles en el rusc, els passatgers participen a les activitats proposades. “Es tracta de feina i no pas de divertiment”, afirma Maria Graul, auxiliar. Unes 100 persones provinents de 13 països diferents -com Hongria, Txèquia, Romania, Lituània o Bielorússia – viatgen en aquest tren. La majoria dels passatgers són joves escollits per desenvolupar els seus projectes artístics insistint en la importància del diàleg entre els ciutadans europeus. “Volem conèixer els nostres veïns. Europa no són només els funcionaris de Brussel·les, són la gent normal i corrent”, destaca així Mélanie Henze, una de les alemanyes de l’organització.

Sentir les emocions

En un dels compartiments, joves periodistes de la revista alemanya Politik Orange comparteixen el vagó amb dos estudiants silenciosos. De sobte, una silueta misteriosa dispara quatre instantànies amb una “polaroid”; unes fotografies que després penjarà a les finestres del tren. “Captar el moment”, aquest és el nom de la iniciativa de Matthias Nebel que vol gravar sobre la pel·lícula tots els esdeveniments del viatge i immortalitzar les ciutats i els participants. “Hi ha un munt emocions… Ja que nosaltres no podem memoritzar cada minut que passa, aquestes fotografies són una bona manera de guardar els records del viatge”, explica la Mélanie.

El debat, ara i sempre

A les 10:30h, en un dels vagons convertit especialment en saló polític, comença una discussió amb els convidats polítics i científics, que porta per títol “Cap a on va Europa?” És el torn dels polítics i dels representants d’associacions i d’ONG. “La idea també consisteix a parlar amb personatges del món de la política i de la literatura sobre temes com la integració o el futur dels Vint-i-cinc”, ens explica Agnieszka, una polonesa que treballa a Viena. El públic es mostra curiós i planteja moltes preguntes. Una de les participants, Athanasia Rousiamani, d’origen grec aborda la qüestió de l’adhesió de Turquia a la Unió Europea. Presenta al públic algunes de les opinions que ha recollit entre els habitants txecs, eslovens o austríacs que es troben en les ciutats que van creuant. El seu estudi revela que només els hongaresos són favorables a l’entrada de Turquia. “Algunes persones han reaccionat de manera agressiva quan només volia conèixer el seu punt de vista”, explica Athanasia amb un to de retret. Madeleine i Christophe filmen el debat. Després muntaran un vídeo a la sala audiovisual per projectar-lo a la propera parada.

Quan arriba el migdia, els participants es dirigeixen cap al vagó restaurant per dinar. N’hi ha que prefereixen seguir treballant en els seus projectes abans d’omplir l’estómac. Agrupats en funció de la disciplina artística –entreteniment, cuina, música, literatura o teatre- els passatgers s’acaben retrobant en el vagó del bar-biblioteca per assaborir les postres o beure el cafè en petits grups. “Hem intentat entrevistar gent de diverses edats i d’un estatus social diferent. Totes les respostes són positives. Ningú no ha dit “Europa és una merda!”, diu Marta Gawinek. El so dels instruments crida l’atenció dels curiosos de l’últim vagó: sobre els acords de jazz, de mica en mica tothom abandona els seients i el tren embogeix a ritme de swing!.

S’acosta el final del viatge. A les 17:25 el tren s’atura a l’estació Zgorzelec, on els rep l’orquestra de la ciutat. Els participants s’afanyen a baixar del tren i recórrer els carrers de la ciutat escala, amb els seus projectes sota el braç, amb l’esperança de transmetre la informació sobre els 7 diferents països que han creuat amb el tren Europa 2006. “A tot arreu ens han acollit molt bé, però els hongaresos i els eslovens han estat els més hospitalaris”. No esperàvem una rebuda tan entusiasta”, s’alegra Tobias Hipp, responsable de l’esdeveniment. L’1 de maig, els passatgers recorren l’últim tram de trajecte fins a Berlín, destí final del viatge artístic. És a la capital alemanya, símbol de la reunificació, on està previst que presentin davant d’un auditori de personalitats polítiques i mediàtiques les seves impressions recollides durant el viatge.