Emil Koev treballa en la construcció en un suburbi de Bergisch Gladbach, Alemanya. Tres vegades l’any, l’Emil envia 400 euros als seus pares, a Bulgària. “Els meus pares s’avergonyeixen d’haver-se de refiar de mi per tirar endavant”. Però no tenen cap altra opció, perquè amb la seva pensió de jubilació de 70 euros cadascun no en tenen ni per arribar a meitat de mes, tot i que no compren res més que no sigui llet, pa i, rarament, carn. La verdura, les patates i la fruita les cultiven, com molts altres búlgars, al seu hort . “L’hivern passat portaven jaqueta i gorra dins de casa, perquè els van tallar la calefacció”, recorda aquest treballador clandestí. A més, els diners que Emil Koev dóna a un amic perquè els faci arribar a casa seva, sempre arriben amb retard.

Suport de l’economia búlgara

Krassen Stanchev, director de l’Institut d’Economia de Mercat de Sofia (IEM) diu que des de 1991, aproximadament 820.000 búlgars han abandonat el seu país, dels quals un 40% inverteix el seu sou a Bulgària. Stanchev parteix de la base que els diners que els emigrants envien cap a casa seva superen la meitat de les inversions estrangeres fetes a Bulgària en els darrers quatre anys. En un informe del Banc Nacional búlgar per l’any 2005 s’esmenta que mil cent milions d’euros de les butxaques dels emigrants van desembocar en l’economia búlgara. Un estudi de l’IEM de l’any passat demostra que aquests diners podrien haver representat entre l’1,5% i el 3,5% del PIB dels darrers anys.

A Bulgària és tradició el Gurbet (treballar a l’estranger), és a dir, trobar feina lluny de casa. Els segles XVIII o XIX en molts poblets búlgars hi vivien només dones, nens i gent gran. Els homes havien marxat als països veïns per fer d’artesans o jardiners. A principi del segle passat molts homes van emigrar cap Amèrica. Segons l’Institut Nacional d’Estadística de Sofia, avui dia la gran majoria dels emigrants búlgars se’n va cap a Grècia i Alemanya. L’estudi de l’IEM mostra que el típic emigrant búlgar té entre 30 i 45 anys i una educació bàsica. La meitat treballa en la construcció, la restauració o al camp de manera il•legal i cobra 6 euros l’hora de mitjana. La majoria no té assegurança mèdica ni cotitza a la seguretat social ni paga impostos al país d’acollida. I més del 70% dels emigrants planegen estar-se a l’estranger fins que aconsegueixin prou diners; normalment durant uns 4 anys.

Molts s’atreveixen a fer aquest difícil pas cap a la incertesa, ja que amb el sou normal de Bulgària no poden mantenir la seva família. Segons l’IEM, el sou mensual brut a Bulgària és 10 vegades més baix que a Grècia i de 22 a 24 vegades més baix que a Alemanya. Hi ha més búlgars que busquen feina a l’estranger que no pas romanesos, els seus veïns, encara que allà la qualitat de vida sigui també precària. Segons el World Fact Book de la CIA, la taxa d’emigració a Bulgària és quatre vegades més elevada que a Romania.

Cases i petits comerços

Els que tornen a casa porten nous coneixements i experiències de la cultura comercial occidental. Els que poden tornar a Bulgària inverteixen els estalvis principalment en el negoci immobiliari i en els petits comerços. Emil Koev vol fer com el seu amic: demanar un crèdit al banc alemany, perquè allà els interessos són més baixos que al seu país, i després agafar tot el que ha anat estalviant i comprar una casa a Bulgària, a la costa del Mar Negre. Koev té pensat llogar-la a turistes de l’oest per obtenir divises fortes i d’aquesta manera tirar endavant la família. Altres emigrants compren parcel•les o cases sobre plànol. Alguns munten un petit comerç: una fleca, una ferreteria o un consultori mèdic. La Hisenda de Bulgària vetlla perquè ningú s’escapi de pagar els impostos. “L’emigrant búlgar penca per mantenir la família: la dona, els fills i un bon grapat de funcionaris búlgars”, comenta Koev amb una riallada amarga.