Dos mesos després de la seva mort , un solitari retrat de Slobodan Milosevic , l’excap d’Estat de Iugoslàvia i Sèrbia, presideix una petita plaça a Belgrad. És el quarter general de Sloboda (Llibertat), una organització que aspira a preservar la memòria de Milosevic a Sèrbia. L’organització, formada per defensors a ultrança de Milosevic i membres del seu Partit Socialista de Sèrbia (PSS), dedicava els seus esforços a ajudar-lo en la seva defensa contra els càrrecs de genocidi i crims contra la humanitat dels quals se l’acusava en el Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia ( TPII ).

Al funeral

Les seves activitats, però, van cessar sobtadament després de la mort de Milosevic a la presó de Scheveningen l’11 de març. “Estem tots tristos i amargats perquè el nostre president no va tenir un tractament mèdic adequat. El van matar a la Haia”, diu la Mirjana, una de les voluntàries de Sloboda. “Continuarem defensant la visió de Milosevic i la seva política”, afegeix. Aquesta sèrbia afirma que, fins i tot després de la seva mort, molta gent, jove i gent gran, s’uneixen a la seva organització. Els seus atacs apunten ara contra el TPII. Aquests ultranacionalistes consideren el Tribunal una masmorra reservada només per als serbis. Veuen Milosevic com un lluitador per la llibertat i la dignitat del poble serbi, com un heroi de l’era moderna que estava disposat a enfrontar-se als poders mundials. Diuen que han mort un innocent, un home “que era incapaç d’odiar o fer mal a ningú fos quin fos el seu origen ètnic o religiós”, tal com declaraven alguns oradors el dia del funeral.

Marija Bursac, una refugiada sèrbia de Kosovo, diu que la notícia de la mort de Milosevic la va deixar completament desolada. “Tot el meu món es va enfonsar quan vaig sentir la notícia. M’alegro d’haver viscut en aquests temps, perquè un bon home com ell no es veu cada dia”. La Marija expressa les sospites que molts serbis tenen envers el tribunal de la Haia: “Tota la pressió feta des de la Haia ha anat contra els serbis”. I puntualitza: “Només han mort serbis. Se’ns tracta com assassins, quan només estàvem defensant casa nostra”.

Al funeral de Milosevic, al seu poble natal de Pozarevac, el ressentiment era màxim. Alguns assistents portaven rètols que qualificaven la Haia de “camp nazi”. Alguns diaris de Belgrad van afegir més llenya al foc titulant les respectives portades amb la paraula “Assassinat”.

Mirant cap al futur?

Milosevic era jutjat a la Haia acusat de causar 66 crims de guerra, inclosos el genocidi i crims contra la humanitat. Contra ell, es van reunir més de 300.000 pàgines de proves orals i escrites de moltes víctimes de la guerra. Ara, la seva sobtada mort ha fet que la justícia sembli molt més llunyana per a les seves víctimes. Molts serbis també són lluny de reconèixer la responsabilitat de Milosevic en les guerres que van dur a la desintegració de l’ex-Iugoslàvia. Creuen que Milosevic va ser assassinat perquè el TPII es va quedar sense proves de la seva culpabilitat. “Van pensar que seria un objectiu fàcil, però els va resultar un os dur de rosegar”, comenta un venedor ambulant de Belgrad.

No obstant això, en total contrast amb els jubilats que van fer cua durant hores per dir l’últim adéu al seu líder, sembla que els serbis del carrer es van temperant i reprenen les seves vides amb normalitat. “No em preocupa Milosevic. El que m’importa és la meva família”, segons confirma la Natasha, de 40 anys, mare de tres fills.

Però mentre el record de Milosevic es va esvaint a Sèrbia, encara hi ha molta hostilitat contra el Tribunal Internacional, que posa en perill l’extradició d’altres sospitosos de crims de guerra, com ara els líders serbobosnians Ratko Mladic i Radovan Karadzic. Extradir Mladic és una obligació internacional per a Sèrbia. El 3 de maig, la UE va congelar les converses d’ampliació amb Sèrbia i Montenegro per integrar la UE. La raó va ser el retard en l’entrega de Mladic, excomandant de l’excèrcit serbobosnià.

“M’agradaria que castiguessin tots els responsables de crims de guerra. Però estic en contra que es faci xantatge al meu país d’aquesta manera”, diu la Natasha. “Europa no ens vol. Mladic només és una altra excusa”, afegeix.

Un país dividit

Sèrbia es troba encara dividida en aquells que pensen que els serbis no van fer res malament en les guerres dels noranta i aquells que volen que Sèrbia es conciliï amb l’abast amb què es cometien els crims de guerra en nom seu. La preocupació entre aquests últims és que la mort de Milosevic va impedir una sentència judicial i va privar Sèrbia de reconciliar-se amb el seu passat.

Andrej Nosov, de l’ONG Iniciativa Jove, que fa campanya per al debat públic sobre els crims de guerra, diu que molts serbis creuen que el Tribunal no és imparcial: “La mort de Milosevic ha reforçat la creença d’alguns serbis que la Haia és un tribunal antiserbi”, diu Nosov. Afegeix que algunes forces de seguretat i intel•ligència, oficials de la policia i de l’exèrcit que van participar en les guerres de Milosevic, són peces fonamentals en l’ocultació del fugitiu Mladic. “Tots són aquí i tenen molt de suport popular”, assegura Nosov. Segons ell, Milosevic segueix tenint suport entre els pobres i els que no entenen què va significar realment la política de Milosevic: “El llegat de Milosevic encara és venerat aquí a Sèrbia”.

L’optimista

Dejan Gvozden, un músic de rock and roll de 36 anys, és optimista. Creu que les forces progressistes encara poden guanyar: “Malgrat que som una societat polaritzada, la majoria vol unir-se a Europa. Només cal que ens desfem de la càrrega del passat”. La seva banda està políticament compromesa: lluiten contra el fracàs de Sèrbia a l’hora d’enfrontar-se als crims de guerra i aposten per un futur europeu. “El meu ídol era John Lennon. Era un artista políticament compromès. És impossible ser un artista aquí si no estàs al cas de la política”, diu Gvozden. L’optimisme de gent com en Gvozden haurà de complir un paper essencial, al temps que Sèrbia prova d’enfrontar-se amb el passat i mira cap al futur.