Segons un informe del World Bank, a Romania, el 42 % de les famílies reconeixen haver pagat petits suborns i el 38% dels funcionaris haver-los cobrat. El ciutadà romanès quan es troba cara a cara amb l’Estat tendeix a posar-se la mà a la butxaca, és un moviment reflex. Aquesta corrupció “de supervivència” és el símptoma d`una normalitat malaltissa, ja sigui a l’hospital, a l’escola, a l’administració pública o en qualsevol altre lloc.

L’escriptor i editorialista Mircea Cartarescu considera que la solució al problema hauria estat eliminar de la classe política als antics militants del règim comunista immediatament després de 1989. Avui dia, el debat al voltant d’una llei sobre el blanqueig de diners tan sols acaba de començar. A més, els remeis jurídics i legislatius s’han dut a terme de manera molt lenta. Ion Iliescu , president romanès durant la transició, guiat per un reflex d’autoprotecció, va permetre que la corrupció es cimentés en les ments dels ciutadans i en la realitat. L’alternança política posterior, tot i els discursos prometedors en el moment de la campanya electoral, no va saber dur a terme una lluita efectiva contra la corrupció. Tot seguit, el mandat d’ Emil Constantinescu va estar marcat per diversos escàndols vinculats a les privatitzacions o al tràfic de tabac.

Governs vacil•lants

L’any 2002 es va crear un Tribunal Nacional Anticorrupció , però en realitat no s’ataquen les arrels del problema. En el moment de la seva campanya electoral, Traian Basescu , l’actual president, no va vacil•lar a presentar la corrupció com una amenaça per a l’adhesió del país a la UE i per a la seguretat nacional. Un tema que el va ajudar a recaptar molts suports dels seus compatriotes. Més tard, el Departament Nacional Anticorrupció ( DNA ) va aconseguir finalment l’autonomia exigida per la UE i actualment disposa de la confiança d’aproximadament un 39 % dels romanesos. La feina de Mónica Macovei, l’actual ministra de justícia, va implicar l’adhesió dels observadors internacionals. Un altre punt fort del govern actual és el desenvolupament d’una Estratègia Nacional Anticorrupció (2005-2007).

Tanmateix, l’eficàcia de les mesures anticorrupció encara s’ha de demostrar. El jurista, Sever Voinescu, reprenent la teoria de l’investigador búlgar Ivan Krastev, que defensa que el postcomunisme és més corrupte que el mateix règim comunista, ha demostrat que aquesta ” paradoxa de la corrupció” també es pot aplicar a Romania. L’any 2001, un sondeig Gallup va mostrar que el 94% dels romanesos consideraven que hi havia “molta”, fins i tot “moltíssima” corrupció. Segons un estudi més recent, realitzat el mes de febrer de 2006 per l’oficina de recerques socials romaneses, els empleats més corruptes són, per ordre, els de justícia, de duana, de la policia, dels hospitals, les autoritats locals, les administracions financeres, els sindicats, les escoles, els bancs i la premsa. Segons un balanç del DNA, només el 17% de les 744 persones condemnades el 2005 per corrupció ocupaven càrrecs importants. Així doncs, els peixos grossos han escapat de la xarxa de la justícia? Quasi la meitat de las persones consultades en l’anterior sondeig pensen que el partit social demòcrata (PSD), que abans ocupava el poder, es va preocupar més de l’enriquiment dels seus líders que del benestar de la població.

Declaració d’intencions

En el seu últim informe , la Comissió Europea va reclamar al govern romanès que lluités principalment contra la corrupció d’alt nivell i que vetllés per una aplicació real i efectiva de la llei anticorrupció. És el que Daniel Morar, el fiscal en cap del Departament Nacional Anticorrupció (DNA), assegura que fa: actualment està investigant alguns parlamentaris, entre ells, l’exprimer ministre Adrian Nastase, considerat com la personalitat més corrupta del país i el vicepresident del govern, Jorge Copos.

Segons el periodista i politòleg Emil Hurezeanu, les pressions de la UE i el perill immediat d’una explosió social dicten en aquest moment la lluita contra la corrupció, que s’ha vist considerablement reforçada des de l’1 de gener de 2006. El missatge de les campanyes de sensibilització és clar: “Posem fi als suborns!” Tanmateix, mentre que el fet de realitzar una denúncia pública ajuda a la prevenció, una denúncia davant de la justícia contribueix a afeblir la corrupció endèmica. D’altra banda, Victor Alistar, el director de Transparency International de Romania, afirma que “els governants romanesos haurien de moderar les seves actituds triomfalistes”. En el seu informe nacional sobre la corrupció de l’any 2005, que es va fer públic el passat 1 de maig, la divisió romanesa de Transparency International lamentava que, tot i els reajustaments institucionals, la corrupció fos encara nombrosa i a tots els nivells. Aquest informe fa palesa la necessitat de mantenir la pressió sobre el govern i insistir en el fet de poder aconseguir una relació sana entre el ciutadà i l’Estat. Sense deixar de recomanar l’adhesió de Romania a la UE per l’1 de gener del 2007.