Ens vam conèixer el mateix dia que Vladimir Putin va visitar Budapest. Mentre els mitjans de comunicació dedicaven tota l’atenció al líder rus, en un tranquil carreró de Budapest tenien lloc reunions igual d’importants. Lívia Járóka, europarlamentària hongaresa, va acceptar una entrevista durant una d’aquestes reunions. Mentre un grup de polítics l’esperava en una altra sala, ella parlava apassionadament sobre la seva missió: “Acabar amb el racisme que pateix el poble gitano i ajudar-lo a trobar el seu lloc a Europa”.

Una llarga història plena de sofriment

Els gitanos són el grup ètnic que més ha patit a Europa a causa de la discriminació. Una de les teories diu que van emigrar de l’Índia cap a Europa ara fa uns quants milers d’anys. L’any 1471 es va aprovar la primera llei anti-gitanos a Suïssa, i durant els següents 500 anys l’hostilitat envers el poble rom es va fer més i més patent. Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis van assassinar entre 200.000 i 800.000 gitanos en un intent d’eliminar aquesta raça, un genocidi que es va conèixer com a Porajmos. Aquest vergonyós procés en la història d’Europa va continuar al 1999, durant la neteja ètnica que va patir la comunitat gitana de Kosovo. Encara avui en dia, el Centre Europeu pels Drets Gitanos continua investigant casos de racisme vers el poble romà per tota Europa. Activistes gitanos com Lívia Járóka busquen una “solució europea” per un problema que afecta ja tot el continent.

Des del principi de la seva carrera, Járóka ha volgut atreure l’atenció d’Hongria i de tot Europa per fer ressò de la situació e discriminació que viu la minoria gitana. Aquesta activista, tranquil•la però decidida, recorda: “Als inicis, com que era una antropòloga que havia estat estudiant la vida del poble rom durant molts anys, el meu nom no era del tot desconegut per als polítics que defensaven els drets humans. Em preguntaven la meva opinió, i si era necessari, jo no m’estalviava comentaris crítics”.

Durant el seus estudis a l’estranger, va començar a treballar amb l’organització civil gitana fora d’Hongria. El 2004 va ser elegida membre del Parlament Europeu, tot i pertànyer a un dels partits opositors més importants d’Hongria, Fidesz. Járóka es va convertir en la primera gitana que aconseguia un escó al Parlament Europeu. En poc temps, però, va formar part del Partit Europeu de les Persones ( EPP ) va arribar a vicepresidenta de l’European Anti-racism and Diversity Intergroup.

Treballar el doble

Járóka no es sorprèn quan li preguntor si és molt difícil ser considerada com una excepció exòtica, tenint en compte que era una dona de l’est d’Europa en un món ple d’homes occidentals de mitjana edat. “Perquè ens prenguessin seriosament, sempre havíem de fer hores extres”, contesta. “ Els meus col•legues i jo vam fer una bona feina per tal d’atreure l’atenció de tots els polítics cap a la situació del poble rom a Europa”, continua. “A diferència d’altres ètnies minoritàries, els gitanos no han desenvolupat una xarxa d’organitzacions civils. La meva missió és impulsar el naixement d’aquestes xarxes, així com eliminar les idees errònies que la gent té sobre aquesta ètnia arreu d’Europa. Els que prenen les decisions importants a Europa han d’estar assabentats de la situació d’aquesta minoria”, afegeix.

És possible conservar aquests ideals i treballar en la política europea al mateix temps? “Després de lluitar com a activista, vaig haver d’aprendre a prendre compromisos”, contesta. “No s’han de perdre de vista les pròpies metes, ja que fins i tot en la complicada xarxa d’interessos d’Europa es pot arribar a acords molt útils. Al principi ens vam trobar amb moltes portes tancades, ja que les nostres activitats no es corresponien amb altres interessos polítics, però ara la Unió Europea comença a adonar-se que la situació del gitanos no es pot amagar sota de la catifa”.

Esperança per al futur

Després de molts anys de lluita, el 2005 va néixer la Resolució dels Drets del poble rom al Parlament Europeu . Tot i que més que una resolució real, el projecte va ser una avaluació de la situació actual. El doument destaca que “Dels 15 milions dels gitanos que viuen a Europa, entre 7 i 9 milions resideixen a la UE. Molts sofreixen discriminació racial i en molts casos són víctimes de discriminacions estructurals severes, pobresa i exclusió social, així com de discriminació múltiple per raons de sexe, edat, incapacitat física o orientació sexual”.

Els problemes recents que ha causat la immigració, com ara les manifestacions a França el passat novembre del 2005, han dificultat, sense dubte, la lluita pels drets del poble gitano, una minoria desvalguda que és vista com a externa a Europa. Lívia Járóka afirma que sovint té la sensació que ella tota sola lluita contra la burocràcia de la UE. Afortunadament, els membres dels diferents partits del Parlament Europeu li mostren suport. “Només podem fer progressos si fem un esforç col•lectiu”, afegeix.

Járóka esta decidida a triomfar en la seva lluita, fins i tot si això implica utilitzar mètodes poc ortodoxos. Com a part de la campanya del Partit Europeu de les Persones per modernitzar la seva imatge: “Estem a punt de llançar un spot publicitari amb el títol d’“Aliança de Valors” , i jo seré la imatge de la campanya. Normalment jo no solia implicar-me en màrqueting polític i marques comercials. Fins que em vaig adonar que la imatge juga un paper molt important en el món mediàtic d’avui dia. Vaig haver d’aprofitar aquesta oportunitat com a part de la meva lluita contra la discriminació”.

Mantenir el contacte

Lívia Járóka passa la major part del temps a Brussel•les i viatjant per la Unió Europea. En aquestes circumstàncies, com aconsegueix mantenir el contacte amb la gent de casa? “No hi ha una diferència tan gran a Europa entre els despatxos diplomàtics de Brussel•les i els tuguris d’Europa de l’est”, explica. “Ens mantenim en contacte diàriament per telèfon i Internet, i anem a casa gairebé cada setmana”.

Malgrat tota la feina, Járóka va amb compte de no oblidar les seves prioritats. “Naturalment, el més important per a mi és la meva família. Passem junts tot el temps possible. Això implica que tota la família ha de viatjar amb mi allà on vaig, jo sé que em donen tot el suport que necessito”. Queda clar que no deixarà que Europa li faci oblidar el seu compromís amb el poble rom.