I si aquesta avaria no tingués res a veure amb el Tractat Constitucional Europeu (TCE) i fos un símptoma d’un mal més profund? Un símptoma de l’absència de visió, de la dissolució del projecte europeu. Creure que la Constitució era el “mercat comú” és evidentment confondre un mitjà amb un objectiu. Creure que l’espai de prosperitat compartida que és actualment la Unió Europea pugui ser suficient per mobilitzar els pobles formats per la Història és una il·lusió. És cert que un espai com aquest és una experiència valuosa, però amb vist amb perspectiva històrica, és una experiència fràgil, si no és l’espai d’un projecte col·lectiu compartit.

El motor del projecte europeu inicial des anys 50 era doble: una voluntat de pau entre els europeus i una voluntat, en el context de la guerra freda, de construir un model social a l’Europa de l’oest més eficaç que el model soviètic imposat a l’Europa de l’est.

Motors aturats

Amb la caiguda del mur de Berlín el 1989 i els esdeveniments d’inicis dels anys 90, era evident que els dos motors no eren els eixos pertinents que havien de servir de fonaments de la construcció europea. El “model social de l’oest europeu”, fundat sobre la combinació de mecanismes de mercat i de les exigències de solidaritat i d’igualtat, no tenia davant seu el comunisme, sinó un neoliberalisme econòmicament competent que provocava un creixement de les desigualtats i la dissolució de la solidaritat. Aquest neoliberalisme s’imposa per sí sol com una màxima social. En aquest context, el Tractat Constitcional no ha estat jutjat com un compromís acceptable entre els partidaris d’una Europa liberal o social per una part de l’opinió pública, d’altra banda favorable a la Unió.

Pel que fa a la pau, ningú als anys 90 no es plantejava una guerra entre França i Alemanya. Però la incapacitat de la Unió Europea d’impedir les massacres a l’exIugoslàvia o de donar suport al procés de pau al Pròxim Orient, íntimament relacionats amb la història del continent, han demostrat la falta de voluntat europea i l’absència de causes comunes.

L’Europa des de sota

Més enllà de la Constitució, la dinàmica europea pot recomençar? L’adhesió passiva però real de la majoria dels europeus a l’espai comú és un dels punts de partida d’aquest reinici del debat. No hi haurà prou amb un consens fràgil. Cal un dysensus, en els debats europeus contradictoris. Els millors enemics de l’Europa de demà són avui aquells que inscriuen Europa en un esquema de “guerra de civilitzacions”, com el primer ministre danès Fogh Rasmussen, la ministre holandesa d’Integració Rita Verdonck, fins i tot a vegades el ministre de l’Interior francès Nicolas Sarkozy. Aquests i altres alimenten els dimonis nacionalistes i xenòfobs que són a l’origen de les catàstrofes europees dels últims segles.

Si s’ha de desenvolupar, la dinàmica política, social i cultural de la nova fase de la integració europea es farà contra aquests dirigents polítics. La integració ja es construeix des de sota, parcialment, per exemple, en el Fòrum Social Europeu ( FSE ), encara que les forces euroescèptiques també s’hi manifesten.