“Aquesta nit s’ha renovat la independència amb la decisió de la majoria dels ciutadans de Montenegro”, va declarar, radiant, el primer ministre Milo Djukanovic, després de saber-se que la majoria de montenegrins (55,5%) havien votat a favor de la independència. Malgrat la por d’una situació irreversible, l’últim rastre de l’antiga Iugoslàvia ha deixat d’existir.

Disbauxa col·lectiva

“Felicito els ciutadans de Montenegro pel seu Estat”, va dir el primer ministre montenegrí Milo Djukanovic davant d’una multitud de partidaris de la independència. “La nostra nova casa de Montenegro serà gran i acollidora per a tothom”, va afirmar Djukanovic, i va afegir que també felicitava “Sèrbia per la seva independència”. Segons les fonts diplomàtiques de Podgorica, la independència de Montenegro significarà un xoc per al govern de Vojislav Kostunica a Belgrad, que esperava que continués la unió entre Sèrbia i Montenegro.

Milers de persones van donar l’enhorabona a Djukanovic i al seu grup tot cantant l’himne nacional montenegrí: “Oh, alba brillant de maig, mare nostra Montenegro”. Les primeres escenesd’eufòria es van deixar veure una hora després que tanquessin els col·legis electorals i sortissin els primers resultats que confirmaven que la majoria dels votants, uns 480.000 montenegrins, havien optat per la independència. Els joves es van enfilar dalt dels cotxes, onejaven banderes i per tot arreu se sentia “Visca Montenegro”, enmig de trons ensordidors de focs artificials i trets de pistoles.

Mentrestant, l’oposició montenegrina va acusar el govern de precipitar-se a donar el resultat i a començar la celebració, abans de fer-se públic el resultat definitiu. Predrag Bulatovic, el cap de l’oposició, va qualificar els focs artificials d’“agressius” i va demanar calma a la multitud; deixant clara la divisió entre els blocs a favor de la unió i els de la independència. “Insisteixo que el govern faci circular tota la gentada del carrer, que se’n vagin a casa”, va dir Bulatovic diumenge a la nit. També va afegir que el seu grup va recomanar els seus electors que no sortissin al carrer.

La fase final

La independència de Montenegro marca la fase final de la desintegració de l’antiga República Socialista Federal de Iugoslàvia, que esclatava en mil bocins al començament dels anys noranta. Els kosovars han seguit amb atenció el procés d’independència de Montenegro, ja que aquest any també s’ha de decidir l’estatus final de Kosovo (actualment és un protectorat internacional), on la majoria dels albanesos també volen independitzar-se de Sèrbia.

Durant les primeres hores del diumenge 21 de maig, les votacions a Cetinje, l’antiga capital de Montenegro, es van celebrar de manera democràtica i pacífica. A la ciutat, l’aire es respirava un ambient optimista i, alhora, desafiant. Els aparadors d’algunes botigues resumien la transcendència de la votació amb eslògans que deien: “el dia del judici”.

“La independència significarà poder obrir les nostres portes a Europa”, explica Milica, una seguidora d’independència de Cetinje. Segons ella, el nou estat montenegrí hauria de tenir lligams amb Sèrbia: “No obstant això, la vinculació amb Sèrbia no ha de representar cap privilegi respecte les relacions que tindrem amb els altres països balcànics”.

El col·legi electoral número 23 està situat en un dels clubs d’escacs de Cetinje. A l’interior, el príncep Nikola Petrovic Njegos, un descendent de la dinastia Petrovic que va ser descoronat l’any 1918, expressa el desig que s’aclareixi, finalment, el nom de la seva família. “El senyor Djukanovic va dir que rehabilitar el nom de la dinastia serà una obligació del nou Estat montenegrí”, comenta. El senyor Petrovic, un arquitecte que viu a París, afirmar que no té ambicions polítiques, però que si els montenegrins decideixen tornar a la monarquia, no s’hi negarà. També diu que espera poder arribar a un acord diplomàtic amb el govern sobre la propietat que pertany a la seva família. Més tard, es dirigeix cap al palau del seu avi, a Cetinje, que s’ha convertit avui dia en un museu. Allà, saluda el grup de turistes francesos: “Benvinguts a casa meva”.

Diversitat d’opinions

L’església de Cetinje, la seu oficial de l’església ortodoxa sèrbia des de la fi de la independència el 1918, ofereix missa cada diumenge. Entre els assistents, hi ha Bigovic Vesko, un empresari que està en contra de la desvinculació amb Sèrbia. Assegura que molts unionistes que treballen en els serveis civils i en les companyies els propietaris de les quals són independentistes “van haver de votar per la independència per no perdre la feina”. També comenta que votar per la preservació de la unió amb Sèrbia “és natural” i representa “l’interès de tot el poble ortodox de Sèrbia”.

Malgrat tot, els partidaris de la independència creuen que ara que té un estat propi, Montenegro té més possibilitats d’entrar a la Unió Europea i de tractar els problemes que enfronta el país. “Fa anys que el govern s’aprofita d’una situació d’estat no resolta. Ara, comença el veritable repte”, diu Balsa Brkovic, un escriptor destacat de Montenegro. De tota manera, ens agradi o no, el repte ja ha començat.