Pigalle s’il·lumina amb el sol de l’horabaixa. Una llum tòrrida abrusa les façanes i per les voreres formigueja una multitud en ebullició: són les cinc al barri dels sex-shops i tenim una cita amb una princeseta. Rossa, un cutis de porcellana de faccions delicades, Fredrika Stahl, de vint anys acabats de fer, ens espera acompanyada del seu productor, la seva secretària de premsa i la seva mare.

Després de l’aparició del seu primer àlbum, “A Fraction of you”, el març passat, l’èxit és més que segur: aplaudit per la crítica, el seu disc lidera la classificació de jazz del FNAC, per davant de l’última obra de Norah Jones. Un timbre de veu suau però madur contradiu de seguida la fragilitat aparent de Stahl. “La veu t’ha de sortir del ventre i no de la gola; és important fer baixar el so”, explica en un francès perfecte. Cap curs de cant, unes bases de solfeig i de piano i sobretot una oïda profundament musical. El seu mètode artístic és poc ortodox: “Primer escric els textos en anglès i, basant-me en el missatge de la cançó, trobo el to i el ritme.”

Exili tranquil

La sueca ha après l’anglès en escoles internacionals. Als quatre anys, desembarca a França amb tota la família, amb destinació Saint-Germain-en-Laye, una ciutat elegant dels afores de París. Vuit anys més tard, un altre trasllat, ara cap a Suècia. Una mobilitat que avui Stahl veu com un avantatge: “Encara que de petita em sentís desarrelada, estrangera a tot arreu.” Dels francesos, diu que “gaudeixen més dels plaers de la vida que els suecs, encara que sovint siguin més caòtics.” Dels seus compatriotes, Stahl subratlla que “darrere la seva aparença freda, són amables i accessibles.”

Però el seu cor continua dividit “entre la música de París i la família de Suècia.” Parisenca d’adopció, Stahl cultiva un cosmopolitisme entusiasta: “Nova York o Espanya, no hi ha cap lloc on no vulgui anar. A tot arreu hi ha un munt de coses per descobrir,” deixa anar.

Amb el batxillerat a la butxaca, decideix prendre’s un any sabàtic per fer el que li agrada: tornar a parlar francès i ficar-se de ple en el món de l’art. La dansa és la seva vida, però el cant guanya terreny de mica en mica. “La dansa és sobretot interpretació. Jo tenia la voluntat de crear”, justifica. Als disset anys ningú no es pren la vida massa seriosament: se’n va a París.

Tenaç i lúcida

La bohèmia, al principi, té un regust amarg: Stahl treballa en un bar a les tardes per guanyar una mica de diners i compon unes quantes cançons. Per resistir, no es cansa de repetir la seva màxima: “El pitjor que em pot passar és que no em surti bé. Però no puc deixar passar una oportunitat de fer el que m’agrada.” Aquest període de vaques magres és, tanmateix, propici per a la inspiració. “Havia deixat la meva família, no coneixia ningú, em trobava molt sola… de fet, em sentia molt amb mi mateixa.” El seu somriure melangiós s’estira cap als ulls clars, ofegats en un còctel de fruites exòtiques. Darrere la sensibilitat d’aquesta sirena del nord, encoratjada per una mare pintora, s’entreveu una determinació inflexible, a imatge del seu nom -Stahl significa ‘acer’ en alemany-. Quan li pregunto si ha hagut de suar gaire, Stahl respon immediatament: “He tingut la sort de trobar de seguida el meu productor, però ja fa quatre anys que penquem a jornada completa en aquest àlbum”. Sens dubte, l’èxit no li ha caigut a sobre de miracle. “És clar que jo no tenia ni idea del que en sortiria. El que veia clar és que no volia passar-me la vida fent de cambrera.”

Les fades bones del jazz

El cop de sort del destí arriba el 2004: Tom McClung , pianista d’ Archie Shepp , una llegenda americana de l’escena jazz del moment, descobreix les seves maquetes. Seduït pels seus aires més aviat folk-pop, li proposa de fer arranjaments sobre la seva música. De seguida, es troba envoltada de músics de renom -entre els quals hi ha el saxofonista de Dee Dee Bridwater - per enregistrar el seu primer disc. En guarda un record ple d’emoció i… estrès. “El que fas a l’estudi en una vegada queda gravat per sempre; vaig haver d’aprendre a relaxar-me.”

Un cop produït l’àlbum de manera independent, cal sondejar les grans companyies discogràfiques perquè es distribueixi. Les portes no acaben d’obrir-se. “Les discogràfiques sempre deien ‘sí, però…’,” recorda Stahl. “El problema? Era impossible posar una etiqueta a l’àlbum, perquè era una barreja de diferents estils musicals.”

Finalment, signa amb Sony BMG, garantia de visibilitat internacional. De les seves primeres experiències en escena, entre les quals cal comptar el prestigiós cabaret New Morning de París, retén: “Quan el públic et fa notar que hi és i aplaudeix, comprens que no ho fas per no res, tot això. És molt important rebre alguna cosa a canvi de la feina.”

Per aquesta exiliada, ningú no és profeta a la seva terra. “És més fàcil provar sort lluny de casa”, explica. “Què t’empeny a emprendre el camí del desconegut quan estàs envoltada de persones que t’estimen?” Amb naturalitat, Stahl reconeix la sort d’haver “trobat les persones adequades molt ràpid” i subratlla “la importància d’un entorn estable i d’una relació sana amb ella mateixa”. I afegeix: “L’essencial és saber exactament què vols abans de llançar-te a l’aventura.” L’estrella que toca ben bé de peus a terra ja pot enlairar-se.

« A fraction of you », BMG Sony, a la venda a partir de juny a Alemanya, Itàlia Israel i Japó