Aviat es podrà sentir a tots els estadis d’Alemanya, aquell crit de guerra tan conegut gràcies a l’hoquei sobre gel: eši, do toho!, que vol dir “ànims, Txèquia!” Encara que l’hoquei sobre gel sigui l’esport nacional per excel•lència, a la regió del riu Moldava ja es pot percebre un gran entusiasme pel Mundial de Futbol. Una bona mostra d’aquest entusiasme és la rebuda, gairebé de cap d’Estat, que va tenir Beckenbauer, el president del comitè d’organització del Mundial, el gener passat a Praga. Hi van assistir el president txec, Václav Klaus, i el primer ministre, Jií Paroubek. La premsa de Praga també va publicar l’esdeveniment en portada, on destacaven les lloances que el kàiser va dedicar a l’equip txec: “L’equip té el potencial necessari per arribar a quarts de final o fins i tot a les finals”.

Tots pendents

L’entusiasme col•lectiu que va viure la República Txeca la primera vegada que participava en el Mundial de Futbol, ara fa 16 anys, s’ha repetit enguany. El primer ministre sortint, Jiri Paroubek, avancés les eleccions al Parlament. Els comicis s’havien de celebrar els dies 9 i 10 de juny, un cap de setmana abans del començament el Mundial, però per por que la cita futbolística reduís l’assistència a les urnes, les eleccions van tenir lloc el 2 i 3 de juny.

Al cap i a la fi, la democràcia txeca no pot fer front al Rei Futbol. “És molt possible que milers de txecs viatgin a Alemanya per donar suport al seu equip, i a més a més, les transmissions en directe faran que molts fans es quedin clavats davant de la pantalla del televisor”, comenta l’exprimer ministre Jiri Paroubek. L’emoció ha fet fins i tot oblidar un dels casos de corrupció més greus en la història del futbol txec que el mes de maig del 2004, va implicar catorze àrbitres, sis funcionaris, cinc associacions i dos delegats, i va fer que uns 5.000 espectadors deixessin d’acudir als partits de lliga.

Formar-se a l’estranger

Els experts asseguren que la República Txeca podria donar la sorpresa i proclamar-se campiona d’aquest Mundial, ja que compta amb jugadors de gran qualitat. Mentre que a l’equip alemany només hi ha dos jugadors que juguen en lligues estrangeres (Jens Lehmann a l’Arsenal de Londres i Robert Huth al Chelsea), gairebé tots els homes que defensaran la bandera txeca juguen en equips estrangers. Les dues úniques excepcions són Jaromír Blažek, del Sparta de Praga i Karel Poborský, del eské Budjovice. En canvi, els cinc jugadors clau del conjunt txec militen en clubs alemanys: David Jarolím (HSV), Jan Polák ( FC Nürnberg), Jií Štajner (Hannover 96), Tomáš Rosický i Jan Koller (ambdós, membres del Borussia Dortmund). Tots ells tenen la ferma convicció que rebran a Alemanya el suport dels seus clubs de fans si no juguen, naturalment, contra el país amfitrió. Una possible explicació per a aquesta “fugida de la pàtria” de les celebritats futbolístiques: els clubs de la lliga txeca només poden aspirar a victòries molt modestes en comparació amb l’àmbit internacional.

En relació a les esperances que els txecs han dipositat en el Mundial, els més optimistes evoquen la victòria de l’Alemanya en el Mundial de 1990, la qual es va produir ,en bona part, gràcies als “jugadors estrangers” que havien adquirit a Itàlia una tàctica molt valuosa.

Dinàmics, variables i amb una tècnica refinada

Els jugadors en què s’han dipositat més esperances són Jan Koller, que va marcar 9 gols durant les classificatòries, Pavel Nedvd (Juventus de Torí), el qual va jugar pel seu equip nacional durant les dues eliminatòries, i Petr ech (FH Chelsea), que ostenta el títol de millor golejador del 2006. Cal afegir dos joves imparables: Tomáš Rosický, un professional del mig camp i Milan Baroš (Aston Villa), millor porter de la Lliga Europea del 2004.

Tot i això el veritable protagonista de l’equip nacional és l’entrenador, Karel Brückner. Aquest home de 66 anys d’edat és com un pare i la clau de la progressió espectacular de l’equip: va agafar les regnes l’any 2001, quan encara era un equip derrotat i amb una notable manca de disciplina, i el va fer invencible durant els dos anys següents. La seva constància i un tàctica de passades molt precisa han produït un bon ritme establert així com la bona disposició dels jugadors. Durant l’ Eurocopa del 2004 l’estil de joc dels txecs (dinàmic, variable i amb una tècnica refinada) va representar un dels més moderns d’Europa, encara que per falta d’un cop de sort el títol anés a parar a les mans dels grecs. Tot plegat fa que Brücker exclami: “Nosaltres podem ser els campions!”, amb una forta autoconfiança.

L’entrada en escena dels txecs a Alemanya provocarà molta tensió, no només a causa de l’eterna discussió històrica sobre les atrocitats nazis sinó també per la conseqüent expulsió de gairebé tres milions de txecs del Sudetenland .

La memòria col•lectiva txeca no ha oblidat alguns dels partits més memorables de les últimes dècades. Un d’ells és el partit en què els txecs es van proclamar campions d’Europa a Belgrad derrotant el que llavors era el campió mundial, la República Federal d’Alemanya. Inovidable, el gol de falta directa d’Uli Hoeneß a una distància d’onze metres. També és ben present l’última participació en el Mundial de Futbol, l’any 1990, en què Txèquia va ser eliminada a quarts de final, després de perdre contra l’equip alemany. Una altra data memorable va ser el 1996, quan els txecs van perdre contra Alemanya durant les finals de l’Eurocopa a Anglaterra, en què el gol d’or d’Oliver Bierhoffs va ser decisiu. Durant l’Eurocopa del 2002 van aconseguir vèncer l’equip alemany a la fase eliminatòria gràcies a als jugadors suplents. Va ser una humiliació a les semifinals als jugadors grecs que Otto Rehagel havia entrenat. La derrota no va fer gaire gràcia a la resta dels jugadors alemanys.