Refugiats vestits amb parracs que traginen embalums llardosos s’amunteguen a les costes glaçades del mar Bàltic. El grup viatja lentament cap a l’oest mentre els desesperats i esgotats fugitius proven d’escapar de les tropes soviètiques que s’acosten. Els exèrcits de Stalin estan a punt d’ocupar l’Europa oriental. L’ofensiva ha causat un èxode massiu, amb milers de persones que creuen el perillós gel. Quan els refugiats cauen sota el foc enemic, la gent s’aixopluga darrere les velles trampes i d’altres desapareixen al fons del mar.

“Talleu!” Els actors es relaxen. La gent riu i pren un te calent per combatre el cru hivern. Les temperatures estan bastant per sota del zero, i l’equip de la pel•lícula alemanya Flucht und Vertreibung (Marxa de Milions) ha muntat les tendes al Parc Nacional de Curlàndia , a prop de Klaipeda , Lituània.

La presa perfecta

La pel•lícula tracta del destí de les famílies alemanyes de la Prússia Oriental, que van haver de deixar casa seva al final de la segona guerra mundial. Lituània era el lloc perfecte per al rodatge. “Vam escollir Lituània per dues raons: El país ofereix neu fàcil a l’hivern i el paisatge i l’arquitectura encara són força semblants a la Prússia de l’època”, explica la productora Katrin Götter. Tanmateix, un altre factor va fer decantar la balança: “Els Estudis Cinematogràfics Lituans han demostrat ser un bon soci amb una ampla experiència en cooperació amb productores estrangeres”.

De fet, les coproduccions amb empreses de fora s’han convertit en el negoci central dels Estudis Cinematogràfics Lituans . Ramunas Skikas, director general, estima que al voltant del 95% del seus films són coproduccions amb companyies estrangeres. “Podem oferir moltes localitzacions que els productors de fora busquen”, assegura i afegeix: “Gràcies a la geografia lituana, podem fer veure que som la Gran Bretanya o Alemanya. Com que Lituània encara no està gaire urbanitzada, el nostre país és atractiu per a gent que fa pel•lícules històriques, sobretot les que s’ambienten a principis del segle XX”.

Falk Schweikhardt, el productor, director i guionista alemany, explica per què Lituània ha esdevingut un lloc preferent per a projectes cinematogràfics internacionals: “Per descomptat, el factor econòmic és la raó principal perquè les companyies de fora vinguin aquí. No obstant, els baixos preus no estan renyits amb un notable coneixement pràctic, que no difereix gaire del dels estudis a Alemanya”.

Subratlla que certs criteris s’han de complir perquè la cooperació es dugui a terme. “Quan una pel•lícula només conté el diàleg entre dues persones, no val la pena que els occidentals vinguem a Lituània”, diu. “Però els estudis es poden aprofitar si els projectes requereixen molts extres o un escenari extens”.

Aquest era el cas del film alemany: “Hem proporcionat extres, material i vestuari per a Marxa de Milions”, afirma Skikas. Els Estudis Cinematogràfics Lituans han fet el càsting per a papers secundaris, ja que els sous dels actors a Lituània són força més baixos que a Alemanya. En total, “les companyies de l’Europa occidental poden estalviar fins a la meitat en els costos quan produeixen a Lituània”, considera Skikas.

L’esperit del present

A banda de les coproduccions estrangeres, els Estudis Cinematogràfics Lituans també produeixen films lituans. La seva última producció és Raganos ir Lietus (Bruixes i pluja), un film basat en la novel•la de Jurga Ivanauskaite.

Durant l’època soviètica, les pel•lícules lituanes eren un important mitjà de preservar la identitat cultural als Estats bàltics. Els estudis de Vílnius han mantingut l’esperit lituà. Avui en dia, hi treballen 130 persones de manera permanent, i es contracten nombrosos treballadors temporals per a projectes concrets.

Amb la desintegració de la Unió Soviètica, els Estudis Cinematogràfics Lituans es van privatitzar i van haver d’afrontar una dura etapa en l’economia de mercat. El període comunista, en una economia controlada per l’Estat, havia eliminat tota competència, i ningú estava acostumat a treballar en funció de l’oferta i demanda. No obstant això, els Estudis Cinematogràfics Lituans han anat avançant. Skikas havia treballat abans als EUA i en va portar coneixements i un bon grapat de contactes útils.

Skikas no té por de la competència: “Ningú a Lituània ni enlloc més de l’Europa oriental pot amb nosaltres”. Només Bulgària i Romania “ofereixen bones condicions amb baix cost”, diu Skikas. “Però com que el paisatge és més aviat diferent en aquests països, atreuen bàsicament produccions que de tota manera no s’interessarien per Lituània”. L’única competència directa ve d’Ucraïna, que amb un paisatge semblant, és una “possible amenaça”, segon Skikas. Tot i això, “no tenen ni l’habilitat professional ni l’equipament necessaris”.

Mirant al futur

Lituània podria atreure més productores estrangeres ben aviat. “Afortunadament, el parlament aprovarà l’any que ve una nova llei que preveu incentius fiscals per als cineastes estrangers”, diu Skikas. Al seu parer, aquestes facilitats crearien nous llocs de treball a Lituània.

L’aprovació de la llei encara no és segura. Però els Estudis Cinematogràfics Lituans poden ben bé ampliar les seves capacitats. “Tan aviat com sigui possible, ens traslladarem a uns nous estudis en un altre lloc de la ciutat. Les obres ja han començat. La nostra seu actual està antiquada», es queixa Skikas, mentre ens ho ensenya. L’empresa té la seu en un polígon al nord de Vílnius, construïda en temps de l’URSS, quan els efectes especials i l’animació eren desconeguts darrere del teló d’acer.

Una vegada s’hagi traslladat al nou edifici, els Estudis Cinematogràfics Lituans tenen plans de futur: “El nostre principal objectiu és adquirir més produccions estrangeres. Ara ja podem treballar en quatre o cinc projectes alhora”, diu Skikas.

Pel que fa a nous projectes, Lituània podria ser l’escenari de dues pel•lícules històriques: “Estem a l’espera de la decisió de productors italians i alemanys per treballar a Lituània. Podríem fer dos projectes més si hi estan d’acord”, diu Skikas, que afegeix amb prudència: “En el nostre negoci, he après que mai pots estar del tot segur».