Eric Legale és el director de l’empresa Issy Média que gestiona la comunicació de la ciutat d’Issy-les-Moulineaux, situada a la regió parisenca. El lloc web de la ciutat , pioner en matèria de noves tecnologies, va ser distingit el febrer de 2006 com un dels millors portals mundials de l’ e-govern per les Nacions Unides. A Issy les Moulineaux també hi té lloc cada any el Fòrum mundial de la democràcia electrònica.

Entre 6 i 7 milions de francesos s’han fet un bloc aquests últims mesos i la blogosfera francesa encapçala la llista de països europeus seguida per Gran Bretanya (900.000 blocs). Com es pot explicar tant d’entusiasme?

Les xifres són relatives : la majoria d’aquests blocs són diaris íntims d’adolescents. Tanmateix, és cert que la blogosfera política va enlairar-se just després de la campanya pel referèndum constitucional europeu. Estem confrontats a una veritable crisi de confiança. Per una banda, els ciutadans demanen ser escoltats, i per una altra, els elegits han perdut la seva representativitat. Amb la creació d’aquests blocs, assistim a la creació d’una democràcia realment participativa, entre el diàleg i els debats. I patim el risc de veure aparèixer una democràcia d’opinió.

Els blocs, els debats en línia o el podcasting, són un remei contra la tecnocràcia, especialment la de Brussel·les?

Podem creure que sí. Avui dia la gent està molt més informada però sent la necessitat de mantenir un contacte de debò amb els polítics. El fet que personalitats europees com Margot Wallström tinguin un bloc, acceptin d’anunciar els seus sentiments i de respondre als comentaris dels internautes ja és un punt positiu. D’aquí a imaginar el diari íntim dels alts dirigents, més val que toquem de peus a terra! Simplificar la relació entre el ciutadà, per desgràcia consumidor, i les institucions s’ha convertit en una necessitat vital.

Què és l’e-democràcia?

Tots els instruments necessaris per a una democràcia participativa, modernitzats per la tecnologia [com el vot per Internet o l’administració electrònica]. L’e-democràcia respon a tres objectius: més transparència, una consulta en augment dels ciutadans i la lluita contra la fractura digital . Suïssa i Estònia són països molt avançats en aquesta matèria. Tots els estonians disposen d’un carnet d’identitat electrònic i van provar el vot per Internet el passat novembre durant les eleccions municipals. Tot i que aquest primer experiment no va tenir l’èxit previst, és el testimoni d’una veritable voluntat política. En aquest país bàltic, els Consells de ministres són digitals. Però costa molt d’introduir certes novetats i encara ens falten garanties perquè aquestes siguin segures. A més, hi ha un problema generacional: pocs polítics estan convençuts d’utilitzar noves tecnologies. Tanmateix, el 2007, els residents francesos a l’estranger podran votar per Internet per les eleccions presidencials : tota una primícia!

L’e-democràcia podrà vèncer l’apatia política? Ja n’hi ha alguns que parlen de la tecno-utopia…

No hi ha una recepta miraculosa: el vot per Internet no arreglarà el problema del desinterès polític. Un pas endavant seria poder adreçar als joves un missatge de modernitat i ajudar a crear un clima de confiança. Limitar-se a dir que a la gent no li importa la política, significaria assumir que la democràcia es troba seriosament en crisi. Els polítics s’han d’anticipar al futur. Així, Internet és un instrument com ho pot haver estat la televisió als anys 60.

Un estudi d’Eurostat de novembre 2005 apunta cap a una veritable fractura digital a Europa: entre joves i vells, entre llicenciats i no llicenciats…

És innegable que deixem de banda una part de la població cada cop més minoritària. No podem esperar que tothom es connecti per tal d’avançar. Cal generalitzar iniciatives com la de Bèlgica, que proposa avantatges fiscals per la compra d’un ordinador amb connexió a Internet, o bé ajudar financerament les famílies perquè s’equipin. Per iniciar la gent gran a la informàtica, hem creat cafès-internet a Issy.

Què en pensa del projecte « i-2010 » que serà sotmès a votació aquest estiu al Parlament Europeu?

Hi podem trobar molt bones intencions i l’objectiu de modernitzar les administracions dels Estats membres sembla força ambiciós. A banda de l’e-democràcia, es consideraran dues mesures principals: la generalització de la facturació electrònica i els mercats públics en línia que haurien de permetre estalviar 300 bilions d’euros a l’any. Però com s’ho farà Brussel·les per aconseguir convèncer als 25 ? Crec que els països de l’Est tenen un paper de locomotora en aquest assumpte, ja que són menys reticents a les reformes administratives. La nova Europa té una capacitat d’innovació i una voluntat de progressar molt fortes.