El grup terrorista basc ETA va declarar dimecres 22 de març un “alto el foc permanent” i va instar els governs espanyol i francès a iniciar un “procés democràtic” de pau al País Basc. Després de 48 anys i de 850 morts en nom de la independència, el difícil camí de la pau sembla més a prop.

Entre la prudència i l’esperança

La classe política internacional s’ha mostrat esperançada, però alhora prudent davant de l’anunci, ja que la desena de treves que ETA ha plantejat fins a dia d’avui han acabat fracassant. La més rellevant va ser el 1998, quan el grup terrorista va proposar una “treva indefinida” i sense condicions. Després de 14 mesos sense violència, ETA va reaparèixer amb una sèrie d’atemptats violents, que van demostrar que la treva només havia servit per rearmar la banda.

De la “treva indefinida” a “l’alto el foc permanent”

Ara el context és diferent. Des del 2003, la pressió política i judicial ha debilitat molt l’estructura terrorista de l’organització, que fa més de 1.000 dies que no comet cap assassinat. Tot i això, els atemptats de baixa intensitat contra interessos turístics i l’extorsió contra els empresaris bascos que es neguen a pagar l’impost revolucionari no han cessat. ETA, per primera vegada, assumeix que no pot liderar una negociació política i, aparentment, sembla haver delegat aquesta funció en Batasuna, el braç polític de l’independentisme basc, il·legalitzat des del 2002, que en la declaració d’Anoeta del novembre de 2004 senta les bases per una solució dialogada.

El proper pas el va donar el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero el maig del 2005: va aconseguir l’autorització del Congrés per iniciar un procés de diàleg amb ETA, amb la condició que l’organització terrorista lliurés les armes. Va ser una resolució parlamentària solemne adoptada per tots els partits, amb excepció del Partit Popular. Els conservadors espanyols no només van donar l’esquena al diàleg aleshores, sinó que ara són els més escèptics davant de l’anunci d’alto el foc d’ETA. La treva és una “pausa”, no una “renúncia”, ha afirmat el líder de l’oposició Mariano Rajoy (PP), que ha reiterat que no acceptarà que es pagui un preu polític a l’organització terrorista. Si bé el comunicat no parla en cap moment de dissolució de la banda, l’expressió “alto el foc permanent” suposa un grau més alt de compromís que la “treva indefinida” de 1998.

La moneda de canvi de Zapatero

La pilota està ara al camp de Zapatero, que haurà de mostrar el seu veritable talante per iniciar un procés de pau que ell mateix ha definit com a “llarg i complicat” i molt arriscat políticament. Per una banda haurà d’enfrontar-se a les demandes de l’esquerra abertzale com l’apropament dels presos a les presons del País Basc, la legalització de Batasuna, i l’anul·lació del conjunt de sumaris oberts a partir de 1998 contra les diverses estructures legals de l’entorn d’ETA, sense oblidar-nos del dret d’autodeterminació. Per altra banda, haurà de comptar amb el rebuig de les influents Associacions de Víctimes del Terrorisme i amb l’actitud hermètica del PP. En definitiva, Zapatero haurà de fer autèntics equilibris per no caure en una arena del circ polític sense xarxa. No obstant, el premi polític de poder convertir-se en el “Blair español” i liderar el procés de pau tal com va fer el Premier britànic a Belfast és molt elevat.

També cal recordar que el Congrés acaba de votar una reforma de l’Estatut de Catalunya que inclou algunes millores d’autogovern d’aquesta comunitat autònoma. Ha estat un document difícil de pactar que ha patit substancials retallades a Madrid i que ha seguit tots els tràmits legals. Les comparacions són odioses, però els catalans no poden estar-se de preguntar-se si el camí violent dels bascos obtindrà al final més autogovern que la via pacífica catalana.

Però la pau al País Basc no és un assumpte només espanyol. La implicació de la UE “podria ser un factor molt important en el desenvolupament del procés de pau”, ha afirmat Gorka Elejabarrieta, membre de l’equip internacional de Batasuna. El precedent d’Irlanda del Nord, que va trigar 12 anys a consolidar la pau, mostra que el procés de pau no és fàcil. Però l’alto el foc d’ETA és una oportunitat històrica que s’ha d’aprofitar.