Avui en dia resulta estrany sentir un polític britànic que faci referència a la guerra contra les drogues, guerra de la qual s’ha escrit i parlat molt i, que si mai va arribar a existir, ja està perduda. Un informe elaborat per l’influent comitè d’investigació del ministeri d’interior del govern britànic, publicat l’any 2002, va marcar un punt d’inflexió: “Si hi ha una lliçó que podem aprendre de l’experiència dels darrers 30 anys és que les polítiques basades totalment o principal en la repressió han fracassat”.

Poques són les veus que poden assegurar que la política antidroga dels darrers anys ha estat tot un èxit. Mentre a principis de la dècada dels 70 al Regne Unit hi havia uns pocs milers d’addictes a l’heroïna, en l’actualitat hi ha més de 250.000 “consumidors de droques”. Uns 4 milions de persones consumeixen drogues il·legals cada any; la infecció de la sida s’està estenent entre els consumidors de drogues amb xeringa i prop de 300.000 nens i nenes tenen un pare o mare addicte al consum de drogues.

Pragmatisme, sí; legalització, no

Acceptar el fet que mai es podrà erradicar el consum de drogues i prendre consciència dels seus efectes nocius no comporta despenalitzar el consum de drogues, ni donar suport automàticament a lalegalització. Però cal estimular un diàleg més madur i serè sobre les polítiques antidroga, un pèl més sofisticat i pragmàtic que el feixuc debat prohibició o legalització.

Els sectors que es mostren a favor de la legalització han aconseguit encendre l’espurna del debat i demostrar que ja no és un tabú pensar en veu alta sobre reformes radicals. La classe política, però, encara participa en aquesta discussió amb certa cautela pel temor a semblar massa permissiva o alimentar determinats sectors de la premsa sensacionalista. I, així, molts dels arguments a favor de la legalització no s’han sotmès a examen. A DrugScope no recolzem la legalització perquè no creiem que l’experiència en demostri l’eficàcia. Ens sentim bastant incòmodes tractant com a béns de consum algunes substàncies psicoactives potents com la cocaïna o l’heroïna. La legalització comportaria inevitablement un increment tant en la dependència com en el consum de drogues.

Canvis radicals

Hi ha un consens prou ampli a considerar que les polítiques antidroga necessiten prendre un nou rumb. Les reformes creixents i progressives, basades en els millors estudis disponibles, poden estar associades a tota una sèrie de canvis radicals i, fins i tot, controvertits. A DrugScope estem a favor, per exemple, d’utilitzar heroïna per fins terapèutics, ja que a països com Suïssa s’ha demostrat que ajuda a reduir la dependència i la taxa de criminalitat. També recolzem la supervisió de narcosales i posem en dubte la tàctica de la mà dura en l’aplicació de les lleis penals contra tothom intervingut en possessió de petites quantitats de cànnabis.

El govern britànic ha rebut moltes crítiques per introduir mesures estrella que han estat portada de la premsa anglesa. Així semblar dur, incloent-hi novetats com la presumpció de culpabilitat en aquells casos en què algú estigui en possessió de quantitats de droga superiors a les establertes pels llindars de la llei (cinc pastilles d’èxtasi o cinc grams de cànnabis). Tanmateix, el govern també ha invertit quantitats rècord en el tractament de les addiccions i ha introduït mesures per afavorir que els delinqüents drogoaddictes puguin ser tractats clínicament abans que ser enviats directament a presó. Però no tot són males notícies: el consum de drogues entre la població jove ha disminuït, així com també ho ha fet la preocupació pública pels delictes relacionats amb drogues.

La possibilitat del progrés

Esperem que sense ser massa somiatruites sobre les conseqüències que comporta adoptar polítiques antidroga com l’esmentada, sembla que està canviant el discurs tradicional repressiu dels principals partits polítics. El líder del partit conservador, David Cameron, era membre del Comitè d’investigació del ministeri d’interior l’any 2002 i ell mateix no s’ha volgut desmarcar de les recomanacions fetes pel Comitè, que incloïen una rebaixa en la classificació legal de l’èxtasi. Ha afirmat que “necessitem allunyar-nos de les posicions més atrinxerades i intentar reduir els perjudicis que causen les drogues tant als seus consumidors com a la societat en general”. Com a resposta a un informe recent que reclamava la introducció de narcosales al Regne Unit, va sorprendre el fet que el Partit Conservador, en comptes d’atacar la proposta, digués que s’hauria de prendre en consideració, una posició que dóna a la idea certa factibilitat.

El Govern ha començat a revisar l’actual Estratègia Antidroga, iniciada el 1998, que conclou el proper 2008. Mentre no es trobi la formula màgica per reduir substancialment els danys derivats del consum de drogues, el debat estarà obert. Esperem que els polítics europeus sabran aprofitar l’ocasió pr fer-lo avançar.