Els tres anys que ha estat alcalde de Maastricht han canviat l’actitud de Gerd Leers sobre les polítiques tolerants amb les drogues. Aquest gran defensor de la prohibició en el passat ha proposat recentment la creació de “bulevards de cànnabis”

a l’extraradi de la ciutat per afrontar els problemes relacionats amb el turisme de la droga provinent de l’altra banda de la frontera. També és partidari de la regulació de la venda de cànnabis als coffee shops. Es tracta d’una acció que té per objectiu fer front a un mercat negre emergent, perquè, si bé vendre cànnabis és legal als Països Baixos, produir-ne no ho és pas.

Els coffee shops de Maastricht atreuen al voltant d’un milió i mig de turistes de la droga cada any, la majoria procedents d’Alemanya, Bèlgica i França. Aquests joves es desplacen fins als Països Baixos atrets per substàncies prohibides, com papallones nocturnes a la flama d’una espelma. L’enorme demanda generada per aquests turistes causa seriosos disturbis al centre de la ciutat i, més important, causa un augment de la delinqüència relacionada amb les drogues.

Pragmatisme fallit

Des del 1976, el govern holandès ha despenalitzat la distribució i l’ús de cànnabis en locals anomenats coffee shops. Aquests cafès estan autoritzats a vendre fins a cinc grams de cànnabis als majors de divuit anys. La política es basa en la creença pragmàtica que és desitjable una separació entre drogues dures i toves. Es creu que és molt millor que un consumidor de cànnabis aconsegueixi l’herba en un entorn segur, legal i acollidor que no pas en un món clandestí i delictiu de tràfic al carrer, on les drogues dures sempre són a tocar.

Les estadístiques donen suport a aquesta política. Als Països Baixos, l’únic país occidental on el cànnabis es ven legalment, només el 13% del jovent consumeix la droga. En països on la possessió i l’ús són penalitzats, el percentatge de joves que prenen cànnabis és més alt: Bèlgica, Irlanda, els Estats Units (17%), el Regne Unit (20%) i França (22%). A més, als Països Baixos només 3 de cada mil persones de la franja d’edat entre 15 i 64 anys són addictes a alguna droga dura. A Luxemburg, al Regne Unit, Itàlia, Portugal i Dinamarca la xifra oscil•la entre els 7 i els 10 per cada mil. Als Països Baixos, només hi ha una mort per drogues per cada 100.000 persones, mentre que a Dinamarca n’hi ha cinc i a Noruega vuit per cada 100.000.

A Maastricht, l’entrada diària de gairebé 4.000 turistes de la droga genera una demanda addicional (a més de la demanda holandesa) de centenars de quilos de cànnabis. Aquest cànnabis cal produir-lo, i és aquí on es fa visible el defecte del model holandès. El que no quadra és que es permeti vendre cànnabis, però no hi hagi cap lloc on els coffee shops puguin proveir-se’n . La “porta principal” del coffee shops està regulada, però es deixa sense vigilància la “porta del darrere. És com dir-li a un forner que pot vendre pa però que està prohibit comprar farina”, afirma Leers a Agence France-Press.

Bandes criminals ben organitzades controlen ara el mercat de la producció. La gent normal, en bona mesura de famílies amb ingressos baixos, es veu temptada a proveir espai per a plantacions en soterranis, garatges o àtics amb la intenció d’obtenir un bon feix de bitllets. D’aquesta manera, milers de famílies, moltes amb nens, estan exposades a la delinqüència dura. No és cap exageració dir que aquesta mena de temptacions estan trastornant el teixit social de les comunitats afectades.

Suport nacional

Les propostes de l’alcalde Leers, per tant, inclouen la legalització de la producció de marihuana per part de productors i distribuïdors de bona fe amb l’objectiu d’eliminar la indústria domèstica il•legal. A més, defensa la idea de crear espais assenyalats on la gent pugui comprar marihuana: “bulevards de cànnabis”, que alleujarien la pressió del turisme de la droga sobre ciutats frontereres holandeses, on els efectius policials estan desbordats.

El nou pla d’acció de Leers té un ampli suport a nivell nacional. Alexander Pechtold, ministre de reformes governamentals i polítiques urbanes, s’hi ha pronunciat a favor i la seva posició compta amb el suport de vint alcaldes de les trenta ciutats més poblades dels Països Baixos. El parlament neerlandès ha debatut la qüestió i ha aprovat dues mocions: una que insta el govern holandès a adreçar-se als Estats membres de la UE per parlar de la seva posició envers la liberalització de la marihuana a nivell comunitari i l’altra que demana al govern que comenci a regular, de manera experimental, l’abastiment de marihuana als coffee shops.

Aquestes converses neguitegen els països veïns com Bèlgica i Alemanya. L’exministre d’interior alemany, Otto Schilly, s’oposa amb força al model neerlandès i sovint ha topat amb el ministre de justícia holandès Piet Hein Donner sobre aquesta qüestió. Schilly i el seu homòleg belga creuen que la venda de drogues anima a consumir-ne i, d’aquesta manera, encoratja el tràfic il•legal de drogues a Europa. Encara van ser més fortes les paraules emprades per Ivo Delbrouck, fiscal en cap de la ciutat belga de Tongeren: “Quedeu-vos la vostra misèria i la vostra porqueria i no vingueu a escampar-les a la nostra regió.”

Un problema regional

En resposta a aquestes acusacions, Leers ha dit: “L’argument segons el qual nosaltres estem exportant un problema local a ciutats belgues i alemanyes no és vàlid. Maastricht té 16 coffee shops, mentre que només en necessita 6 o 7 per a la seva pròpia població.” L’actitud de Bèlgica és hipòcrita: “El problema no són els coffee shops. El problema és que a Bèlgica es permet posseir fins a tres grams de cànnabis però no n’hi pots comprar, vet aquí per què vénen a buscar-ne al nostre país!”

Es tracta d’un problema que afecta tota la regió. Seria fàcil tancar tots els coffee shops, però aleshores la indústria del cànnabis passaria a la clandestinitat i seria impossible de regular. “No es pot eliminar la demanda de drogues toves, només cal mirar els països amb polítiques repressives envers el cànnabis, que tenen les xifres de consum de drogues més altes!” diu Leers.

El 21 d’abril va tenir lloc al Parlament Europeu una sessió sobre el Pla Europeu d’Acció contra les Drogues 2005-2008. L’alcalde Leers va assistir-hi per parlar de les seves experiències amb els problemes relacionats amb les drogues en la regió fronterera. Va dir: “És absolutament necessari que els governs de la UE abandonin la rigidesa amb què actuen i acceptin que el cànnabis és, igual que l’alcohol, una activitat recreativa. És la regulació el que condueix a reduir els perjudicis i la delinqüència. Hem de trencar el tabú.”

A començaments d’any, experts legals de diversos països van declarar en una sessió preliminar que no hi ha obstacles legals perquè Holanda comenci a experimentar amb la producció regulada de cànnabis. Els tabús ja han començat a caure.