En una època en què el problema de les drogues no respecta les fronteres estatals, cada cop és més clar que la UE ha d’afrontar el problema de manera més coordinada. Europa necessita trobar una resposta a la qüestió crucial del debat de les drogues: ha de continuar prohibint-ne la producció i distribució o ha d’acceptar que aquesta és una guerra perduda i establir un marc legal pel mercat de les drogues?

Europa ofereix la possibilitat de comparar polítiques diferents sobre drogues amb l’esperança de respondre a aquesta pregunta. Hi ha una gran distància entre la tolerància amb què les autoritats holandeses afronten el problema i la “tolerància zero” de les legislacions de Suècia o França. Gràcies a les estadístiques anuals de l’Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies ( OEDT ) és possible comparar l’impacte d’aquestes polítiques sobre el consum de drogues.

I el guanyador és…

Bé, hi ha una conclusió notable: no hi ha una connexió clara entre les polítiques sobre drogues i el consum. En països amb polítiques permissives, el consum no és més alt que en països amb polítiques restrictives. Ben al contrari: un estudi de l’OEDT fet en 27 països europeus l’any 2003 va mostrar que la “disponibilitat percebuda” del cànnabis entre els joves de 15-16 anys (és a dir, si consideren que és “bastant fàcil” obtenir cànnabis a prop d’on viuen o de l’escola) a Holanda, on els adults poden comprar-ne legalment, era més baixa que en nou altres països de la UE, on la venda de cànnabis està totalment prohibida.

Les polítiques basades en l’acceptació del consum de drogues com una primera condició per començar a reduir o evitar els problemes que això comporta han tingut resultats positius per a la salut pública i la seguretat. En moltes ciutats europees la distribució d’agulles estèrils ha reduït el contagi del virus de la sida, la distribució controlada d’heroïna ha ajudat els drogoaddictes a restablir les seves vides i l’existència de coffee shops (a 100 ciutats holandeses) ha reduït la criminalitat i el desordre públic associats als punts de venda il·legals de cànnabis.

El cost de la prohibició

Molts dels problemes associats normalment amb les drogues són conseqüència del fet que són il·legals. L’ambient d’il·legalitat on es produeixen, es venen i es consumeixen implica preus elevats, baixa qualitat i altres fenòmens que afecten les vides tant dels productors com dels consumidors de forma negativa. Mentrestant, això genera una indústria criminal amb una facturació anual, segons dades de les Nacions Unides, aproximadament de 300 a 400 bilions d’euros l’any – és a dir, 10.000 euros per segon – que es poden invertir en altres activitats criminals o subversives, com ara el terrorisme.

Mentrestant, la despesa pública de la guerra contra les drogues (el cost de l’aparell policial i jurídic que vetlla per la prohibició de les drogues) només a la UE puja a un total estimat de 6,5 bilions d’euros l’any. L’impacte de l’enduriment de les lleis sobre la capacitat dels traficants il·legals és insignificant: per tal que el tràfic no fos rendible, les operacions policials haurien de confiscar un 75% del volum total. A Europa aquest percentatge mai ha superat el 15%.

Cada vegada hi ha més experts i ciutadans involucrats en el camp de les drogues a Europa que estan convençuts que les polítiques actuals ja han caducat, són contraproduents i ineficaces. Segons ells, la legalització de les drogues reduiria els problemes i comportaria grans beneficis. Alguns d’ells, units en el Consell Europeu d’ONG sobre drogues i desenvolupament ( ENCOD ) han treballat en escenaris de legalització que podrien aplicar-se a l’Europa d’avui. Probablement, primer inclourien el cànnabis i altres drogues considerades “toves”, i més endavant les drogues “dures”.

Un possible escenari

El cultiu de plantes com el cànnabis per a ús personal seria del tot legal pels adults. Pel que fa al cultiu amb fins comercials, es concedirien llicències a les associacions, que només podrien produir-ne la quantitat suficient pel consum personal dels seus membres, de manera que no existís un superàvit. Fins i tot, les associacions podrien regentar un cafè o bar on es permetria comprar petites dosis, com en els coffee shops holandesos.

La producció de drogues químiques o sintètiques quedaria en mans d’empreses privades, controlades per representants de les organitzacions socials, experts sanitaris, investigadors i les autoritats locals i nacionals. Això asseguraria un procés de producció segur, un comerç just i limitaria la fuga als mercats il·legals.

L’organització de l’accés a les drogues químiques o sintètiques per part dels adults podria organitzar-se de diferents maneres. Una possibilitat seria distribuir-les amb recepta a les farmàcies o centres mèdics especialitzats. Si algú desitgés consumir-ne més freqüentment del que fos legalment tolerat, podria obtenir les receptes del metge. Una altra possibilitat passaria per la creació de clubs semblants als casinos on els adults hi podrien anar a consumir. En qualsevol cas, aquests models haurien de ser introduïts de forma gradual per tal de contrarestar de manera responsable qualsevol resposta negativa, que sens dubte tindria lloc.

Legalitzar les drogues comportaria més transparència en la venta al major o al detall, més qualitat, control de preus i pautes de consum més sanes. Reduiria considerablement el paper de les organitzacions criminals, tot i que sempre quedaria un mercat il·legal de drogues, però tindria menys força que avui en dia.

Pensant en el futur

Els que s’oposen a la legalització asseguren que el consum de drogues augmentaria si fossin legals. Les dades d’Holanda, on el cànnabis és gairebé legal des de fa 30 anys, mostren que també pot passar el contrari. Altres diuen que els criminals que es dedicaven al tràfic de drogues es buscarien nous mercats. Sigui o no veritat, no és un argument vàlid en contra de la legalització i els grans beneficis que comportaria.

Quina probabilitat hi ha que aquests escenaris, o una combinació de tots, siguin una realitat a Europa en els propers 5 anys? La resposta depèn de la democràcia amb què es decideixin les polítiques sobre drogues. Fins ara, les autoritats de la UE han aconseguit evitar el debat públic i obert sobre aquest tema. Tot i així, si algun dia s’inicia aquest debat, sembla ser que no posarà fi a la prohibició de les drogues a Europa.