La UE es troba en un punt mort. Destrossat pels rebuigs a la constitució i una suposada esquerda entre la Vella i la Nova Europa, el continent ha de retornar al seu passat compartit. La Nova Europa també és part d’aquesta història, i alguns aspectes del seu passat són més rellevants del que podríem creure.

Temps era temps a l’Est…

Temps era temps va existir una unió a Europa. En la part oriental del nostre continent es va crear un país més avançat políticament que cap altre en la història anterior d’Europa. La República de les Dues Nacions (polonesos i lituans), creada per la Unió de Lublin el 1569, va ser un experiment social i polític únic.

En una època de contínues guerres religioses, la República va ser un oasi de tolerància. Hi convivien catòlics, protestants, ortodoxos, jueus i musulmans, i els seus drets i deures només depenien parcialment de la seva religió. L’Europa dels segles XVI i XVII estava plena d’Estats controlats per monarques absolutistes. La República era diferent. Els reis eren elegits pel Sejm (parlament) i obeïen les decisions de la cambra representativa en la majoria de les àrees de l’acció política. Un 10% de la població tenia el poder electoral de triar els seus diputats del Sejm, un mandat democràtic sense equivalent en aquella època.

La República es fonamentava en el principi de la igualtat limitada. Ser membre de la classe dirigent (szlachta) implicava ser ciutadà. I els integrants de la szlachta eren nombrosos. En certes regions ho eren fins al 20% dels habitants. Pobres, rics, catòlics o protestants, tothom podia ser membre de la classe. Tots tenien els mateixos drets i deures envers l’Estat; eren iguals davant els tribunals independentment de la seva importància i la seva riquesa. Una dita popular era: Szlachcic na zagrodzie równy wojewodzie, (un noble pobre és igual que un governant). Ser de la szlachta no només era molt atractiu per als habitants de la República. Els nobles de Saxònia i Rússia (els boiars) volien que els seus països s’integressin a la República per poder tenir els mateixos privilegis que els integrants de la szlachta de la República.

Una lliçó per al present

El que finalment va matar l’experiment polític de la República va ser la ignorància. Mentre la República va romandre oberta i incloent per als altres, mentre va estar basada en el principi d’igualtat i tolerància, va ser l’Estat més admirat de l’Europa dels segles XVI i XVII. Però quan la República va abandonar el principi d’obertura, van començar a aparèixer problemes. El parlament de la República funcionava per consens –si un membre s’oposava a una acció política, se n’anava en orris tota la sessió. Creixents fractures internes paralitzaven els intents d’emprendre reformes polítiques. Després, quan els cosacs (els ucraïnesos d’avui dia) van demanar ser membres de la szlachta, els va ser refusat. Això va comportant un augment de les tensions internes i guerres civils.

Quines lliçons en podem extreure per a l’Europa d’avui? Primer, que cal no ignorar les experiències històriques dels nous Estats-membres. Segon, que és un fet històric que un projecte polític més avançat és possible a Europa. Tercer, que aquest projecte necessita persones amb visió de futur i lideratge. Quart, que aquest projecte ha de ser obert i incloent. Mentre fou un projecte obert, atractiu per als altres (per als de dins i per als de fora), la Unió de Lublin va mantenir-se viva i va evolucionar. Qual la República va girar-se d’esquena a aquest principi, va esfondrar-se.