Les agressions, les desqualificacions i els insults a la comunitat homosexual són moneda comú sense càstig als Balcans, ja que el tema de l’homosexualitat sempre ha estat tabú. Els escassos gais i lesbianes que gosaven desafiar el discurs imperant s’han estigmatitzat. L’Església ortodoxa rígida i homòfoba hi ha col·laborat.

Albània i Macedònia: avorriment i masclisme

A Albània, amb una població majoritàriament musulmana, es va prohibir l’única associació gai existent i no es coneixen bars gais o locals on aquesta població pugui reunir-se amb llibertat. Durant l’època comunista, es considerava que els gais i les lesbianes eren traïdors, per la qual cosa eren arrestats i aïllats de la resta de la societat. Avui dia, malgrat que existeix una certa tolerància, els gais no proclamen públicament la seva orientació sexual. Ser gai a Albània es considera una vergonya per la major part dels albanesos.

A Macedònia, la pàtria del gai més cèlebre de la història de la humanitat, l’emperador i conqueridor Alexandre el Gran, la majoria de gais enyora les nits de Belgrad, pel seu dinamisme, així com l’existència d’alguns locals i bars d’ambient.

Bòsnia: rural i incomprensiva

A Bòsnia- Hercegovina, un país en què conviuen catòlics, musulmans i ortodoxos, l’homosexualitat fins fa poc era perseguida legalment. Tampoc no es detectava una gran vida gai, sobretot del fet que els bosnians viuen en petits pobles i llogarets on hi ha un control total de la societat. “La pitjor cosa que et pot passar als Balcans és ser homosexual”, diu Kenan Dizdar, un dels personatges de la pel•lícula Go West, sobre la guerra de Bòsnia, que va suscitar un gran debat sobre aquest tema tabú. L’odi als homosexuals continuarà, segons aquest actor, tot i que els serbis, els musulmans i els croates deixin de barallar-se, diu. I afegeix: “Deixaran les armes, però seguiran odiant els homosexuals”.

El film Go West va despertar polèmica molt abans de començar el rodatge. Relata la fugida de dos homosexuals (un musulmà i l’altre serbi) del setge de Sarajevo quan s’inicia la guerra civil, mentre intenten mantenir viu el seu amor. Grups conservadors i religiosos van acusar el director, Ahmed Imamovic, i el guionista, Enver Puska, de treure profit del patiment dels musulmans durant la guerra per fer una pel•lícula per a un públic occidental. “Identifiqueu la tragèdia bosniana i els 250.000 morts amb la història de dos homosexuals”, va criticar el publicista musulmà Fatmir Alispahic l’any passat quan la pel•lícula encara estava a la cartellera. La cinta només es va poder presentar fora de concurs en el darrer festival de cinema de Sarajevo, on van créixer les crítiques i els atacs contra el director i el seu equip d’actors.

Romania: criminalització i ultres

Després de les protestes revolucionàries contra el tirà Ceausescu, que van provocar la caiguda del règim comunista, les coses no van canviar per als gais, molts dels quals van ser detinguts, jutjats i condemnats a penes molt llargues i en pitjors condicions que els presos comuns. Segons alguns activistes de Drets Humans, la tortura era una pràctica habitual. Per acabar-ho d’adobar, , a finals dels noranta, Romania va endurir el Codi Penal amb penes encara més dures per als gais. Aquesta reforma va ser fortament criticada pel Parlament Europeu, que va condemnar “qualsevol tipus de criminalització de les relacions sexuals entre persones adultes del mateix sexe”. Finalment i després d’un seguit de detencions i intimidacions, es va derogar la llei discriminatòria, tot i les protestes de les autoritats religioses romaneses, que consideraven que els homosexuals eren “fills del pecat”. Avui en dia, ja existeixen alguns locals i grups gais, però el principal partit extremista de Romania, România Mare, “acusa” sistemàticament determinats polítics de pràctiques homosexuals per desprestigiar-los.

Sèrbia: són malalts, els homosexuals?

Asfixiant, insultant i ultratjadora és la situació que pateixen els gais serbis. La majoria dels mitjans de comunicació són homòfobs, els polítics no fan cas de les peticions dels gais i la societat els considera malalts. El 54,3% dels 1.500 ciutadans enquestats per l’Institut Factor Agency afirma que els homosexuals haurien de “rebre tractament mèdic”. Segons el sondeig, el 14,5% dels serbis considera que l’homosexualitat hauria d’estar prohibida, mentre que el 10% demana que “s’aïllin” els homosexuals de la societat. Deixant de banda aquest panorama tan advers, les agressions a gais són moneda corrent a la societat sèrbia. L’any 2004, en una marxa de l’orgull gai organitzada a Belgrad, centenars de persones, davant una policia passiva, van agredir i ferir desenes d’homosexuals que, desafiant la intolerància, van voler expressar les seves peticions. Ara el Moviment Patriòtic Obraz ataca a diari els gais i les lesbianes considerant que no són ciutadans perquè realitzen pràctiques que “ofenen la nació sèrbia”.