El moviment va tenir un començament molt prometedor. Al 1999 van sorgir les protestes a la conferència ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle. Deu anys després de la caiguda del comunisme, l’esquerra semblava renéixer amb una nova cara, que curiosament, no podria ser més diferent de l’anterior.

Mentre el comunisme tenia una rígida jerarquia, els manifestants de Seattle estaven organitzats en grups interconnectats; una forma de protesta descentralitzada, per a una economia mundial descentralitzada. El comunisme només tolerava l’adhesió estricta a les idees del partit. En canvi, els caòtics fòrums socials que van començar a Porto Alegre i es van expandir arreu del món, els manifestants no estaven ni tan sols d’acord amb un programa, ni molt menys a emetre un comunicat ferm. Grangers francesos i activistes africans es van manifestar junts a Seattle. Els primers reivindicaven el proteccionisme i una política agrícola comuna, i els segons volien acabar amb aquestes. Es van manifestar al costat d’independentistes espanyols, i sí, també amb antics membres del partit comunista.

Entre els anys 1989 i 1999 només hi va haver una cosa que no va canviar: l’enemic. Tret que ara se l’anomena “neoliberalisme” en comptes de “capitalisme”. Era l’única cosa en què els protestants estaven d’acord. Els mitjans de comunicació, en un atac de miopia, els van batejar amb el nom de “moviment antiglobalització.”

Sis anys després, els mitjans ja diuen que s’ha acabat. Segons el seu argument, els esdeveniments de l‘11 de Setembre van fer que la gent es replantegés quins eren el problemes reals que hi havia al món i el moviment altermundialista, com a ells els agrada anomenar-lo, va desaparèixer de les pantalles televisives. Els activistes que cafebabel.com ha entrevistat no pensen el mateix.

En l’anonimat

“Sempre passa el mateix amb els mitjans. Creen una imatge i esperen que la realitat s’ajusti a aquesta imatge. Els mitjans de comunicació ens van presentar com una colla de ludites, que estaven en contra de tot. Però nosaltres som els més globalitzats de tots! Els mitjans buscaven algun tema amb què poder crear polèmica. Però el fenomen que hi havia sota totes aquestes etiquetes, existia de veritat. I encara existeix.” Eric, un seriós activista francès que lluita pels drets dels immigrants, afegeix: “Jo faig activisme cada dia, amb campanyes, protestes, despertant la consciència a la gent. Tot això és el que compta de veritat. Però als mitjans se’ls passa per alt, i pensen que s’ha acabat.” I continua: “Les grans protestes, els fòrums socials…tenien un poder simbòlic, i jo vaig aconseguir fer molts contactes amb gent de tot el món, però no és allà on es fa l’autèntica feina.” Segons l’Eric, els activistes altermundialistes continuen la seva lluita, però en silenci, fora de l’abast de les càmeres.

El moviment no ha desaparegut, mai no va existir. Van ser els mitjans els qui van donar cohesió a alguna cosa molt més extensa que una sola protesta amb un únic objectiu. Des del començament ja hi havia profundes divisions, sobretot entre aquells que volien treballar conjuntament amb l’Estat i aquells que no. Fins i tot dins els mateixos grups hi havia diferències: al gran grup francès ATTAC, els líders són propers a les idees dels polítics com Jean-Pierre Chevènement , mentre que la base del grup és molt més radical. Aquestes divisions impliquen que sempre va estar fracturat, no eren més que una multitud de corrents, amb la seva hostilitat vers el capitalisme com a únic nexe d’unió.

Si no els pots vèncer…

“Crec que hem guanyat. Mira què va passar a Seattle; mira què demanàvem: la condonació del deute extern dels països pobres, polítiques de comerç just. Han passat sis anys i mira què hem aconseguit: tenim l’acord del G8 a Gleneagles sobre el deute a Àfrica i estan sorgint molts empreses de comerç just. Hem aconseguit que aquests temes siguin prioritaris. Quan vaig veure que les empreses van començar a fer un inversió real en medi ambient, que me’n vaig adonar que alguna cosa estava canviant de veritat.”

Sophie ara treballa per a una ONG a Brussel·les que fa campanyes a favor del medi ambient: “Crec que molts de nosaltres hem evolucionat, ens hem adonat que potser podem fer canviar el sistema per a millor.” Per la Sophie, el moviment s’ha anat apagant perquè el corrent l’ha absorbit.

Potser és aquesta la manera com hem d’entendre els moviments socials: hem de mirar els canvis que han produït en la manera de pensar de la societat. De la mateixa manera que el llegat de 1968 no van ser les batalles campals pels carrers de Paris, sinó la manera com el feminisme i el multiculturalisme han modelat la nostra cultura, potser hem de jutjar el moviment antiglobalització, no per les campanyes en contra de la revolució, sinó pels canvis de pensament que han aconseguit infiltrar-se en el corrent principal.

…uneix-te a ells?

“Bajanades,” és el que pensa en Benjamin sobre el que la Sophie havia dit. Continua dient, irritat: “L’ajut al deute, el cafè de comerç just… només és la cara amable del capitalisme. Sota aquesta aparença, el motor és el mateix. La gent continua fent el mateix, no han fet res seriós per reformar el comerç mundial. Des del meu punt de vista, les coses encara han anat a pitjor.”

Benjamin, membre d’un grup anarquista francès, continua creient en les protestes violentes. A la insinuació que el tristament cèlebre bloc negre, que fa servir la violència contínuament, fa que la gent deixi de creure en el moviment, en Benjamin replica: “Això no són més que ximpleries de la premsa. Ningú no se’n recorda de la violència que amaguen les mercaderies que destruïm, tota l’explotació que exerceixen per a produir-les. Aquesta és la violència de la qual hauria de parlar la gent.” Per a en Benjamin, no ha existit mai un moviment altermundialista, només una sèrie de tècniques. “Es pot veure una continuïtat en les protestes contra el CPE (Contracte de Primera Feina) a França; vam fer servir Internet, utilitzant una organització descentralitzada. A Seattle, es va fer explícita aquesta nova manera d’organitzar-se. La gent ho va anomenar moviment perquè encara no havien entès la diferència.”

Benjamin va dir que tenia intenció d’anar a la reunió del G8 per protestar. Sophie ha estat intentant exercir pressió política durant mesos. El moviment, si realment va existir, ha pres noves formes.

Alguns dels noms s’han canviat en aquest article a petició dels entrevistats.