L’abril de 2005, el primer Fòrum Social rus va reunir unes 750 persones a les aules de la Universitat de Moscou. Una xifra clarament pobra si es compara amb altres països occidentals, però que demostra la capacitat d’organització de la societat civil russa.

Com a resultat d’aquesta trobada, es van crear “fòrums regionals de resistència”, soviets de solidaritat social (SOS) que agrupen de forma desordenada associacions i sindicats alternatius, defensors dels drets humans, associacions de disminuïts i de víctimes de les radiacions de Txernòbil i organitzacions de jubilats.

Queda clar que l’oposició social russa es manté viva, “malgrat els intents d’enduriment per part del Kremlin de la legislació sobre els moviments socials i les ONG”, com explica Karine Clément, investigadora francesa de l’Institut de Sociologia de l’Acadèmia de les Ciències de Moscou. El president Vladimir Putin va cedir a les pressions europees i va haver de rectificar especialment algunes disposicions d’una llei adoptada el novembre de 2005 que prohibia que les ONG rebessin qualsevol mena de finançament estranger.

Puja la tensió

“L’èxit d’aquesta protesta s’explica per la degradació de les condicions de vida dels russos més pobres, conseqüència de la supressió progressiva dels sistemes de protecció social que existien a l’era soviètica”, comenta Clément. “Com que una gran part de la població viu per sota del llindar de la pobresa o tot just per sobre, aquestes garanties constitueixen, de fet, una mica de seguretat per la major part de les famílies que no poden accedir a l’assistència mèdica, l’educació, els transports o l’allotjament i es mantenen únicament amb el seu salari mitjà de 150 euros”.

Les grans manifestacions de l’estiu de 2004 i l’hivern de 2005 en contra del replantejament de l’accés gratuït als transports públics o a certs medicaments per part dels més necessitats van servir de catalitzadors.

Tenint en compte les mobilitzacions, Putin es va veure obligat a modificar les decisions més polèmiques. Però l’onada de privatitzacions d’habitatges socials que es va produir després va provocar una nova protesta ciutadana, ja que un munt de treballadors joves van ser estafats per societats de gestió immobiliària falses que havien recaptat fons per la construcció d’immobles privats que mai van veure la llum.

La importància d’aquests moviments no institucionals, a més a més, es veu afavorida pel tancament del sistema polític a qualsevol que s’oposi o sigui dissident del règim, amb l’entrada en vigor d’obligacions burocràtiques. Segons Carine Clément, “el Kremlin ha reforçat els mètodes autoritaris de les forces de l’ordre i el control dels grans mitjans televisius, així com l’establiment d’una societat civil “oficial” amb la creació d’organismes designats i dominats pel poder presidencial, com una cambra civil”. Quina és l’obsessió de Moscou? “Empènyer Rússia cap a una revolució taronja a l’estil ucraïnès”.

Com plantar cara a Putin?

Tanmateix, “l’organització del primer G8 a Rússia és una ocasió excel·lent per unir les forces i donar al món una altra imatge de Rússia, diferent a la dels discursos de Vladimir Putin”, assenyala Maxime Egorov, dirigent del moviment nacional contra la pobresa. La plataforma russa que crida contra la pobresa a nivell mundial és una coalició internacional que agrupa 150 milions de militants en 80 països.

“Ens aprofitarem del fet que més de 2.000 periodistes seran aquí per la cimera del G8 per cridar l’atenció de l’opinió pública internacional sobre el creixement de la pobresa extrema a Rússia i per pressionar les autoritats russes per tal que actuïn en els camps de l’habitatge social i l’accés a l’educació per a tots” diu Egorov.

Encara que deixa clara la seva desconfiança, el fundador de Nochelzhka, una ONG que treballa per la protecció dels sense sostre a Rússia, jutja positivament la iniciativa recent de Vladimir Putin de permetre l’organització d’una gran cimera de la societat civil al marge de la trobada oficial. Aproximadament 500 representants d’ONG russes i estrangeres es van reunir el 3 i 4 de juliol passats a Moscou per participar en el fòrum “G8 civil 2006”. Putin, encara que ha augmentat el seu control sobre les associacions locals, es va mostrar particularment conciliador, i es va mostrar fins i tot disposat a fer esmenes a la llei restrictiva sobre les ONG”.

Els “alters” russos són sovint més pragmàtics que els seus homòlegs de l’oest, que veuen la qüestió de la pobresa des d’un angle molt retòric i es concentren essencialment en el continent africà. “És cert que em va estranyar veure banderes de Lenin o Marx quan vaig anar al Fòrum Social Europeu d’Atenes la primavera passada”, recorda Maxime Egorov. Però “els moviments socials, ja siguin a Europa occidental o en altres racons del planeta, han de lluitar plegats, ja que la pobresa és un problema universal”.