Cada europeu utilitza diferents estratègies per lligar. Un home francès lance des fleurs quan vol conquerir una noia. Li “llança floretes”, o li “fa la cort” per guanyar-se la seva simpatia. Si la noia és alemanya, possiblement li respondrà: ‘Moltes gràcies per les flors!’ (Vielen Dank für die Blumen!).

Però alguns passen de tantes flors i violes. Els alemanys diuen que ‘l’amor passa per l’estómac’, durch den Magen, per expressar el mal de panxa dels enamorats. Els espanyols, en canvi, per seduir agú, primer intenten conquerir el seu paladar: el amor entra por la cocina. Si a Gran Bretanya dos enamorats estan condemnats a viure separats, es diu que com més gran sigui l’absència, més fort soldarà els cors (Absence makes the heart grow fonder). A Alemanya, ‘l’amor no té límits’ (kennt Liebe keine Grenzen) i ‘creix en la distància’ (wächst durch die Ferne). Els francesos, menys romàntics diuen ‘lluny de la vista, lluny del cor’: loin des yeux, loin du coeur

Els que encara no hagin trobat la seva mitja taronja, no han de patir, ja que com diu el probervi rus, tard o d’hora ‘cada olla fa joc amb una tapa’, – . Perquè ja se sap que “l’amor mou muntanyes”.