El dia 11 de juny va tenir lloc una grisa cerimònia per commemorar l’aniversari de la massacre , l’any 1995, d’uns 8.000 bosnians a la “zona de seguretat” de les Nacions Unides a Srebrenica. Com cada any, milers de persones es van congregar al Memorial de Potocari. Com cada any, els serbis de Bòsnia de les poblacions veïnes no van acudir-hi per compartir el dolor.

Mentrestant, les famílies de les 505 víctimes identificades aquest any van poder enterrar els seus éssers estimats. Aquells que aconsegueixen trobar les restes dels seus familiars són afortunats, ja que el procés d’identificació es veu dificultat pels intents de l’exèrcit serbi de Bòsnia d’ocultar els cossos de les víctimes tornant-les a enterrar en fosses comunes. A Srebrenica, les ferides tardaran molt de temps a tancar-se.

In memoriam

Durant una setmana sencera de l’any 1995, soldats sota el comandament del general serbi Ratko Mladic van participar en l’assassinat sistemàtic i organitzat d’uns 8.000 homes i joves de Srebrenica, segons l’ordre de processament del tribunal internacional.

Fins a dia d’avui, sis antics membres de l’exèrcit serbi de Bòsnia han estat jutjats pel Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia ( TPII ) per la seva participació en la massacre de Srebrenica. Tot i així, les dues persones considerades màximes responsables de la massacre –el líder dels serbis de Bòsnia durant la guerra, Radovan Karadzic, i el seu cap militar, Ratko Mladic– encara estan en llibertat .

Malgrat aquestes absències, el judici que comença el dia 14 de juliol portarà davant la justícia set membres de l’exèrcit serbi de Bòsnia, acusats de formar part d’una planificació i acció criminal per “assassinar homes i joves musulmans sans”. Tant el coronel Ljubisa Beara, cap de seguretat de l’exèrcit serbi de Bòsnia, com Ljubomir Borovcanin, sotscomandant de la brigada especial de policia “Republika Srpska”, estan acusats de genocidi.

Continuen impassibles

No obstant, no s’espera que aquest judici canviï de forma substancial l’opinió pública de Sèrbia. Natasha, una mestressa de casa de Belgrad, resumeix molt bé el sentiment comú de la majoria de serbis: “Tant me fan els judicis de la Haia. Aquest tribunal només fa judicis contra serbis”, diu. “Només cal que penseu en l’alliberament d’Oric”, apunta, enfadada.

Nasser Oric era el comandant musulmà bosnià de Srebrenica, a qui els serbis responsabilitzen de les morts de molts bosnians serbis de les poblacions veïnes. El 30 de juny de 2006, el TPII el va declarar culpable de no evitar els assassinats i de tracte vexatori de detinguts serbis a la presó de la ciutat entre 1992 i 1993. Va ser sentenciat a dos anys de presó i alliberat immediatament, ja que ja havia passat tres anys empresonat. Tot i que l’acusació havia demanat divuit anys de presó, Oric va ser absolt de tots els altres càrrecs. A Belgrad, molts oficials serbis van manifestar la seva indignació per la sentència de dos anys contra Oric. “El veredicte posa en qüestió la credibilitat del tribunal”, va assegurar Aleksandar Simic, assessor del primer ministre de Sèrbia, Vojislav Kostunica.

Mentre que Natasha assegura que la decisió sobre Oric és “un altre argument contra l’extradició de Radko Mladic”, altres no n’estan gaire segurs. “Jo no puc veure cap futur per Sèrbia com a país mentre no acceptem que aquests crims es van fer en el nostre nom”, explica Dragan Popovic, d’Iniciativa Jove, una ONG dedicada a estudiar els crims de guerra de Sèrbia.

Aquest any, l’endemà de l’aniversari de Srebrenica els serbis de Bòsnia de la població veïna de Kravica van commemorar les seves pròpies víctimes –uns 3.000 civils de les poblacions veïnes que, asseguren, van ser assassinats per l’exèrcit musulmà de Bòsnia durant la guerra. La commemoració continua sent, encara avui, una activitat dividida pels fronts de la guerra.