Israel fa la guerra al Líban, però la violència també augmenta a les zones palestines. La comunitat internacional s’ho mira amb impotència.
Pròxim Orient: dinamitar l’esperança de pau
NINGUNO
Traducción: raül garrigasait
20/07/06
0votes plus 0 votes moins
L’intercanvi de cops entre israelians i palestins afegeix cada dia noves víctimes a tots dos bàndols. Israel envia tancs a la frontera amb Gaza i bombardeja l’única central elèctrica. Es troba mort un colon israelià a Ramal·lah. Un terç del Parlament palestí és detingut per militars israelians. I militars palestins llancen míssils Qassam contra el territori israelià.
De nit cauen bombes
La violència ha esclatat en el pitjor moment. Fa tres setmanes encara semblava probable una aproximació dels palestins a Israel. Després de setmanes de negociacions, el govern extremista de Hamàs i el partit Fatah del president Mahmud Abbas havien acordat una posició política comuna.
Les dues parts van signar l’anomenat “Document dels Presoners”, que reivindica la creació d’un Estat palestí segons les fronteres de 1967 i, d’aquesta manera, reconeix implícitament l’Estat d’Israel.
A més la UE ha decidit, per primera vegada des de la victòria de Hamàs al gener d’enguany, enviar diners per ajudar la població. Una decisió motivada també pel fet que la situació dels palestins ha empitjorat greument els últims mesos.
Especialment catastròfica és la situació a Gaza. D’ençà que Israel va bombardejar la central elèctrica, a la franja de Gaza només hi ha corrent elèctrica a estones. Per tant, els hospitals només poden treballar amb limitacions. Igualment, el subministrament d’aigua només funciona quan hi ha corrent. De nit, se sent com impacten les bombes. La por de perdre amics o familiars en un atac aeri és omnipresent.
105 milions d’euros per als palestins
La comunitat internacional veu amb impotència com el Pròxim Orient s’apropa a una situació de guerra oberta. El Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides denuncia que la intervenció militar d’Israel atempta contra el dret internacional. Per contra, els europeus són incapaços d’adoptar una línia clara. La meitat dels Estats membres fa pressió per aturar Israel immediatament. Els Estats restants exigeixen l’alliberament incondicional dels soldats israelians abans de discutir possibles sancions contra Israel.
La UE només està d’acord en un punt: la població civil necessita ajuda, i aquesta ha d’arribar com més aviat millor. Els hospitals de Gaza han de rebre benzina per poder generar electricitat. “Aquesta és la primera acció de suport concreta”, va afirmar la comissària de Relacions Internacionals, Benita Ferrero-Waldner. En total, els europeus han posat a la disposició dels palestins 105 milions d’euros per a hospitals, escoles i infraestructura. Amb això no n’hi ha prou, però és una manera de començar.
El final del conflicte entre israelians i palestins queda ben lluny. Com més dures siguin les agressions d’Israel, més soldats seran segrestats per grups radicals palestins. Ara com ara, la pau al Pròxim Orient no és una esperança realista, sinó una utopia.
- Leer también
Publicidad


subscríbete a los comentarios Invertir el orden de los comentarios Volver a cargar los comentarios Únete a la discusión
¿Tienes algo que decir? ¡Hazlo aquí!
¿Eres ya babeliano? Log-in. Osign-up!