Quan pensem en el Congo, ens costa molt de mirar més enllà de les imatges de guerra i pobresa que els mitjans de comunicació ens ofereixen de tant en tant. Per entendre una mica millor el tumultuós passat del país, les pintures poden transmetre tanta o més informació que mil fotografies. Un dels pintors congolesos més emblemàtics és Tshibumba Kanda Matulu.

En la seva obra més famosa, Història del Zaire (1973-1974), Tshibumba combina els elements dels contes tradicionals africans amb un estil contemporani d’art popular urbà per tal de crear la seva pròpia visió sobre el passat del Congo. Aquesta visió, encara que molt personal, va crear un sistema de memòria col•lectiva que proporciona una perspectiva sense precedents de la història congolesa.

Johannes Fabian

Durant molts anys, Tshibumba va treballar com a pintor a Lumbumbashi, venent petites escenes figuratives a clients locals. Però sempre es sentia limitat a respectar el cànon artístic dominant en aquella època. Ell sabia que tenia la capacitat de ser un historiador i un educador de la seva gent, però era conscient que la seva clientela local no li oferiria mai cap oportunitat per tal de mostrar, a través de les pintures, la seva visió d’unitat nacional. Va ser gràcies a Johannes Fabian, un antropòleg alemany que treballava i vivia a Lumbumbashi, que Tshibumba va poder promocionar les seves pintures tal com ell desitjava.

Fabian va conèixer Tshibumba el 1973 i de seguida va adonar-se del seus coneixements d’història i del seu talent per explicar contes. Amb el pas del temps va sorgir una gran amistat, i al cap d’un any Tshibumba va decidir compartir amb ell la seva idea: pintar l’història sencera del seu país en vinyetes, com si es tractés d’una auca. El treball a quatre mans va tenir com a resultat el llibre Remembering the Present – Paintings and popular history in Zaïre.

Història popular

Per tal d’apreciar i aprendre de l’obra de Tshibumba, s’ha de tenir en compte que la seva visió està centrada en la història popular. Per tant, la seva obra no és una reproducció exacta o objectiva dels fets. Sovint no respecta l’ordre cronològic, encara que és fidel al saber popular general. Tshibumba no sempre va tenir els recursos necessaris per tal de comprovar l’exactitud i la veracitat del seu treball. Moltes vegades els seus errors són intencionats i les seves exageracions són utilitzades irònicament per tal d’incitar la discussió. Fabian explica en el seu llibre, que “els errors hi són expressament per tal de sorprendre i d’entretenir”.

Una història molt sentida

La història del Zaire comença a l’època pre-colonial del Congo. Aquesta etapa està il•lustrada amb pintures que representen la vida als pobles, “quan la gent sabia viure de veritat”. Els comentaris de Tshibumba denoten respecte i nostàlgia vers una forma de vida tradicional típica d’una època passada. En els seus quadres, l’espectador retorna a paisatges mítics, a la concepció de l’Àfrica abans del colonialisme.

Els quadres que segueixen són la representació dels exploradors europeus que van visitar el Congo. Començant amb el portuguesos, els quals van arribar al Congo el 1487, Tshibumba també pinta els famosos exploradors Livingstone i Stanley, els pioners que van escampar la fascinació pel Congo arreu d’Europa. A través de les pintures de Tshibumba queda molt clar que per als congolesos, aquests pioners van provocar tan sols una indesitjada intromissió europea.

El rei de Bèlgica Leopolt II, el qual va regnar al començament de la colonització del Congo, és representat molts cops. Els incidents més importants per a Tshibumba són els que van tenir lloc durant l’època de l’Estat Lliure del Congo, quan el país va ser, efectivament, propietat privada del rei Leopolt II. Les històries d’aquesta època mantenen vius els records de l’opressió belga.

A la segona meitat dels anys 1950, la crida a favor de la independència va guanyar rellevància. Una dels líders de la campanya va ser la militant panafricana Patrice Lumumba, els èxits i fracassos de la qual estan representats en una sèrie de divuit pintures.

El dia de la independència va ser celebrat el 30 de juny del 1960, dia en què Lumumba va pronunciar un famós discurs condemnant el període colonial. Malgrat convertir-se en primer ministre, el govern de Lumumba només va durar deu setmanes, ja que Lumumba va ser arrestat després de la declaració d’independència recolzada pel govern belga de la província de Katanga i d’un cop d’estat dirigit pel líder de l’exèrcit, el coronel Joseph Mobutu. El 17 de gener del 1961, Lumumba va ser assassinat en misterioses circumstàncies.

Els quadres que representen els anys que segueixen a la declaració d’independència mostren la duresa i el dolor que els congolesos van haver de suportar durant aquest període. Joseph Mobutu va assumir el poder el 1965, i aviat va dedicar-se a governar amb mà de ferro tot suprimint l’oposició política. Va fundar noves institucions que promovien la identitat nacional, i va canviar el nom del país pel de Zaire el 1971. Durant el seu mandat totes les companyies estrangeres van ser nacionalitzades i es va crear un culte molt important al voltant de la seva persona.

La història del Zaire acaba amb els quadres que representen els esdeveniments que van tenir lloc al principi dels anys 1970. Però Tshibumba també ha inclòs quadres que mostren un possible futur per al país: un nou ordre en què les relacions socials es disgreguen i els partits polítics substitueixen les institucions religioses.

Recordant el present

La història del Zaire té present el començament dels anys 1960 com a l’època de l’esperança, ja que va veure la fi del colonialisme i l’aparició d’una pròspera classe mitjana que oferia una estabilitat tan econòmica com social. Lumumba apareix representat com un messies durant la lluita per la independència. La seva mort és com l’avís de l’horror que el futur depara. Les pintures més significatives són les representacions de Tshibumba d’aquelles imatges que ens són una mica massa familiars avui en dia: imatges de pobresa, de camps de refugiats i de cascos blaus.

Els últims quadres de Tshibumba daten de l’any 1981. Tots els esforços que s’han fet durant els últims anys per posar-se en contacte amb ell han estat en va. És molt probable que ja estigui mort, que s’hagi convertit en una víctima més de la tràgica història de la seva terra natal.

Els drets de les imatges pertanyen al KIT Tropenmuseum, Amsterdam