Els blocs estan a l’order del dia. Però aquests nous mitjans incontrolats poden perjudicar la qualitat del periodisme? Dan Gillmor, autor de We the Media i cronista del 1994 al 2004 al San Jose Mercury News , el diari de la Sillicon Valley, així com ntre altres Mercury News, i del Kansas City Times es mostra confiat: aquesta nova forma de periodisme serà beneficiós per a tothom.

A la xarxa, el límit que separa el periodisme professional de l’amateur és borrós. Els blocaires escriuen articles mentre que els periodistes professionals creen blocs. Pot això malmetre la confiança dels lectors?

Sempre hem d’anar amb peus de plom respecte allò que llegim. Això val per tots els mitjans de comunicació, per internet, així com per la premsa escrita. La gent ha de millorar els seus coneixements sobre com funciona un mitjà de comunicació. És veritat que amb la generalització dels blocs i del periodisme creat pels propis ciutadans, haurem d’anar més amb compte, i llegir la informació amb un ull crític. Hem de crear una opinió pròpia fonamentant-nos en els coneixements propis però també en les experiències que ens ofereixen les persones que integren la xarxa glogal. Serà un procés d’aprenentatge llarg i alhora un procés de canvi complicat. No obstant això, en sortirà una nova manera de veure les notícies i un accés més gran a informació més diversa i valuosa.

L’accés gratuït a la informació pot perjudicar la capacitat que tenen els mitjans de comunicació per dur a terme un veritable periodisme d’investigació, en profunditat i per tant, més costós?

No es pot pas comparar un periodista que treballa a jornada completa, amb algú que espontàniament pot col·laborar amb la premsa escrita, fins i tot en la cobertura d’un desastre natural com un tsusami. Allò que veritablement està debilitant el periodisme no és pas la competència entre les diverses formes de convertir-se en periodista, sinó les noves formes de publicitat. Empreses com Google o eBay estan guanyant terreny en el mercat publicitari i estan acaparant grans sumes de diners procedents de la publicitat que abans anaven a parar exclusivament als mitjans de comunicació tradicionals.

Pot un blocaire que no necessàriament comprova la veracitat de les seves fonts d’informació o que fins i tot pot no escriure amb la seva veritable identitat ésser considerat com a periodista?

Crec que no hauríem de creure’ns cap informació publicada de forma anònima. Ho hem de considerar com a fals. L’article serà més convincent si fa referència a una font d’informació fiable, encara que a vegades la informació publicada pot posar en perill la integritat de l’autor. Cal recordar que moltes publicacions de referència i amb ànim de lucre difonen informacions falses. Alguns blocaires fan la feina millor que no pas alguns periodistes professionals. Per garantir una certa credibilitat, el New York Times, per exemple, dedica molts esforços per tal de verifica allò que publica. Molts blocaires fan el mateix. Es tracta d’una qüestió de responsabilitat.

Avui en dia la responsabilitat es dóna en els dos bàndols. El que difon la informació ha d’estar segur que aquesta és veraç. Per tant, qualsevol que vulgui fer algun tipus de periodisme a la xarxa ha de ser responsable i respectar els principis ètics essencials. Però com que ningú pot garantir la veracitat de la informació que hi ha a la xarxa, els lectors han de ser molt més curosos i exigents amb allò que estan llegint. Hi ha blocs que fan riure, i altres que corregeixen la informació errònia, tan bon punt algun lector fa una esmena adient. Són els blocs seriosos. Només hem de saber com diferenciar-los.

Així doncs, com poden els mitjans de comunicació electrònics influir en la qualitat de la feina dels periodistes professionals?

Crec que els periodistes haurien de continuar fent el periodisme rigorós que han fet fins ara; ara bé també podrien fer servir les eines que ofereixen els mitjans de comunicació electrònics. Encoratjo especialment els periodistes a treure profit de l’anomenat periodisme de conversa. Els aconsello realment que tinguin blocs i que aquests no es limitin a abocar informació, sinó que aprofitin la interactivitat del mitjà per establir un diàleg amb els internautes. Els lectors tenen un paper a jugar en el futur del periodisme. La meva pròpia experiència m’ha ensenyat que sovint els meus lectors en saben més que no pas jo. De vegades són crítics, però els seus comentaris realment m’ajuden a millorar.