A unes setmanes de les eleccions a la República Democràtica del Congo ( RDC ), els homes i dones del mercat de Yasira no es fan il•lusions ni creuen en els beneficis que en poden treure. “Esperem regals dels candidats, altrament no els votarem” va dir Lobela Lionda, de 20 anys, a IRIN. En Bodouin Lombelejale, de 43 anys i 12 vegades pare, és pessimista i dubta que el seu vot pugui millorar la seva vida diària. “Tan aviat com els candidats hagin estat elegits, ja no els veurem més i aquí res no canviarà”, va dir. “El que volem és veure alguna promesa complerta avui.”

Gairebé 10 anys després que un moviment rebel enderroqués el govern del president Mobutu Sese Seko, que va durar 32 anys, el poble de la RDC té finalment una oportunitat d’elegir democràticament el seu president i 500 membres del parlament. Però a principis de juny, ningú a Yasira coneixia la data de les eleccions, que després de molts retards i ajornaments, s’han fixat pel 30 de juliol.

Aquí, a l’interior de la humida Conca del Congo, les notícies viatgen lentament. Des de l’aire es distingeixen les carreteres que els colonitzadors belgues van obrir en aquest enorme país frondós. Ara, la natura se les ha empassades i desapareixen a l’interior d’una selva sense fi.

Els reptes per celebrar unes eleccions lliures i justes en aquest país vast i anàrquic són immensos. El mercat de Yasira, a la regió d’Isangi, és l’indret comercial més gran per a una població de 500.000 persones. Calen uns quants dies per arribar a Isangi en canoa o piragua, des de Kisangani , capital de la Província Oriental al nord-est de la RDC, i a uns 1.000 Km de la capital del país, Kinshasa.

Propulsat per un motor forabord, el viatge en canoa pels rius Congo i Lomami travessa la densa selva secundària, plantacions abandonades d’oli de palma, un institut agrícola que s’enfonsa i l’esquelet d’una fàbrica de sucre de canya abandonada.

Onejant ben enlaire, a gairebé tots els poblets que voregen el riu hi ha banderes amb la insígnia del “Partit del Poble per a la Reconstrucció i el Desenvolupament ( PPRD )”, el partit polític del president Joseph Kabila , que va entrar al poder el gener de 2001, heretant el càrrec del seu pare, Laurent-Desire Kabila, líder del moviment rebel que va enderrocar Mobutu. Cap mena d’oposició a la vista.

Amb prou feines es veuen altres colors onejant per algun dels altres candidats que es presenten a les eleccions. Sembla com si la Província Oriental fos cosa segura per al jove president que ocupa el càrrec. Gairebé tots els comentaris deien el mateix: “Kabila té els diners, per això guanyarà”.

Al mercat de Yasira, un venedor ven medicaments sense permís; d’altres ofereixen peix fumat, plàtans i pastís de mandioca embolicat amb fulles. A banda d’aquest insignificant mercadeig, l’economia es troba en un atur virtual. L’electorat d’aquí, com en altres poblets del cor empobrit del Congo, està necessitat: “Volem diners, cervesa o samarretes”, diu un votant.

A Kisangani, la gent es passejava amb samarretes adornades amb les imatges i els noms dels candidats un mes abans de l’inici oficial de la campanya electoral. “Enmig de tota aquesta misèria, pots comprar un home amb un tros de sabó”, va dir la Germana Marie Madeleine Bofoe, cap de l’ONG catòlica Caritas a Isangi.

Paradoxalment, unes eleccions per acabar amb el despotisme fan que una societat sencera es jugui el seu futur. “No coneixem a cap dels candidats, i no tenim la més remota idea de a qui votar”, deia Bebale Bombole, un venedor de peix. Amb més de 9.600 candidats parlamentaris i un període de campanya limitat a un mes, molts votants no aconseguiran prendre una decisió ben raonada.

Manca d’informació

La informació arriba a la població a través de la ràdio, però al mercat de Yasira no hi ha hagut piles a la venda des de fa al menys un mes. Per tant, no hi havia informació per a l’electorat. A més, el preu de les piles queda fora de l’abast de la majoria: un joc de piles val 200 francs congolesos (US$5), quatre vegades més del que val una mensualitat escolar.

Durant la seva presidència, Mobutu va buidar les arques estatals gastant el pressupost nacional en iots privats, avions i una vida de luxes en hotels cars per tot el món. Quan el seu substitut, Kabila pare va entrar a Kinshasa, la gent esperava un canvi. La por que tenen ara és que la història es repeteixi.

La corrupció és a tot arreu a la RDC. En un escàndol recent s’ha sabut que van desaparèixer 4 milions de dòlars del Ministeri de Salut, gairebé la meitat del pressupost nacional oficial per a metges i hospitals. Els diners s’havien posat apart en un programa de condonació del deute extern destinat a alguns dels països més pobres del món.

Un funcionari de l’administració de la ciutat d’Isangi no nega els problemes de govern que el seu país afronta: “No tenim cultura política i les eleccions són un fet nou per a nosaltres. La gent no té una base per fer judicis de valor, i els candidats que distribueixin regals ho tindran fàcil per posar-se la població a la butxaca.” Quan aquest funcionari va ser designat pel govern de transició ara fa un any, va heretar una oficina dirigida per gent que feia anys que no rebien un sou. I oblideu-vos dels ordinadors; no hi havia ni màquina d’escriure ni paper. Amb un pressupost inicial de 3.000 dòlars subministrats pel governador provincial, l’administrador va comprar una piragua amb motor per iniciar un negoci que financés la seva oficina.

També planeja comprar una serra de cadena i talar arbres de la selva per vendre’ls i ajudar així a complementar el seu sou i el dels altres empleats del govern. “T’has d’espavilar tu mateix en aquest país”, diu tot arronsant les espatlles amb tristesa. “S’anomena autofinançament”.

(c)IRIN