Els mitjans de comunicació búlgars descriuen Meglena Plugtxieva com una bèstia laboral: quan la que llavors era viceministra d’agricultura va ser enviada a Berlín com a ambaixadora, dues persones van haver de cobrir el seu lloc. Poc abans, el setembre de 2004, els diaris búlgars i alemanys havien informat que l’ambaixador búlgar a Berlín, Nikolai Apostolov, era destituït. Apostolov, sota els efectes de l’alcohol, conduïa a tot drap fent ziga-zagues per una zona restringida al trànsit. En un control va aixafar amb el cotxe el peu d’un agent de la policia. Quan posteriorment Meglena Plugtxieva fa ser cridada a Berlín, a la festa de comiat un col·lega li va deixar anar una frase que l’acompanyaria en el viatge: “D’ara en endavant, quan et miris al mirall cada matí, veuràs el rostre de Bulgària. Això comporta obligacions.”

Actualment no disposa de cap dia lliure per a un brunch i ens trobem per fer un cafè després de la feina. Plugtxieva porta un vestit clar. Un mocador de seda virolat li envolta el coll. Parla pensant bé el que diu. Per a aquesta quinquagenària que va aprendre alemany en un institut especialitzat en idiomes estrangers de Varna, a la costa de la Mar Negra, Alemanya s’ha convertit en una “segona pàtria”.

Fins a la fi dels anys vuitanta, professors de la República Democràtica d’Alemanya ensenyaven en instituts d’idiomes a Bulgària que escollien els seus propis alumnes mitjançant dures proves de literatura i matemàtiques. Un d’aquests alumnes brillants va ser Meglena Plugtxieva.

El sentit del deure

“Els professors alemanys no només ens van ensenyar la llengua. També ens van ensenyar a ser honrats i complidors i a tenir sentit del deure”, recorda l’ambaixadora. Encara avui admira el compromís, la professionalitat i l’alta moral de molts polítics alemanys, tant d’esquerra com de dreta. “No ens enganyem: nosaltres, els polítics búlgars, n’hauríem de prendre exemple.”

Abans de la caiguda del mur, Plugtxieva era membre del Partit Comunista. “Com el 90 per cent dels búlgars”, diu. Segons ella, això era obiknovenata praktika, “pràctica habitual”. El 1991, el partit va ser rebatejat com a Partit Socialista Búlgar i actualment compta entre les seves files amb el cap del govern.

Uns coneixements excel·lents dels boscos búlgars van ajudar aquesta doctora en enginyeria forestal a fer carrera. Durant el comunisme, Plugtxieva va ser sotsdirectora de l’institut forestal de Varna i a partir de 1990 va ser la responsable de relacions internacionals a la comissió forestal de Sofia. “En qualitat d’experta forestal”, explica Plugtxieva, acompanyava a caçar, entre altres, els qui llavors manaven a les companyies Mannesmann i Thyssen-Krupp. Com a reconeixement a la seva meritòria contribució a les relacions econòmiques i polítiques entre Bulgària i Alemanya en els darrers quinze anys, Meglena Plugtxieva va obtenir el 2005 la creu federal al mèrit.

Sobretot la zona forestal de Xerba, a Kodjabalkan, té Plugtxieva encisada. És, “amb la costa búlgara de la Mar Negra, un dels meus llocs predilectes”. L’ambaixadora s’entusiasma quan parla de la seva terra. “Bulgària és un país d’una bellesa llegendària. Cada dos per tres veig com hostes estrangers s’enamoren del país.” Però malauradament els mitjans dibuixen una imatge falsa de la seva terra, creu Plutxieva. “M’irrita quan els periodistes no saben desfer-se de les seves pròpies limitacions a l’hora de contemplar Bulgària.” Els seus temes predominants són la corrupció i el crim organitzat. I això, diu exaltada, per més que hi hagi menys delinqüència a Bulgària que en certs països que fa temps que són a la Unió Europea. I encara que l’any passat Bulgària va assolir un creixement econòmic del sis per cent, Plugtxieva creu que els mitjans de comunicació han difuminat aquest fet. Cosa que, al seu entendre, genera por i desconfiança respecte l’ampliació de la UE.

D’altra banda, Plugtxieva està convençuda que l’entrada de Bulgària donarà un nou impuls a la UE. Els alts i baixos de la seva història han desenvolupat la capacitat d’adaptació dels búlgars. L’ambaixadora també creu que els búlgars tenen alguna cosa per oferir a la UE. Hi ha “una cultura rica”, les meravelles de l’art figuratiu protegides per la Unesco: a la tomba de Kazanlak, al monestir de Rila, a l’església de Boiana. I la llista no s’acaba aquí: “La música gairebé màgica de Pirin, l’alfabet ciríl·lic i, no ens n’oblidéssim pas, el gran entusiasme que tenim per la idea europea…”

El dia d’una ambaixadora

I com és el dia laboral d’una addicta a la feina? Comença a les vuit trenta i dura dotze hores pel cap baix; és “excitant i dinàmic”. Plutxieva, mare de dos fills adults, viatja molt, fa conferències i es reuneix amb polítics, homes de negocis i estudiants. Però una ambaixadora també té obligacions desagradables: “L’edifici de la nostra ambaixada, a prop de Checkpoint Charlie, està força atrotinat”. Les reparacions, el mal humor provocat per operaris pocs conscienciosos i els problemes amb una central telefònica de l’any de la picor li prenen molt de temps. També en això Plugtxieva és diplomàtica: “no em vull queixar.” Però aquest temps hauria preferit invertir-lo a promoure la seva terra natal a Alemanya.