En realitat, més que desestabilitzar el Pròxim Orient, la guerra entre Israel i Hezbollah ha desestabilitzat els mitjans de comunicació. Des dels búnquers israelians de Galilea, des dels cafès internet de Beirut, des de les universitats nord-americanes, un núvol de blocaires estan donant guerra a les fonts d’informació més fiables del món, massa inclinades, segons ells, a diabolitzar Israel.

“Només el 5% de Beirut ha estat destruïda”

L’agència Reuters s’ha vist obligada a esborrar de la seva base de dades les 920 fotografies que havien comprat, al llarg dels anys, al fotògraf freelace libanès Adnan Hajj, després que el bloc americà littlegreenfootballs ha demostrat que una fotografia que mostrava Beirut després d’un bombardeig israelià havia estat retocada: una mica de fum per aquí per enfosquir-ho tot i tothom pensarà que “Beirut ha estat destruïda”.

Però Beirut no ha estat destruïda, contràriament a allò que s’ha mostrat a molts mitjans tradicionals. Segons les informacions del periodista libanès Michael Behé, que treballa pel diari The New Republic i per diversos blocs sionistes, les fotografies de satèl·lits publicades demostren que la superfície afectada pels bombardeigs no supera el 5% de la ciutat. A més, afegeix: “Tots aquells que no han donat suport al terrorisme saben que no han de tenir por dels avions israelians”.

La massacre de Qana, una fotografia trucada?

Un altre objectiu dels blocaires “vigilants” dels mitjans ha estat l’agència France Press, la qual, segons la BBC , ha estat criticada per un grup de blocaires israelians per haver mostrat fotografies de víctimes de Qana “posant” sota la direcció artística de Hezbollah. France Press ho ha desmentit, però ha hagut de revisar a la baixa el nombre de víctimes de Qana, de “més de 50” a 28, alimentant d’aquesta manera les sospites sobre la credibilitat de les agències d’informació sobre el terreny.

Iran, Síria, els Estats Units, França… Són diversos els actors en aquesta guerra entre Israel i Hezbollah, però l’àrbitre no seran ni ells ni les Nacions Unides. Sigui quina sigui la resolució adoptada per l’ONU a Nova York, tothom sap que el paper de la informació i dels mitjans serà capital.

És cert que verificar (i falsificar) la informació és difícil, però avui dia existeix un exèrcit minúscul de blocaires capaç de posar en dubte la informació que arriba pels mitjans convencionals i d’obligar-los a rectificar. Cal donar suport a aquest exèrcit de voluntaris per una informació lliure i veraç. Cal declarar la guerra a les mentides, a la propaganda mediàtica i als mitjans dels terroristes, també des de la Unió Europea.