La comunitat internacional està fent el joc a l’expansionisme imperialista israelià mitjançant l’Organització de les Nacions Unides. Això es veu molt clarament en les paraules i conseqüències de la resolució 1701, la base d’una proposta de resolució per a l’ actual crisi al Líban.

Reconèixer les veritables víctimes

La resolució exigeix l’alliberament immediat dels dos soldats israelians capturats, però no exigeix a Israel que alliberi els libanesos empresonats. El text de la resolució amb prou feines anima Israel a estudiar l’assumpte dels presoners. A més, tampoc es preocupa dels més de 9.000 palestins i libanesos empresonats a Israel.

La resolució 1701 pinta el bàndol que té tancs, destructors, submarins, armes químiques i nuclears com a víctima. Unes 1.300 víctimes innocents van ser assassinades indiscriminada i bàrbarament el mes passat. Israel ha bombardejat escoles, blocs residencials, hospitals, infraestructures de tractament d’aigües residuals i ha deixat un de territori minat de bombes, que mataran i mutilaran durant dècades la població del Líban. Els libanesos són les víctimes.

La resolució 1701 diu que caldria enviar una força internacional al Líban per “mantenir la pau”. Tanmateix, la població del Líban no acceptarà mai l’ocupació de tropes estrangeres. Una d’aquestes forces seria inacceptable per als libanesos, perquè es composaria de tropes d’antics poders colonials com ara Itàlia, França i els hereus de l’imperi otomà . Per als libanesos, que tenen un fort sentit de la història, aquesta no és una opció neutra.

Hi ha una hipocresia perversa darrere l’estratègia d’Israel de construir un ajut internacional. Fan una crida a les Nacions Unides perquè intervingui, però en canvi Israel està violant unes 70 resolucions de l’ONU , a més d’unes 242 que insten Israel a retirar-se dels territoris ocupats de Palestina fins a la frontera anterior al 1976. L’ONU no pot predicar al Líban sobre el compliment de resolucions del Consell de Seguretat quan el propi Israel les viola constantment.

Un pla de pau viable

La pau al Pròxim Orient només arribarà quan es retirin les forces d’ocupació estrangeres. Tanmateix, la Resolució 1701 agreujarà la situació enviant més tropes estrangeres en terres àrabs, allargant el conflicte al Pròxim Orient. És evident que la Resolució 1701 no contribuirà a la pau. De fet, conduirà a més vessaments de sang, més patiment, més matances i més llàgrimes. No protegeix les víctimes i dóna als agressors tot el que volen. La Resolució 1701 no impulsarà les negociacions de pau entre Israel, el Líban i Palestina.

Per tal de tenir un procés de pau just al Pròxim Orient és essencial que els progressistes d’Europa s’uneixin als grups israelians que s’oposen a les accions armades de l’Estat israelià. Cal ajudar als que, des de dins, procuren que Israel deixi de ser una base avançada, altament militaritzada, de l’imperialisme dels Estats Units. L’estat d’Israel és una realitat, i cap solució que no tingui en compte aquest fet es veurà abocada al fracàs.

Tot i que Europa no pot aturar l’agressió d’Israel, pot assegurar-se que Israel pagui un preu econòmic pel que fa. És el mínim que devem als palestins i als libanesos.