L’ Hendrika-Maria està situat davant el número 296 de Prinsengracht, i encara té els trets originals de les primeres cases flotants. Avui atrau turistes de tot el món, ja que és l’única casa flotant d’Amsterdam que és a més a més un museu. Quan el visitant entra a l’embarcació i baixa uns petits esglaons, topa de morros amb el dormitori: un matalàs gran encastat en una cabina a la popa del vaixell. A través d’un ull de bou, es veu un vaixell carregat de turistes que ressegueix el canal. El suau balanceig del Hendrika-Maria fa venir un lleuger mareig al visitant acostumat a la terra ferma.

Un estil de vida hippy

“Als anys seixanta hi havia una gran mancança d’habitatges a Amsterdam i viure en un vaixell era una solució molt més barata. Era també un estil de vida alternatiu molt atractiu, així que molts hippies van decidir mudar-se a un vaixell”, diu Marjet van Zadelfoff, guia del museu.

Avui dia els hippies sembla que hagin desaparegut. Teti Verhoeff, que treballa al departament de cases flotants de l’ajuntament, explica que la situació a Amsterdam ha canviat al llarg dels anys: “Al principi, d’això de viure a l’aigua en deien “l’estat lliure”. No hi havia normes ni lligams, per això era una aventura. Viure sobre l’aigua era molt popular i molt més barat, així que molta gent s’hi va apuntar. Però quan van començar a haver-hi disputes i l’espai va començar a escassejar, l’ajuntament va decidir imposar unes normes.”

Ara, aquest tipus de vida és molt més sofisticat. Tothom vol tenir una barca petita, per fer-la servir durant el cap de setmana. Viure envoltat d’aigua s’ha convertit en una autèntica qüestió d’imatge i ha fet que a Amsterdam s’hagi revalorat molt l’aigua.

El que va començar com una moda hippy, és ara una forma de vida molt popular entre els joves amb una butxaca ampla.

Llars luxoses per als rics

Una mica més amunt de Prinsengracht, Alessandra Enting, té cura del vaixell d’una amiga mentre és fora. “Tothom té la idea que els que viuen en un vaixell són gent excèntrica i estranya, però rés més lluny de la realitat. Som gent normal, amb una bona feina i un bon sou. Necessites molts diners per viure en un vaixell. A mi m’agradaria comprar-me’n un, però abans hauria de tenir 230.000 i 250.000 euros per comprar un vaixell estàndard.”

“L’arca” de la qual es fa càrrec l’Alessandra sembla treta d’una revista de decoració. Una elegant biblioteca blanca domina les parets, i se sent el lleuger brunzit d’un ordinador de disseny en un racó. “Aquí tenim de tot: Internet, rentadora, televisió… Aquell pal que veus a fora ens proporciona l’electricitat, que compartim amb els veïns.” A la part dreta hi ha una terrassa de fusta amb una tauleta i algunes cadires de jardí, al costat d’unes grans plantes. “El que més m’atrau és la sensació de llibertat. No tens veïns directes, pots posar la música tan alta com vulguis, i sempre tens accés a l’exterior. Si vius en un pis apartament d’un bloc de pisos, ni tan sols pots tenir jardí”, explica Alessandra.

André Aaldering porta 25 anys vivint en una casa flotant. Paga uns 800 euros anuals pel permís. Però segons ell, el manteniment és el que surt més car de tot, i el més pesat. “S’ha de pintar el vaixell cada dos o tres anys, i s’ha de fer una revisió cada quatre anys. És molt pesat, perquè ho haig de fer tot jo i fa molta mandra, sobretot a l’estiu.”

Els canals de Londres

Aquest estil de vida no és cap originalitat a la ciutat dels canals. A Londres, en canvi, l’aigua té un paper menys important i viure en un vaixell atrau molta menys gent. Però malgrat això, la demanda està incrementat. Segons British Waterways, l’organisme que controla una cinquena part de les amarres de Londres, l’adquisició de vaixells està augmentat al Regne Unit, amb un ritme de 2,5% anual, i la llista d’espera per obtenir una amarra a la capital britànica és de més de 300 persones.

Parlo amb Adam Slade, a l’amarrador de Battlebridge, prop de King’s Cross. Ell porta 17 anys vivint en cases flotants. “M’encanta! Estem al centre de Londres ara mateix, i en canvi, hi ha ànecs, oques, corbs marins… hi ha molta fauna salvatge a l’aigua. I a més, és una estil de vida inofensiu. Sempre li pots demanar a una noia que passeja si vol passar a prendre una copa. Comporta més feina que viure en una casa normal, sí, però també tens més avantatges.” No obstant això, el preu de viure en un vaixell és força car. Adam no vol confessar quant paga, però calcula que la gent que viu a la zona de King’s Cross paga entre 150 i 250 lliures a la setmana, només pel lloguer d’un lloc a l’amarrador.

Per a Dawn Menear i el seu germà Julia, els diners no són un problema. Els agradaria comprar un vaixell i mudar-s’hi. “M’encanten els canals i la llibertat. Hi ha un ambient molt agradable, i pot ser una manera de viure realment barata. Els meus fills ja són grans i jo tinc ganes de canviar de vida,” diu la Dawn. “Hem de trobar amarrador i després volem comprar un vaixell al nord i portar-lo aquí a Londres. M’agradaria un vaixell d’estil tradicional, pintat de verd i vermell. Ja sabem que podem tardar un temps en aconseguir-ho, però estem disposats a esperar,” conclou. A jutjar pels preus dels vaixells a Londres, de ben segur que no serà una alternativa gens barata. Però, per la gent que s’ho pot permetre i que volen un canvi de vida, Londres és un emplaçament molt atractiu per viure en una casa flotant.

Amb la col·laboració de Menno Bart, de la redacció local d’Amsterdam.

Crèdits fotogràfics: Karolin Schaps