El Congrés Jueu Europeu ha treballat durament per convencer els governs europeus que els governs de l’Iran i de Siria, ambdos compromesos a frustrar qualsevol pla de pau duradora a la regio, estan donant suport, finançant, entrenant i armant Hezbollah. Com es posssible aconseguir un alto el foc si Hezbollah i el seu patrocinador principal, l’ Iran , s’han compromès oficialment a destruir Israel i a liderar una campanya d’odi contra els jueus arreu del mon?

Els defectes de la resolucio

Molt jueus europeus han acollit favorablement l’adopcio de la la resolució 1701 del Consell de Seguretat de l’ONU, pero el que es mes important es la seva implementacio. És cert que aquesta resolucio va mes enlla que les resolucions precedents i exigeix al Govern del Liban, amb el reforç de cascos blaus de l’ UNIFIL , el reestabliment de la sobirania al sud del pais. Però l’amenaça de l’Iran i de Siria a la regio continua vigent.

Tal i com estableix el text adoptat unànimament pel Consell de Seguretat, s’ha d’aturar el proveïment d’armes per part de l’Iran i de Siria i, mitjançant una veritable força multinacional sota el comandament de l’ONU, no s’ha de permetre que Hezbollah reconstrueixi la seva infraestructura militar. Ja l’any 2004, la Resolucio 1559 del Consell de Seguretat de l’ONU apel·lava a la desmilitaritzacio d’Hezbollah. Per tant, ha arribat l’hora que les Nacions Unides actuïn facin complir la seves decisions.

Si el govern del Liban pot aprofitar aquesta oportunitat d’or per recuperar el domini del pais, amb una forta assistencia internacional, aixo seria un bon pas per reestablir la pau al llarg de la frontera entre Israel i el Liban. De totes maneres, la campanya iraniana contra Israel i el poble jueu es un altre assumpte a tractar si es vol aconseguir la pau a llarg termini.

L’amenaça iraniana

Seixanta anys despres de l’intent d’extermini dels jueus europeus, el president iranià, Mahmoud Ahmadinejad , ha declarat que Israel s’hauria “d’esborrar del mapa” i ha negat l’existencia de l’Holocaust varies vegades. Les afirmacions d’Ahmadinejad profanen els dos principis mes sagrats pels jueus europeus: la memoria de la Shoah, o Holocaust, i l’existencia de l’Estat d’Israel.

No es cap coincidencia que, mentre aquesta setmana tant els civils israelians com els libanesos es recuperen dels danys ocasionats per la guerra, a l’Iran s’inauguri una exposicio de “vinyetes de l’Holocaust” evidentment antisemites. El regim irania és el primer país mundial en negar l’Holocaust.

Hezbollah també ha demonitzat els jueus repetidament, tal com ho fa l’Iran. Al-Manar, el canal de televisió oficial d’Hezbollah, divulga, amb regularitat, material ofensiu antisemita que recorda a les acusacions de sacrificis humans i als rumors que corrien durant l’Europa cristiana de l’Edat Mitjana. Per sort, el mes alt tribunal administratiu frances va prohibir aquest canal el 2004, gràcies a una campanya liderada per jueus francesos.

Pero Europa ha de fer mes que tot aixo. La UE ha de fer front al militarisme i a l’antisemitisme del regim irania. El programa nuclear de l’Ahmadinejad i les declaracions sobre l’Holocaust son una clara amenaça a Israel i als jueus d’arreu del mon. I es precisament aquest nou perill el que s’amaga darrera la crisi actual del Liban.