Montenegro, salvatge i sovint abandonada, està atraient compradors de segones residències, desesperats per aconseguir un bocí del new Riviera. Tot i això, darrere el turisme de massa i els compradors de residències estivals hi ha una realitat ben diferent: centres turístics en mal estat, infraestructures que s’esfondren, construccions il•legals que destrueixen el paisatge, problemes amb les aigües residuals i escassetat d’aigua. Aquests inconvenients imprevistos poden convertir unes vacances perfectes en una experiència infernal.

Les seqüeles de la guerra

Natsa, de Belgrad, està de vacances a Montenegro i es queixa de l’escassetat d’aigua. “És un desastre. Tenim aigua entre les 11 del matí i les 3 de la tarda i més tard, a la nit. Quina mena de lloc turístic és aquest, que me n’he d’anar de la platja per poder dutxar la meva filla?”, es pregunta.

Ha plogut molt a Montenegro des dels assolellats anys 1980. Aleshores, era una de les destinacions turístiques més populars, la qual cosa li proporcionava uns guanys anuals d’uns 79 milions d’euros. Tot va canviar quan va esclatar la guerra dels Bacans i els montenegrins van prendre part del setge a la veïna Dubrovnik.

Els turistes se’n van anar i, a principis dels 90, les guerres van provocar la desintegració de l’antiga Iugoslàvia. La disminució dels ingressos i l’afluència de refugiats van tenir un impacte devastador als hotels, la majoria dels quals es van convertir en cases temporals per a refugiats. A la vegada, la falta de regulacions urbanístiques va fer que apareguessin construccions il•legals al llarg de tota la costa.

L’inici d’una recuperació ràpida

El govern ha començat a afrontar el problema de la precarietat de les infraestructures invertint milions d’euros en la reconstrucció de carreteres i en transports públics. Els aeroports de Podgorica i de Tivat han estat reconstruits per un cost de 22 milions d’euros, millorant les connexions amb Europa.

Encara que, els canvis més importants s’han produït en el mercat immobiliari. Des de fa un parell d’anys, russos, anglesos i irlandesos hi compren les seves segones residències. Els preus de les cases a la costa s’han doblat des de l’estiu passat i continuen pujant; ara per ara, estan fent un favor a la població autòctona.

Els mitjans de comunicació serbis i montenegrins diuen que Catherine Zeta Jones i Michael Douglas s’estan mirant una casa a l’antic poble de Perast, a la badia de Boka Kotorska. Corre el rumor que Roman Abramovich, un rus milionari propietari del Chelsea FC, s’ha comprat una península petita a la badia de Bigovo.

Segons Roman Radonjic, director executiu de l’agència estatal Montenegro Property, la bellesa de l’espai natural i uns preus del terreny més baixos que Croàcia, han atret els compradors.

Els montenegrins, contra la venda massiva

“Per un montenegrí normal és completament impossible comprar una casa vora el mar”, es lamenta Dragana, propietària d’una cafeteria a Kotor, un antic poblet costaner. “Els nostres fills tindran problemes a l’hora de comprar-se una casa i hauran d’anar a viure a la muntanya”. Altres opten per vendre’s les propietats i mudar-se a zones més barates per poder tapar forats i saldar deutes.

Bozo, un pensionista vell de Stoliv, un poble que presumeix de tenir el cultiu d’oliveres més ric de la badia de Kotorska, es va veure obligat a vendre les terres que havien estat propietat de la seva família durant centenars d’anys. Va utilitzar els diners per a comprar pisos als seus dos fills. “No em va agradar gens vendre les terres dels meus avantpassats. Al final l’únic que ens va quedar va ser la petita casa familiar per la meva dona i per mi”, es lamenta.

Vjera, un dels pocs residents natals que queden a Perast, explica que la gent no s’està venent els antics palaus venecians perquè vulgui, “sinó perquè per aquest preu es poden comprar cinc o sis apartaments en qualsevol altre lloc”. La Mira, una anciana de Kotor que també va vendre el seu apartament antic, es lamenta que el poble quedarà completament buit a l’hivern, un cop els estrangers se’n tornin a casa. “Em preocupa que desaparegui l’esperit mediterrani del meu poble i amb ell, les tradicions centenàries”, explica.

Els estrangers s’instal·len a l’interior

Mentrestant, els compradors de segones residències ja s’han mogut cap a llocs més exòtics. Ara que ja tenen una propietat a la costa, s’han posat de moda les masies de pedra centenàries, destruïdes pel pas del temps. No els ha dissuadit que s’hagin de reformar completament ni que estiguin situades en zones de muntanyes de difícil accés.

“La setmana passada, vaig vendre una casa aïllada i incomunicada a una dona anglesa”, explica Goran, de l’agència Montenegro Property. “Quan vaig preguntar-li com s’ho faria per arribar-hi, em va respondre que es compraria un ase”.