El doctor Willem van der Geest , president de l’ Institut Europeu d’Estudis Asiàtics , ens dóna les claus per entendre la Cimera Àsia-Europa, (ASEM), la reunió entre els estats europeus i asiàtics.

L’any 2000 vostè va assistir a una conferència internacional sobre el futur de la Cimera Àsia-Europa. Quin balanç en fa sis anys després?

Era i encara sóc optimista sobre el futur de la cimera, especialment perquè permet que els estats implicats discuteixin assumptes importants. Però m’agradaria aclarir unes quantes coses primer: no es poden esperar mesures concretes de la reunió. L’ASEM no pot ser considerat com una associació pròpiament dita. És només una reunió voluntària entre els estats de la UE i la Xina. A l’ASEM, el diàleg ho és tot.

El acords comercials estan estancats fins les pròximes eleccions presidencials franceses, a l’abril del 2007, i fins la presidència alemanya i francesa a la Comissió. La cimera de Hèlsinki no té doncs cap mena d’expectatives?

Les eleccions franceses són sens dubte importants, però, com he dit abans, no hi ha uns objectius a assolir a Hèlsinki el 10 i 11 de setembre. La discussió prevista sobre les polítiques comercials i de desenvolupament no seran al centre del debat. És més, serà el primer cop que nous membres de l’Europa de l’Est debatran amb estats asiàtics. És una magnífica ocasió per establir relacions significatives entre països com Polònia, Hongria i la República Txeca i els seus homòlegs asiàtics.

Algunes veus creuen que l’ ASEAN, l’Associació d’estats del sud-est asiàtic s’hauria d’institucionalitzar per enfortir la veu dels seus membres i per equilibrar els poders dins de l’ASEM. Hi està d’acord?

Personalment, no crec que fos útil: si bé els 38 estats probablement necessiten estar més ben coordinades, el balanç de forces a l’ASEM no és tema de preocupació. Cada membre té el mateix poder i la seva participació és justa i igualitària. Països com la Xina o el Japó no tenen més pes que altres. És l’atractiu d’aquesta reunió informal i el punt clau de l’èxit de l’ASEM.

Malgrat que la Unió Europea està reforçant les relacions econòmiques, l’impacte de les exportacions xineses a Europa és vista amb gran escepticisme. Creu que els membres de la UE aconseguiran adoptar una postura comuna?

El dret a negociar acords comercials ha d’estar clarament a les mans de la Comissió Europea . Fins aleshores, la UE no serà capaç de trobar un acord de consens i les prioritats dels governs estatals continuaran dominant.

L’ última reunió del G8 va revelar desacords entre Estats membres de la UE: quan França va proposar aixecar l’embarg d’armes a la Xina, Angela Merkel va assegurar que la UE discutirà la proposta amb “gran tacte i consideració”.

La importància de la proposta francesa no és només econòmica, sinó també simbòlica. Un desacord dins de la UE no suposa necessàriament un problema, i és més aviat és normal si tenim en compte la quantitat d’estats. La base de la Unió és el diàleg i la discussió. Per tant, no hauríem d’oblidar la importància d’alguns esdeveniments futurs, com per exemple les eleccions franceses i les presidències alemanya i francesa.

L’ASEM fomenta intercanvis culturals entre Europa i la Xina?

És un dels objectius, però es podria fer molt més en aquest sentit. Fomentar programes d’intercanvi d’estudiants com l’Erasmus entre la Xina i la UE és fonamental. És una gran oportunitat pels estudiants xinesos per entrar en contacte amb estils de vida europeus i viceversa . Desafortunadament, aquest projecte té encara molts inconvenients. Necessitem més beques i més recursos. A més, el govern xinès vol tenir un control total respecte els programes d’intercanvi. Aquestes interferències han de desaparèixer. Necessitaríem més llibertat i marge de maniobrar.