Ian Van der Kooye, de 34 anys, té el costum d’agafar la paella pel mànec. Al final dels anys 1990, va fer un viatge humanitari a l’Índia per ajudar en un orfenat gestionat per un reverend holandès. Però quan va arribar-hi, va fer un descobriment que el va deixar de pedra: el gerent de la suposada organització benèfica era un pederasta que abusava dels infants orfes. Indignat, Van der Kooye va crear una associació que financia el trasllat dels joves d’aquests orfenat malsà cap a un altre centre d’acollida.

Mateix escenari en el terreny polític. Quan a principis del recent inaugurat segle Van der Kooye mira el seu país, no li agrada el que veu. La popularitat del polèmic alcalde de Rotterdam, Pim Fortuyn , i posteriorment el seu assassinat l’abril del 2002, a un mes de les eleccions generals, cristal·litzen el racisme latent de la societat holandesa. El govern d’aleshores és acusat d’immobilista. I l’organització política del país, el famós “polder model ” està paralitzada per la necessitat d’obtenir un conscens per prendre qualsevol decisió.

El desenvolupament personal en la política

Van der Kooye no se sent identificat amb la societat holandesa. Amb quatre amics, decideixen passar a l’acció. El març de 2006 neix ‘Lux Voor’ (“llum” en llatí i “progrés” en holandès), un grup de joves holandesos de menys de 40 anys que no s’alineen en cap dels partits dominants. Més enllà de les diferències partidistes, ‘Lux Voor’ pretén actuar sobre els tres grans reptes de la societat holandesa: “l’envelliment, l’egocentrisme i la polarització”, tal com defineixen els seus fundadors.

Van der Kooye es dedica a gestionar un centre social per a mares i infants. Els ensenya a trobar una feina, a conservar-la i a ocupar-se dels tràmits administratius del dia a dia. “Els donem eines per valdre’s per ells mateixos”, resumeix. És prcisament aquesta faceta humana de desenvolupament personal el que ‘Lux Voor’ voldria generalitzar a totes les capes de la societat holandesa.

Entre els objectius d’aquest moviment hi ha també la supressió de l’Estat Providència, o miraculós. L’única missió de l’administració actual, segons Van der Kooye, és “finançar les pensions de la generació del baby boom. Però el rol de l’Estat hauria de ser més aviat encoratjar les ambicions i desenvolupar el potencial de cada ciutadà”, precisa Van der Kooye. La idea del moviment? “Passar a un Estat de desencolupament o d’emancipació”.

Per arribar-hi, ‘Lux Voor’ preconitza un govern fort i un sistema majoritari que permeti escollir clarament els candidats. A Holanda, hi ha només una sola volta d’eleccions i molts candidats. “El resultat: els electors no saben mai per a qui voten”, assenyala Van der Kooye. Aquest considera, d’altra banda, que el govern hauria de donar un impuls al teixit associatiu i a les iniciatives de la gent gran. “Les persones grans demanen feina a crits i les parelles joves reclamen llars d’infants”, assegura De Kooye, convençut de la necessitat d’allargar la vida laboral dels contribuents.

Superar les diferències

Però ’Lux Voor’ no pretén actuar a un nivell lgislatiu o reglamentari. Reunint dirigents polítics, líders d’opinió o joves amb inquietuds polítiques, ‘Lux Voor’ espera crear un “remor de fons” propici als canvis. Molts dels actuals partidaris del moviment podrien ser les cares de la classe política de demà.

Els “cafès polítics” mensuals i els debats organitzats al voltant d’una personalitat amb una proposta progressista són un èxit des de fa temps. Alexander Pechtold, el ministre de Reformes administratives o el tinent d’alcalde Ahmed Aboutaleb estan disposats a entrar en el joc.

Entre els altres retrets que el moviment presenta a la classe política, hi ha la rigidesa dels partits polítics. “Si un membre no està d’acord amb l’orientació del partit, ja es pot acomiadar”, assenyala Van der Kooye, que afirma que cada persona pot tenir idees molt interessants. “Ens podem inspirar de tothom, de Puff Daddy o Pamela Anderson, inclosos”.

Per Van der Kooye i els seus partidaris, no es pot donar res per fet. Alguns detractors retreuen a ‘Lux Voor’ un lligam amb el partit laborista PvdA, del qual són originaris la majoria dels fundadors. “Intentem esborrar aquesta marca”, es defensa Van der Kooye.

Sistema a l’anglesa

‘Lux Voor’ no entén la política en termes d’oposició entre dreta i esquerra, però contempla una diferència més clara entre progressistes i conservadors, com al Regne Unit. ‘Lux Voor’ voldria per tant veure més dones i representants de “minories visibles” ocupant un lloc a la classe política holandesa. “Més d’un 60% dels participants a les nostres reunions són dones”, presumeix Van der Kooye, originari del Surinam.

Si la constitució d’un partit polític “no està a l’ordre del dia, mai no es pot dir mai”, deixa anar Van der Kooye. Segons ell, transformar ‘Lux Voor’ en coalició aniria en contra de la filosofia de base del moviment: una total llibertat de discutir i de debatre, fora del marc rígid d’un partit. No obstant, Van der Kooye preveu adherir-se a alguna llista política a partir de l’any que ve, amb la finalitat d’aconseguir un escó en el Parlament holandès.