Londres, 10 d’agost de 2006. Les autoritats britàniques frustren un pla per fer esclatar diversos avions en ple vol. Com a conseqüència, s’incrementen els controls als viatgers i se’ls impedeix pujar a bord amb l’equipatge de mà habitual i “amb qualsevol classe de líquid.” La mateixa setmana, un grup d’experts en aviació civil es reuneix a Brussel·les per analitzar la viabilitat tècnica de noves i polèmiques mesures antiterroristes com l’accés dels governs a un llistat de dades personals sobre els viatgers, o la identificació biomètrica –per exemple, a través de les empremtes dactilars o l’iris-, ja implantada de forma voluntària als aeroports holandesos. Però Tony Blair va més enllà, i fins i tot proposa la selecció de persones que podrien resultar sospitoses a jutjar pel seu aspecte o la seva ètnia, per tal de sotmetre-les a controls més rigorosos.

Privacitat: la fina línia vermella

La lluita antiterrorista no només permet accedir a les dades de les companyies aèrees o a les nostres dades biomètriques. També pretén saber amb qui ens relacionem mitjançant la intervenció de comunicacions telefòniques i electròniques. El desembre de 2005, el Parlament Europeu va votar a favor d’una directiva que pretenia harmonitzar les lleis de protecció de dades dels diferents Estats membres. La directiva permet a les companyies de telecomunicacions conservar dades personals durant un període entre 6 i 24 mesos. La policia pot sol·licitar aquestes dades i conèixer les traces de les comunicacions (qui està comunicant amb qui), però el contingut és encara confidencial.

Una altra mesura que desperta recels entre l’opinió pública és la instal·lació de càmeres de vigilància en llocs públics, tot i que de, mica en mica, van formant part de les nostres vides. D’aquesta manera, el Regne Unit pretén controlar els moviments diaris de tots els vehicles que circulin per les seves carreteres, cosa que permetrà saber els moviments d’un vehicle en concret al llarg, fins i tot, de diversos anys. Basant-se en aquesta tecnologia punta, hi ha aeroports que ja utilitzen càmeres de reconeixement facial, que permeten contrastar el rostre gravat d’algú amb una base de dades, amb un percentatge de reconeixement que arriba al 90% d’encert.

I si fallen les mesures preventives?

Segurament, les mesures de control de dades i persones són les més polèmiques, però si aquestes fallessin es consideraria la possibilitat de posar en funcionament tota una bateria d’accions tant o més espectaculars, al límit de la ciència ficció.

Ja s’està treballant en un software antisegrestos que permeti pilotar i fer aterrar avions íntegrament des de terra, deixant els controls interns de l’avió bloquejats. L’anomenada guerra contra el terrorisme es perfila com una batalla altament tecnificada, però on el regne animal també hi té un paper a jugar. És el que es va posar de manifest després de l’huracà Katrina descobrís almenys 36 dofins entrenats per l’exèrcit dels Estats Units per disparar contra possibles terroristes o detectar espies submarins. I sense sortir de l’aigua, al Japó s’investiga amb peixos modificats genèticament perquè reaccionin a qualsevol tòxic o verí abocat a l’aigua tot canviant automàticament de color. Un descobriment útil, per exemple, davant l’intent d’enverinament de dipòsits d’aigua d’una gran ciutat.

De petit a minúscul

Les armes químiques i biòlogiques constitueixen un altre front de batalla en la lluita antiterrorista. En aquesta direcció, la incipient nanotecnologia –tècniques per manipular la matèria a escala molecular- juga un paper central. De fet, ja s’estan duent a terme experiments basats en aquesta tecnologia per tal de detectar i pal·liar qualsevol tipus d’atac bioterrorista de forma ràpida i eficaç.

I tampoc no ens poden passar per alt les armes genètiques: armes biològiques fabricades a partir de la descodificació del genoma humà i dissenyades per afectar a un grup determinat de persones amb unes caraterístiques genètiques comunes, però diferents de les dels altres grups ètnics. El 1998, Israel va ser pioner en la investigació sobre aquest tipus d’armes. Quan tindrem la nostra fortalesa suficientment blindada?