És un calorós diumenge d’agost. A l’autopista internacional “Almaty-Bischkek-Taschkent” hi ha com sempre molt de trànsit. Una caravana de ferro i alumini viatja des d’Almaty en direcció a l’oest. Després d’una hora de viatge, l’autobús arriba al seu destí: a 30 kilòmetres de distància d’Almaty es troba Kaskelen, una població desconsolada, una terra de ningú plena de pols i escombraries. Només hi ha un motiu per venir-hi: El mercat de cotxes usats Barys, a Kaskelen, atrau gent de tota Àsia central.

L’orgull del país

Barys té una posició estratègica a l’autopista Almaty-Bischkek-Taschkent, la qual forma part de l’Asian Highway Network: Una xarxa d’autopistes que connecta 32 estats eurasiàtics, també coneguda com la nova ruta de la seda. Quan finalitzin les obres, que van començar no fa gaire, la xarxa tindrà 140.000 quilòmetres de carretera entre Europa i Àsia. Semembaew Skail, director del concessionari, té grans esperances en aquesta “nova ruta de la seda, que aproparà el poble europeu i asiàtic. D’això, Barys també podrà treure’n profit,” diu Skail.

El director parla sobre el seu negoci: “Barys significa lleopard de les neus, en llengua kazakh. Aquest animal és el símbol de Kazakhstan i el distintiu del nostre negoci.” L’Skail em mostra uns diaris on es presenta Barys com “l’orgull del país”. “El nostre lleopard blanc és el mercat de cotxes usats més gran d’Àsia central. Cada dia uns 5.000 automòbils esperen aquí un comprador i els caps de setmana acostumen a ser més. La majoria d’aquests cotxes provenen d’Europa”, explica el director.

Un Mercedes per 30.000 dòlars

“Europa” és una paraula màgica per a la gent de Barys, així com també per a tot Kazakhstan. El concessionari confirma l’amistat entre Europa i Àsia. En les nombroses cafeteries del mercat s’ofereix “cuina europea” i els clients porten roba de marca d’Itàlia, Alemanya i França. Skail comenta que “els dos continents es troben cada cop més a prop no només econòmicament, sinó també culturalment.”

Mentre que el director em fa de guia, escoltem les ofertes pels altaveus: “Per només 17.000 dòlars emporti’s un nou Renault amb aire condicionat. Per 30.000 dòlars tenim un Mercedes en magnífic estat.” Skail explica fent l’ullet: “Aquí tots tenen predilecció pels cotxes alemanys. Mercedes és la marca preferida.”

Entre alguns Jeeps japonesos, un grup d’homes ha desplegat un para-sol. Aquí trobem en Hassan, d’origen kurd, que espera un comprador per al seu Toyota. Quan s’assabenta que vinc d’Alemanya, em fa venir a la taula i m’ofereix unes broquetes de carn i cervesa. Hassan aprofita l’oportunitat per practicar els seus bons coneixements d’alemany: “Viatjo molt sovint a Alemanya i allà compro cotxes. La qualitat es immillorable”, opina. Hassan em demana que li faci una foto junt amb el seu company turc Muhrad: “Aquí al mercat tots som amics, també turcs i kurds”, diu Hassan rient. “Aquest és el lloc de les amistats culturals.”

Dues rutes, dues cares d’Europa

Seguim caminant per les 30 hectàrees de terreny del gran mercat passant per davant del fum de les broquetes i de venedors de gelat. El director Skail m’explica el principi del comerç dels cotxes de segona mà: “Els comerciants viatgen a Europa on els cotxes són més econòmics que a Àsia central. Aquí, al mercat, es revenen els cotxes. Molts clients vénen de Kirguizistan o Uzbekistan i porten els cotxes als mercats del seu país.”

Entre Europa i Àsia central hi ha aparentment dues rutes per als cotxes usats: “O vénen directament des d’Alemanya, passant per Polònia i Ucraïna”, explica el director. “O bé, vénen de Lituània passant per Rússia.” Dues rutes diferents, dos tipus d’automòbils, dues cares d’Europa: “Directe des d’Alemanya, vénen els automòbils cars d’una gran qualitat. Són relativament nous i estan en bon estat. Mercedes, BMW, Audi”, enumera Skail amb ulls brillants. El director no mostra tant entusiasme pels cotxes que vénen de Lituània a Kazakhstan, però sí un gran respecte: “Els lituans són uns mestres en els treballs manuals. Compren cotxes vells a Europa occidental, els reparen i els poleixen. Normalment, de tres cotxes en treuen un de nou”, riu Skail, el qual fa uns anys també havia portat cotxes des d’Europa a Kazakhstan.

A Lituània, el comerç de cotxes usats ha significat un factor important per a l’economia. Donatas Askinis, portaveu de l’ambaixada lituana a Almaty, s’alegra que el seu país sigui clau en el comerç internacional de cotxes usats: “El 52% de les exportacions lituanes a Kazakhstan són cotxes de segona mà d’Europa occidental. Per al nostre país, això és molt important. Nosaltres, a l’ambaixada, recolzem el comerç tan bé com podem”, diu Askinis. L’ambaixada lituana atorga diàriament entre 150 i 300 visats, un 90% són per a comerciants de l’automòbil de Kazakhstan i d’altres països d’Àsia central.

En Nikolai és un d’aquests que ha adquirit un cotxe de segona mà a Lituània per després revendre’l al mercat a Kaskelen. El rus em presenta un Honda, on es veu clarament l’art lituà amb les manualitats. Ell veu la construcció de la nova ruta de la seda amb ulls alegres, però llagrimosos: “Per al creixement comú entre Europa i Àsia, la xarxa d’autopistes és segurament una oportunitat. Però dubto si això és un avantatge per a aquest mercat. S’obriran nous comerços petits a tota la ruta de la seda que ens faran la competència. I possiblement el gran lleopard blanc desapareixerà.”