El dia 21 d’agost, el Rainbow Warrior II, el vaixell insígnia de Greenpeace, va intentar fer escala al port vell de Marsella per sensibilitzar el gran públic de la desaparició de la tonyina vermella al Mediterrani. Aquesta idea no comptava amb la reacció dels tonyinaires locals que van impedir que el vaixell entrés a port. Els tonyinaires afirmaven que la seva pesca està reglamentada i que, si hi havia un problema d’explotació pel que fa a la tonyina vermella, era pels pescadors il·legals asiàtics i turcs.

Arran d’aquest succés, Greenpeace va decidir d’ investigar les costes trurques per recomptar les activitats de nombroses flotes pesqueres. Veredicte: la quota màxima de 6.000 tonelades imposada per la CICTA , l’organisme de les Nacions Unides encarregat de reglamentar la pesca de tonyina a l’Atlàntic, no és respectada pels tonyinaires. Així doncs, l’any 2006 s’han pescat 9.000 tones de tonyines.

La sobrepesca no autoritzada a Turquia, que es pot catalogar d’il·legal, es repeteix a tot el Mediterrani. Durant aquest any s’han pescat prop de 50.000 tones de tonyina, mentre que la CICTA limita la pesca a 32.000 tones i els científics preconitzen la de 28.000 per a preservar l’entorn.

Avui l’estat dels estocs de la regió és catastròfic i els experts dónen l’alarma : la tonyina vermella està en vies d’extinció per culpa de la sobreexplotació. Després de la publicació d’ un informe de Greenpeace al mes de juny tractant el problema de la tonyina, alguns pescadors han admès que no es respecten les quotes i que no hi ha cap mena de control sobre el que s’ha pescat.

Ecologia contra economia

Què podem fer per salvar aquesta espècie que ha estat víctima de pesca excessiva i de societats poc escrupuloses durant deu anys? La reacció del ministre francès de pesca i agricultura és, si més no, sorprenent. Es limita a deixar-ho tot tal i com està: la gran demanda de tonyina vermella al Japó – i sobretot a causa del consum de sushi i de sashimi- que absorbeix el 80% d’aquesta pesca justifica els abusos dels tonyinaires. Només dir que la demanda anual dels Estats Units és de 24.000 tones, més d’un any de captures al Mediterrani.

Greenpeace no pensa deixar de lluitar per la supervivència d’aquesta espècie ja que seria una porta oberta a l’extinció de nombrosos ecosistemes. Greenpeace, associada amb el Fons Mundial per a la Naturalesa ( WWF ), demana una pròrroga en l’explotació de la tonyina vermella fins que no se n’asseguri la continuïtat i fins que no es proporcionin a la CICTA els mitjans necessaris per acabar amb la sobrepesca i la pesca il·legal.

Es posarà tot en joc el proper novembre a Dubrovnik, Croàcia, en la reunió de la CICTA que establirà les quotes dels propers 4 anys. Europa ha de jugar un paper clau, amb França, Itàlia i Espanya al capdavant, ja que representen més de la meitat de quotes assignades. Mentrestant, Greenpeace continua la seva campanya a Espanya per a la protecció del 40% dels oceans i la creació de 23 reserves marines al Mediterrani per assegurar la continuació d’aquesta extraordinària biodiversitat.