A Europa, encara no existeixen dos sistemes d’alerta antiterrorista que coincideixin en països diferents. Tot i que en els últims mesos els ministres d’Interior del Regne Unit i d’Espanya –els dos països atacats amb més força pel terrorisme jihad- s’hagin reunit per imaginar un sistema d’alerta comú per a tota la UE, no han arribat a cap acord. Els polítics i els mitjans de comunicació parlen sovint de cooperació contra un terrorisme que té com a presumpte objectiu fer trontollar les institucions democràtiques occidentals. No obstant, cada país decideix quan i com activar un determinat nivell d’alerta dins el seu territori. Així són aquests sistemes:

Regne Unit:

Com els EUA, compta amb cinc nivells d’alerta. Són, ordenats de menys a més greu: baix per atacs improbables, moderat per possibles atacs poc probables, considerable quan l’atac és molt possible, sever per atacs molt probables i crític per atacs imminents. En l’actualitat s’ha baixat el nivell de crític a sever.

Països Baixos: augmenta la complexitat, ja que tenen dos sistemes. Un per activar la protecció especial de determinats sectors econòmics com el subministrament d’energia, els transports públics o les administracions públiques, i un altre per definir el grau de risc que té el país de patir atacs terroristes. Tots dos consten de quatre nivells. Els nivells del segon sistema són: mínim, limitat, considerable i crític. Ara el país està en el nivell considerable, però esperen poder rebaixar-lo ben aviat a limitat.

Espanya: es simplifica el sistema a només tres nivells, numerats de l’1 al 3. Des de fa un any es troba al nivell 3, el més greu i que implica la possibilitat que l’exèrcit hagi d’actuar.

França: el seu sistema (anomenat pomposament Vigipirate) es divideix en quatre nivells, representats per quatre colors, de menys a més greu: groc, taronja, vermell i granat. En l’actualitat, opera el nivell vermell, que està pensat per a prevenir atemptats greus.