Just després de l’11-S, a Europa es va viure una onada de compassió cap als Estats Units. “Tots som americans”, proclamava el diari francès Le Monde en l’edició del 12 de setembre de 2001. Unes setmanes més tard, les divergències en l’estratègia per combatre el terrorisme van portar a un distanciament cada vegada més gran entre els aliats transatlàntics: l’antiamericanisme va quatllar a Europa i als Estats Units va créixer la desconfiança cap a la UE.

Recordem que la cafeteria de la Cambra de Representants dels EUA va cambiar el nom de les patates fregides: així, les tradicionals French fries es van convertir en freedom fries. Fa unes setmanes, aquesta mesura va ser revocada i les patates fregides van recuperar el seu qualificatiu afrancesat de tota la vida. Ara, cinc anys després de la tragèdia de l’11-S, en les files demòcrates s’alcen veus que condideren que Europa és una aliada valuosa en la guerra contra el terrorisme.

Europa compta

La idea predominant als EUA després de l’11-S era que les negociacions amb els terroristes eren impossibles i que l’interès d’Europa d’obrir una via diplomàtica no seria eficaç. Si els europeus es negaven a seguir el lideratge nord-americà, l’unilateralisme era l’única opció possible pels EUA.

No obstant, cinc anys després, la majoria dels nord-americans a Washington i Nova York –les dues ciutats colpejades per Al Qaeda- veuen cada vegada amb més bons ulls els esforços d’Europa en la lluita contra el terrorisme. “Els Estats Units i la Unió Europea són aliats indispensables en la batalla actual contra el terrorisme internacional. Cap d’ells no se’n sortirà sense l’altre”, afirma Michael E. Brown, expert en assumptes de seguretat i degà de l’Elliot School of International Affairs de la Universitat George Washington.

La gent del carrer té idees parcials. En James treballa en una escola d’idiomes a Manhattan i considera que Europa pot “ajudar a imposar una estratègia més àmplia i eficaç”. Segons una enquesta del 2005 del German Marshall Fund, més de la meitat dels nord-americans creuen que els EUA i la UE haurien de treballar en estreta col·laboració, i un soprenent 73% es declaren també a favor d’augmentar el lideratge de la UE en temes internacionals.

Està creixent el número de nord-americans que s’adonen que el terrorisme no es derrota només amb armes. Al cap i a la fi, el poder de la persuasió o el soft power d’Europa podria resultar menys irrellevant i ineficaç del que s’havia esperat, i d’aquí que els nord-americans apreciïn cada vegada més la seva ajuda. Julia, de 26 anys, professora d’anglès a Nova York, creu que els EUA han creat tanta aversió i desconfiança cap al país a l’estranger que la col·laboració europea és imprescindible per promoure el diàleg i la diplomàcia. Pels demòcrates, Europa ha aconseguit alguns èxits en la lluita contra el terrorisme sense atemptar contra les llibertats i els drets en nom de la seguretat, en contrast amb l’Administració de George W. Bush als EUA. “ El fracassat complot contra avions comercials que volaven de Londres als EUA demostra que la lluita contra el terrorisme resulta eficaç”, senyala Abby, periodista resident a Washington, que afegeix: “No em consta que allà escoltin les trucades telefòniques dels ciutadans com ho va fer l’Agència de Seguretat Nacional aquí o que tinguin presons com Abu Ghraib”.

Els atacs de Londres i Madrid i els complots desemmascarats en països com França, Itàlia i Alemanya han contribuït decididament que els nord-americans recordin que Europa també està a la vanguardia de la lluita contra el terrorisme internacional. Jeremy Shapiro, director d’investigacions en el Centre Estats Units i Europa, de la Brookings Institution i amb seu a Washington, destaca la preocupació dels cercles que elaboren la política antiterrorista a Washinton: “Al contrari del que pensa la gent, ni les madrasses (escoles islàmiques) al Pakistan, ni les barraques a El Caire són capaces de produir els guardes d’assalt del terrorisme internacional. Molts musulmans joves i enfadats a Europa s’estan radicalitzant”. El fet que Europa sigui una font de terroristes que amenaci els EUA, fa que molts experts nord-americans atribueixin al Vell Continent una responsabilitat cada vegada més gran.

Però hi ha uns límits

No obstant, encara es considera que la seguretat i les capacitats de defensa d’Europa són dèbils, infradotades i incapaces d’assimilar-se a la maquinària antiterrorista dels EUA. “La Unió Europea és important, però no molt útil. El Consell Europeu, l’Europol, Eurojust i les altres institucions de la UE pateixen una inexperiència a l’hora de fer front al terrorisme”, opina Shapiro. John, de 33 anys, que actualment treballa per l’ambaixada britànica a Washington, ressalta que Europa necessita millorar els seus recursos militars i d’intel·ligència per enfrontar-se al terrorisme internacional”. Segons Michael Brown, “la clau per una millor política antiterrorista consisteix a desenvolupar la comunicació i l’intercanvi tant dins dels governs com entre ells”.

En els baluards demòcrates com Nova York i Washington, es considera que Europa és una aliada important en la lluita contra el terrorisme, però en les regions d’influència republicana, on Bush té més arrelades les seves bases electorals, les coses es veuen d’una altra manera. És més, continua existint una diferència fonamental en la forma de percebre el terrorisme a les dues bandes de l’Atlàntic. Segons un estudi del German Marshall Fund, el 71% dels nord-americans considera el terrorisme com una amenaça crítica per la seguretat nacional, mentre que només un 53% dels europeus comparteixen aquesta idea. La diferència d’opinions afecta inevitablement en les prioritats i estratègies de cada part, infravalorant la seva capacitat de col·laboració.

Han col·laborat: Linda Menzès des de Washington i Lorenzo Erroi des de Nova York