Regne Unit

Encara que la lesgislació britànica permet la persecució de “delictes terroristes”, la majoria dels sospitosos de terrorisme són jutjats segons la llei penal ordinària per delictes comuns com assassinat, segrestos o altres atemptats contra la vida de les persones.

La peça mestra de la legislació antiterrorista britànica és la Terrorism Act 2000, que contempla totes les formes de terrorisme, encara que estava penada sobretot per al terrorisme d’IRA d’Irlanda del Nord. Com a resposta als atacs de l’11-S, es van introduir nous poders antiterroristes amb la Anti-Terrorism, Crime and Security Act 2001, que Amnistia Internacional va denunciar de seguida per pervertir el sistema judicial. La llei va ser ampliada el 2005 amb la Prevention of Terrorism Act (PTA), que vulnera en certs casos l’aplicació de determinats Drets Humans.

A més a més, com a resposta als atemptats de Londres (7 de juliol de 2005), el Govern va aprovar la Terrorism Act 2006, que converteix en delicte la incitació directa al terrorisme. En l’actualitat, 60 persones estan a l’espera de ser jutjades per delictes de terrorisme al Regne Unit, 41 de les quals van ser acusades després del 7 de juliol de 2005.

El juliol de 2006, el Departament el Tresor va anunciar la suspenció dels ajuts públics no només a les persones implicades en casos de terrorisme, sinó també als membres de la seva família; 21 sospitosos tenen avui els seus actius congelats.

Alemanya

Els actes terroristes individuals estan castigats pel codi penal alemany, que conté un apartat especial sobre les organitzacions terroristes. No hi ha procediments separats a Alemanya per jutjar els sospitosos d’haver comès delictes terroristes. Tenen els mateixos drets que qualsevol acusat d’un altre delicte durant els interrogatoris, judicis o apel·lacions.

La lluita contra el terrorisme s’ha concentrat en el terrorisme fonamentalista des de l’11 de setembre del 2001. A finals de 2004, hi havia un total de 195 processos d’investigació oberts relacionats amb el terrorisme fonamentalista a nivell nacional, 77 dels quals eren seguits per l’Oficina de la Policia Federal Penal (BKA).

No hi ha plans per introduir una normativa contra el delicte de la ‘glorificació del terrorisme’, un pas que el Regne Unit va donar el 2005, després dels atemptats suïcides a Londres. El Govern alemany té plans per crear una base de dades antiterrorista, que ajudi a les agències de seguretat nacional. Aquesta base de dades contindrà informació sobre sospitosos de terrorisme amb el seu nom, nacionalitat i idiomes que parla.

Itàlia

El Govern italià va aprovar una nova llei antiterrorista el juny de 2005, que inclou la posibilitat de crear unitats d’investigació antiterroristes especials. També atorga als serveis d’informació l’autoritat necessària per intervenir de forma preventiva converses telefòniques. Modifica el marc legal per introduir la comercialització i l’ús d’explosius co un crim i criminalitza qualsevol conducta relacionada amb l’entrenament terrorista.

França

El nou codi penal francès (1994) criminalitza el terrorisme com un delicte individual. Després de l’11-S, França va adoptar lleis que permetien la persecució de terroristes. Tot i això, la legislació antiterrorista més recent es va adoptar el gener de 2006 i conté 33 articles. Aquesta llei permet l’ús de tècniques de vigilància i el control de comptes bancaris de terroristes.

El Llibre blanc governamental de seguretat interior i terrorisme, publicat el març de 2006, resumeix la doctrina francesa per la lluita contra el terrorisme com a resultat de la cooperació entre els cossos del Ministeri de l’Interior, Defensa, Justícia i Assumptes Exteriors, i experts del Foundation for Stratgic Research (FSR). Un docuemnt enfocat cap al públic en un intent d’incrementar el paper de la societat civil en la lluita contra el terrorisme.

Crèfits fotogràfics: Regne Unit (Big Ben Transport for London 2005), Alemanya (DeutscheBundestag), França (viquipèdia).