Jaime García, animador a la lectura i responsable de Bibliola, una petita empresa d’activitats pedagògiques de Sevilla, està preocupat sobretot pel “nul interès per la lectura dels joves espanyols”. Aquest llicenciat en Filosofia afronta la seva particular “tornada al cole”: una marató d’actuacions pedagògiques en viu durant els pròxims 10 mesos. Són les 8:30 del matí i es preparar per a la primera de les sis sessions d’animació a la lectura d’avui, en un institut als afores de Dos Hermanas, una ciutat dormitori a cinc minuts de Sevilla.

Algunes famílies espanyoles han de fer front a l’elevat cost del material didàctic, a l’absència de places escolars prop dels seus domicilis. Fins i tot, a dia d’avui encara hi ha escoles sense calefacció . Malgrat tot, el que més els inquieta és el baix nivell de qualitat educativa que reben els seus fills, tal i com es reflecteix a l’últim informe PISA sobre educació.

”Castigat a la biblioteca!”

L’any 1990 es va aprovar la LOGSE que obligava per primera vegada a Espanya, que les escoles tinguessin una aula dedicada a una biblioteca. Irene Macías, jove pedagoga i rondallaire, ja avisa que no ens fem il•lusions. “Aquesta mesura no va servir de res”, diu rotundament, “perquè la llei no va preveure la figura d’un bibliotecari per cada centre, i les biblioteques escolars romanen tancades i barrades tot el dia”. “I encara pitjor”, afegeix Jaime García, “les biblioteques es fan servir com a sala de càstig –o, en el millor dels casos, com a aula d’estudis- per als alumnes. Quan es porten malament se’ls deixa allà, de manera que des de ben petits identifiquen la biblioteca amb una presó.”

Calmar les feres

La sessió comença amb la presentació lúdica d’un llibre juvenil, que parla d’algun tema decidit prèviament entre els professors i els responsables municipals que financien la campanya. La classe de segon d’ESO (13 o 14 anys) de l’institut de Dos Hermanas coneixerà La cara de la Inocencia, un breu diari literari escrit per José Cañas sobre el maltractament a les dones. Els alumnes estan contents perquè es salten una hora de classe, però no fan gaire cara de voler llegir el llibre. Jaime García tarda un quart d’hora a fer-los callar i a silenciar els insults i les baralles que porten de fora. “Presentem un llibre per trimestre a cada classe. I se l’han de llegir”, subratlla José Ramón Céspede, un altre animador a la lectura, “per poder participar en una gran gimcana literària a l’aire lliure i guanyar un dels premis previstos”. Segons les estadístiques que elabora Bibliola, la taxa de lectura als suburbis de Sevilla, tot i que va créixer d’un 35% a un 40% durant l’any passat, continua essent massa baixa.

El llibre és un joc

Durant la sessió, Jaime García –que té experiència de pallasso– aconsegueix captar de seguida l’atenció dels joves mitjançant jocs-trampa per crear un ambient còmic i relaxat. Acte seguit, presenta el llibre forçant els presents a endevinar el contingut a través de pistes, mim o disfresses. Al final de la sessió, els fa escriure històries en què tots participen i després llegeixen les més absurdes. Els alumnes normalment entren en el joc, tot i que de vegades hi ha notes discordants. “Es tracta que identifiquin la literatura amb la diversió i que es sentin importants amb un llibre a la mà”, explica.

A última hora del matí, un alumne de 15 anys s’encara a l’animador quan aquest li suggereix –no sense un punt d’ironia– que deixi de petonejar-se amb la companya de taula. “¡Afaita’t, brut!”, li replica el noi. El professor el fa fora de l’aula i ens explica: “Viu amb la seva àvia, el seu pare és heroïnòman i està a la presó, i la seva mare va morir fa poc”. L’adolescent no deixa parlar la seva xicota i respon sempre en lloc seu. El seu comportament invasiu respecte la seva jove xicota ens fa pensar en les llistes de dones assassinades a mans de les seves parelles a tot Espanya. “Espero no haver de veure’l a les portades dels diaris”, sospira Jaime García, sense molta convicció.

Literatura i política

Les empreses pedagògiques com Bibliola han sorgit per tot Europa com a bolets. Són els polítics municipals i regionals qui financen les campanyes d’animació a la lectura, en general, dins de programes contra el consum de drogues, com és el cas del programa Dos Hermanas Divertida. Com apunta Nacho Martín, gerent d’una d’aquestes empreses, “als polítics els surt electoralment molt rendible i barat. Els nens expliquen a casa seva les activitats lúdiques que realitzen durant tot l’any i això ho valoren molt els pares a l’hora d’anar a votar.” La pròxima primavera hi haurà eleccions municipals a Espanya. És fàcil preveure que les aules s’ompliran més que mai de còmics. “Jo prefereixo centrar-me en aconseguir que els nens ens recordin quan siguin grans”, recalca Jaime García, que conclou: “Com diu l’escriptor israelià Amos Oz, ‘la literatura és com tancar els ulls i obrir-los dins uns altres ulls’. Llegir permet posar-se a la pell dels altres”.