Els francesos en diuen la rentrée, els alemanys der Schulbeginn i els castellans la vuelta al cole. Però mentre els nens d’arreu d’Europa tornen a les aules després de les vacances d’estiu, la religió continua al centre del debat sobre l’educació. França va prohibir els “símbols religiosos sospitosos” a les escoles i per defensar el que el govern va titllar d’amenaça creixent contra la preuada tradició laica del país (o la separació entre l’Església i l’Estat).

Diversos lander alemanys debaten encara sobre si s’hauria de permetre l’ús del vel en nenes i professores musulmanes a les escoles públiques. La qüestió sobre quin rol hauria de tenir la religió –si n’hauria de tenir algun– és encara un tema controvertit i sembla que va per llarg.

Les escoles religioses alimenten la polèmica

Al Regne Unit, el debat no ha estat menys polèmic. Però com que Elizabeth II també manté el títol de defensora de la fe i el primer ministre és també el cap de l’església anglicana, les discussions no se centren en separar l’Església de l’Estat, ja que les dues institucions han estat intrínsicament lligades des de fa ja temps. En canvi, actualment l’assumpte que ocupa les columnes dels tabloides britànics és l’educació basada en la fe. Les escoles religioses no són una novetat al Regne Unit: l’ Església d’Anglaterra , per exemple, es fa càrrec de l’educació d’un milió de nens britànics inscrits en 4.700 escoles. Tot i això, avui dia la qüestió ha adquirit nous significats. Ara, el govern de Blair vol subvencionar escoles d’altres confessions religioses com la musulmana, que compta amb 1,5 milions de fidels al país. Com diu el comentarista liberal Polly Toynbee , “l’absurditat constitucional d’una església establerta abans semblava irrellevant, però ara obliga a atorgar privilegis semblants a totes les altres religions.” El resultat ha estat el creixement en el nombre d’escoles públiques musulmanes: el govern planeja en els propers anys integrar fins a 100 escoles islàmiques ja existents en el sistema públic. Blair també preveu construir una escola pública pels sikhs a Hillingdon, a l’oest de Londres, així com una escola pública hindú a Harrow.

Integració o segregació?

Els brots terroristes d’aquest estiu plantegen nombrosos interrogants: quin és el grau d’integració de les ètnies minoritàries del Regne Unit? Per què hi ha tant pocs musulmans britànics que es decanten per tendències fonamentalistes islàmiques? Crítics de la política del govern, com per exemple la Societat Laica Nacional (NSS), diuen que segregar segons la religió és una política equivocada. El director executiu, Keith Porteous Wood , opina: “Aquesta tendència creixent de classificar els nens segons la religió dels pares incrementarà la ignorància i la desconfiança entre les comunitats, que encara tindran menys oportunitats de donar-se a conèixer les unes a les altres.” [4]

La rèpica ve dels ministres del Govern, que consideren que la millor manera d’estudiar i controlar l’ensenyament en les escoles religioses és inserir-los al sistema estatal. A més, diuen, que establir acords comuns entre les diferents escoles religioses ajudarà a fomentar l’enteniment entre cultures. El doctor Muhammad Mukadam, de l’Associació d’Escoles Musulmanes al Regne Unit (AMSUK), assegura que els nens que van a escoles religioses tendeixen a assolir millors resultats que els que ho fan en escoles públiques laiques. La religió que aquestes escoles promouen permet que es formin “estudiants més disciplinats i centrats”. Els crítics rebaten que això té poc a veure amb l’educació religiosa i que té més a veure en el fet que les escoles basades en la fe poden seleccionar els seus alumnes, mentre que les escoles públiques no ho poden fer. Però com assegura Trevor Phillips , cap de la Comissió per la Igualtat Racial (CRE), els detractors de la política del govern estan suggerint “que no confien en els musulmans per dirigir una escola, com els cristians ho han estat fent durant segles.” Com a conseqüència, si es manté l’actual sistema proposat per l’Església, aleshores la qüestió d’oferir a les altres religions les seves pròpies escoles seria un tema de simple igualtat.

Encara no està clar si la proposta del govern de Blair en l’àmplia batalla contra l’exclusió social i el fonamentalisme religiós tindrà els seus fruits. Però la recent descoberta d’una trama de joves britànics que volien bombardejar línees transatlàntiques il·lustra el gran repte de la integració. Els partidaris de la política de Blair, prenen l’exemple de la violència i els disturbis que van incendiar els suburbis de França cap a finals del 2005 per criticar el model dintegració alternatiu francès. Diuen que l’estricta separació de l’Església i de l’Estat, així com la insistència que les comunitats immigrants adoptin normes i valors definits per l’Estat, no han aconseguit més èxit que el model d’integració “multiculturalista” britànic. És més, si tenim en compte que un 20% dels nens francesos han retornat aquest mes en escoles catòliques concertades (que estan àmpliament subvencionades), veiem que a França el tema no està tan clar com molts voldrien creure. I amb la Turquia laica com a candidata oficial a entrar a la Unió Europea, la qüestió de si les creences religioses s’haurien de deixar fora de l’aula, és un debat que té molts punts per allargar-se més enllà del pròxim curs escolar.