“Senzillament, no sé com he de pagar l’escola dels meus fills”, sospira l’Eric. I no perquè estigui a l’atur. Al contrari, l’Eric té una feina ben remunerada. El seu problema és que treballa a Polònia i que és francès. Fa tres anys, es va traslladar a Varsòvia per treballar a la cadena de supermercats Cefic Polska i fa uns mesos va decidir portar la seva família a Polònia. I aquí comença el problema: ja és setembre, els seus quatre fills haurien d’anar a l’escola internacional de Varsòvia i ell continua negociant. Encara no està clar que l’empresa assumeixi les despeses de formació dels seus fills.

El cas de l’Eric afecta molts europeus. Amb l’increment de la mobilitat laboral, molts es traslladen a l’estranger per feina i s’enduen tota la família. Però sovint no saben a quina escola poden portar els fills, ni quant costa la formació en les poques escoles bilingües que ja existeixen.

A Polònia, la majoria de les multinacionals financen el trasllat de la formació dels fills dels seus empleats. A aquest cost, sovint s’hi afgeix una despesa burocràtica enorme. “Tot depèn de les primes que consten en el contracte de treball”, diu Agnieszka Szniter, que treballa al departament de recursos humans de Cefic Polska. Aquestes primes o suplements s’haurien de negociar abans que l’empleat marxi a l’estranger. Si l’empleat aconsegueix un bon compromís per part de l’empresa, aquesta cobreix totes les despeses de formació”, assegura Szniter. Tanmateix, afegeix: “És molt complicat perquè cada país té un sistema fiscal i jurídic diferent”.

Un sentiment de seguretat

Les multinacionals tenen molts bons motius per pagar la formació dels fills dels seus empleats estrangers. Per als pares amb un domini escàs de la llengua del país d’acollida, això es un gran alleujament. A més, poden traslladar els fills a l’estranger sense que perilli la seva formació, ja que els plans d’estudi de les escoles internacionals són idèntics als del país d’origen.

Aquestes escoles faciliten la moblitat de treballadors i són un motiu de pes a l’hora de decidir abandonar el país durant durant uns anys. Per l’empresa, aquestes escoles permeten atreure mà d’obra molt qualificada i assegurar la competitivitat de la companyia. Per això, moltes empreses com la cadena hotelera Accor es fan càrrec de tots els costos de l’educació. “Els empleats es decideixen ràpid per la millor escola”, diu Alijia Szynanska, del departament de recursos humans d’Accor a Polònia. “Fins i tot, els francesos envien els seus fills a la British School de Varsòvia perquè té més bona fama que l’escola francesa”. Malauradament, no tots els estrangers tenen la sort que l’empresa assumeixi els costos d’escolarització dels seus fills. Oferir una educació en la llengua materna és una recomanació que fan molts pedagogs, però que avui en dia només està a l’abast d’una elit.

L’ensenyament en una escola bilingüe ajuda a que els nens s’integrin fàcilment al nou país. “Canviar de país i de costums ja és prou estressant per la canalla”, diu Anne, que porta el seu fill en una escola britànica a Varsòvia. “La possibilitat de relacionar-se amb nens de la mateixa edat que parlen la mateixa llengua i d’aprendre en el seu medi els dóna més estabilitat i menys sensació de desarrelament del món que coneixen.”

Els alumnes tenen l’ocasió de conèixer tan la llengua i cultura en el país on actualment viuen com altres cultures d’altres nacionalitats. Així, l’escola es converteix en un indret multicultural i multilingüe. “És increïble que quatre nens de diferents nacionalitats, que parlen quatre llengües diferents, es puguin entendre a la perfecció, cadascú amb el seu accent”, diu Gosia, que abans feia classes al del Liceu Francès a Varsòvia.

Efectes d’aprenentatge imprevistos

Totes les capitals europees tenen escoles internacionals, gràcies a la tasca de les ambaixades i a l’esforç de dels pares i mares. Les AMPA s’organitzen per trobar patrocinadors per adquirir els llibres de text, material informàtic o esportiu.

Un bon exemple és l’escola polonesa a Atenes, una de les quatre escoles poloneses a l’estranger. A principis dels noranta, un grup de pares va decidir que volia mantenir i cultivar la cultura i la llengua poloneses a la distància. Van trucar a la porta de diferents empreses a la recerca del finançament necessari, fins que van aconseguir el seu propòsit, gràcies a la cooperació entre l’ambaixada Polonesa a Atenes, l’Església polonesa i les famílies.

Els pares asseguren que el nivell formatiu a les escoles plurilingües és més elevat que en una escola normal. De vegades, la formació en una escola així també porta sorpreses. “Quan vam enviar la nostra filla Lucja a una escola internacional, pensàvem que només aprendria anglès i francès”, explica l’Ada, una polonesa que viu a París, i afegeix:. “Però un dia ens vam quedar astorats quan la vaig sentir parlar en una llengua africana amb els seus amics africans”.