El Parlament de Pakistan exigeix que el Papa es disculpi per les seves declaracions “enemigues”. Fawzi Zafzaf, president de la comissió per al Diàleg amb les Religions Monoteistes del Parlament egipci, qualifica el Papa de “mentider”. Ali Bardakoglu, president de la màxima autoritat religiosa turca, assegura que Benet XVI té una “mentalitat d’inquisidor”.

I tot això només per un discurs que el papa Benet XVI va pronunciar el passat 12 de setembre a la Universitat de Regensburg. Tots aquells que escoltaven atentament el to suau del discurs del pontífex també van poder sentir la citació següent de l’emperador bizantí Manuel II: “Ensenya’m què ha aportat Mahoma que sigui nou i només hi trobaràs coses malvades i inhumanes, com la seva ordre de difondre amb l’espasa la fe que predicava”.

Pura dinamita

Ara que ja hi ha prou llenya al foc, els comentaristes europeus intenten apagar-lo dient que el Papa es dirigia a acadèmics, que la polèmica citació tan sols ha estat una tria desafortunada per part del pontífex i que a ell només li interessava parlar del diàleg entre religions.

És, doncs, Benet XVI simplement un catedràtic una mica confós que no domina el llenguatge de la diplomàcia mundial? De cap de les maneres: el discurs que Benet XVI va pronunciar a la Universitat de Regensburg és pura dinamita.

De fet, el discurs no anava dirigit al món musulmà, sinó als europeus. Benet XVI sap perfectament que molts europeus dubten d’allò que la societat moderna hagi pogut aportar i que en un món de televisió sensacionalista, de subsidis d’atur, de begudes energètiques i de canvi climàtic molts busquen respostes.

Però aquests europeus espantats no volen tornar al si de la santa Mare Església, un lloc que fa olor de ranci, un lloc on es prohibeix el sexe abans del matrimoni, on la imatge de la dona és antiquada, on es discrimina els homosexuals i un llarg etcètera.

Mahoma no pot ser europeu

Ara, el bon pastor Benet vol agrupar aquestes ovelles a qui ja fa temps que l’església catòlica ha deixat desemparades. “No actuar de forma raonable és contrari a la natura de Déu”, va ser la citació central. Així doncs, sembla que la quadratura del cercle és possible: la raó (és a dir, la llibertat individual i el poder de decisió) i la fe cristiana són conciliables. Benet no vol “retornar a l’obscurantisme i renunciar a les idees de la modernitat”.

Tanmateix, el Papa encara va més enllà. Segons Benet, aquesta conciliació entre raó i fe és “allò que realment podem denominar Europa”. I és aquí on no hi ha lloc per a l’Islam: “En canvi, per a la doctrina musulmana, Déu és absolutament transcendent. La seva voluntat no està lligada a cap de les nostres categories, ni a la de la raó”. Aquesta és realment la frase polèmica del discurs. Sòcrates i Jesús són europeus, però Mahoma mai no ho podrà ser.

Sense mitges tintes

A Turquia, però, la reacció d’enuig no ha estat tan infundada, ja que és evident que la postura del Papa té conseqüències polítiques. L’entrada de Turquia a la UE amb la situació europea actual és impensable. A més, què passa amb els 15 milions de musulmans que des de fa generacions viuen al nostre continent? Que no són europeus? En la seva propera visita a Turquia veurem si Benet té el valor de defensar allà la mateixa postura.

Mentre que Joan Pau II ocultava a la vista dels europeus, farts de tants conflictes, el mur entre les religions amb pregàries públiques al costat dels líders espirituals d’altres confessions, Benet XVI opta per definicions clares, no li van les mitges tintes. A Regensburg va proposar una solució per a la crisi d’identitat europea, en la qual Turquia no hi té lloc. Ara ja tots tenen on posicionar-se. Els conservadors europeus, escèptics a l’entrada de Turquia, estaran satisfets. “Nosaltres som els que hem de decidir qui és europeu i qui no ho és”, reclamava el ministre d’Interior francès i aspirant a la presidència Nicolas Sarkozy fa deu dies a Brussel·les. El papa Benet XVI ha escoltat les seves pregàries.