Ana Cebrian està contenta: té 26 anys i ja és propietària amb el seu xicot d’un apartament renovat en ple centre de València. “He fet un gran negoci”, diu ella d’entrada. “He pagat la meitat del valor de l’apartament perquè l’hem comprat a la meva àvia. Tot i això, ens hem gastat 65.000 euros en reformes”. En Pedro i la Iolanda, casats des de fa 2 anys, també estan il·lusionats perquè són propietaris d’un apartament abans fins i tot de la seva construcció. “Va ser la meva mare qui va decidir fer la inversió”, explica en Pedro. “Va veure un anunci de la promoció de pisos i gairebé m’hi va portar de la mà. Una gran oportunitat, ja que dos dies més tard ja estaven tots venuts”.

Aquests dos exemples són característics de l’entusiasme dels espanyols pel “totxo”, o el ladrillo, generalment considerada com la millor inversió possible. No obstant, malgrat el dinamisme de l’economia espanyola, en gran part a causa del sector de la construcció, la tendència sembla que s’inverteix, o com a mínim s’està frenant.

Perill per al turisme

L’edició del 10 de setembre d’El Mundo es feia ressò de l’anul•lació de grans projectes immobiliaris i anunciava un retrocés d’un 40% les vendes. Lluny de desmentir aquest inici d’alentiment, Bautista Soler, un dels promotors més importants dels darrers 40 anys a la península, explica que les causes d’aquest canvi de tendència es troben en l’increment dels tipus d’interès que aplica el Banc Central Europeu (BCE).

Aquesta teoria la comparteix Cruz Sierra, el director d’un setmanari d’informació econòmica amb seu a València: “Ja fa un temps que els actors del sector coincideixen a dir que el ritme de creixement s’afluixa, passant de més d’un 15% per any a menys d’un 7%”. Segons ell, les mateixes causes produeixen els mateixos efectes: apujar els tipus d’interès equival a reduir la demanda.

D’altra banda, els més optimistes consideren que el sector sabrà trobar noves sortides als països emergents d’Europa de l’Est. Cruz Sierra és més escèptic: “A la Comunitat Valenciana, la llei de regulació de l’activitat urbanística votada l’any 1994 i actualitzada l’any 2005 ha estat contraproduent. En el seu dia, faltava sòl per edificar i aquesta mesura va suposar un increment de les cessions de terreny per respondre a la demanda. Però aquesta llei es va pervertir, deixant via lliure a la urbanització salvatge. Les conseqüències? La desnaturalització del litoral mediterrani, que posa en perill el futur del sector turístic. Un greu problema si tenim en compte que el turisme és la segona font d’ingressos de l’economia espanyola.

Crèdits a 50 anys i tipus d’interès variable

Què podem fer per mantenir la demanda i evitar l’enfonsament de l’economia nacional? La resposta de les institucions econòmiques són els nous crèdits de molt llarga durada, en què el termini de pagament pot arribar fins als 50 anys. Aquestes hipoteques estan reservades per als menors de 35 anys i la majoria són a tipus d’interès variable –amb els riscos que això comporta. També són considerades com una mala solució per als compradors, lligats irremeiablement als bancs. Mentrestant, permeten als joves que tenen ingressos que no passen dels mil euros –els famosos “mileuristes”- esdevenir propietaris.

L’últim recurs per al mercat immobiliari espanyol són els estrangers. Europeus o vinguts d’altres continents, sempre estan disposats a invertir en un apartament o en una casa. Per a Cruz Sierra, no s’ha de menyprear el paper que desenvolupen aquests compradors. “Els estrangers han contribuït al dinamisme espanyol aquests últims anys, fent pujar la demanda i generant llocs de treball i creixement”.

“No tindràs casa mai a la vida”

“L’habitatge és un dret, no un negoci”. Durant els últims mesos, s’han pogut veure moltes pancartes amb aquest lema en diverses manifestacions a Espanya. La societat civil s’ha organitzat per protestar contra el que ja es coneix com a “violència immobiliària”.

El moviment “per un habitatge digne” va començar a Internet de manera anònima . Mitjançant correus electrònics i SMS, milers de joves es van concentrar el passat 14 de maig a diverses ciutats espanyoles. Després de sis ‘sentades’ no autoritzades i 17 detinguts , L’Assemblea per a l’Habitatge Digne , formada a partir de las protestes, va convocar una gran manifestació el passat 2 de juliol.

Demanen “reformes estructurals” per part de les institucions, per controlar l’elevat preu de l’habitatge, que impedeix que els joves espanyols puguin “emancipar-se o senzillament accedir a unes mínimes condicions d’habitabilitat amb els seus propis recursos”. Segons Daniel Jiménez, portaveu de l’assemblea, el 30 de setembre recomençaran les protestes a Barcelona, i el 21 d’octubre a Madrid, sota el lema “No tindràs casa mai a la vida”. Sempre amb l’objectiu que les autoritats escoltin i actuïn per frenar la bombolla immobiliària.SERGIO RODRÍGUEZ