Iniciat per l’Agència Espacial Europea i Eumetsat a finals dels anys noranta, el MetOp ja té el cap als núvols. Marc Cohen, el director del programa MetOp al si d’Eumetsat, l’organització europea per a l’explotació de satèl•lits meteorològics, promet les millors previsions meteorològiques i una vigilància climàtica més precisa.

Què és MetOp i què el distingeix?

Aquest satèl•lit, al igual que els altres dos que el seguiran, es situa en una òrbita polar, a una altura d’aproximadament 840 km. Fins ara, només hi havia satèl•lits geostacionaris fixos, com el Meteosat, que vigilaven sempre la mateixa zona, per sobre de l’equador, i a uns 36.000 km d’alçada. El MetOp, gravita 42 vegades més a prop de la Terra, i d’aquesta manera pot observar detalls més concrets de l’atmosfera, i recollir dades de tots els punts del planeta. L’aparell, amb una durada de vida de 5 anys, triga cent minuts en fer la volta a la Terra, i passa 14 vegades al dia per sobre dels pols. Els dotze instruments que porta incorporats, recullen imatges d’alta resolució, mesuren els perfils de temperatura i d’humitat, així com la temperatura de superfície de terra i oceans a escala mundial. Es poden mesurar també els nivells d’ozó de l’atmosfera i s’observen els moviments del vents per damunt dels oceans. El tret distintiu del MetOp s’anomena IASI (Interferòmetre atmosfèric de sondatge amb infrarojos), un aparell únic al món, que millora considerablement la precisió de les dades. En els darrers quinze anys, els investigadors només han aconseguit avançar la previsió meteorològica un sol dia (fins als cinc dies actuals). Amb l’IASI, en només tres anys es podrà augmentar el marge de previsió en mig dia.

Quant ha costat el projecte i a qui va dedicat?

El programa espacial MetOp, que comprèn la fabricació dels satèl•lits, la infraestructura terrestre i el llançament de tres satèl•lits en 14 anys, ha costat 2.400 milions d’euros, 1.800 milions dels quals provenen d’Eumetstat. El cost mitjà és de 60 cèntims d’euro per any i per ciutadà europeu. És el satèl•lit d’observació meteorològic més gran que s’ha construït mai a Europa: cadascun pesa 4,5 tones. Les dades que recull en temps real el MetOp serviran per millorar les informacions dels meteoròlegs, però seran útils també per els científics de la comunitat mundial que treballen en la investigació dels canvis climàtics.

MetOp s’ha construït en col•laboració amb els EUA? És capaç Europa d’innovar en matèria espacial per sí sola?

Des dels anys vuitanta existeix una gran cooperació entre Europa i Estats Units pel que fa a la recollida de dades meteorològiques. Els dotze instruments amb què estan equipats els satèl•lits MetOp s’han desenvolupat amb col•laboració amb la CNES (Agència Espacial Francesa) i la NOAA (Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional). En l’actualitat, Europa pot guanyar la partida: les proves que s’han realitzat a terra demostren que les prestacions del MetOp són superiors a les dels satèl•lits meteorològics actuals i d’altres ja projectats. El difusiòmetre ASCAT, per exemple, permeten mesurar els vents a la superfície dels oceans amb una precisió inigualable.

Per què s’ha ajornat el llançament, inicialment previst pel 17 de juliol?

Quatre vegades ja s’ha hagut d’aturar el compte enrere de la nau Soyouz, encarregada de posar el MetOp en òrbita, per problemes tècnics menors. El procés de llançament és molt complex i aquest tipus d’incidents són freqüents. El llançament de l’Ariane, per exemple, s’ha hagut d’ajornar també diverses vegades. El problema estava relacionat amb el sistema terrestre de la llançadora Soyouz (la mateixa nau que va enviar Gagarin a l’espai): el seu sistema de pilotatge, ara digital en comptes d’analògic, va disparar falses alarmes en el procediment de control.

Després de MetOp, es prepara el satèl·lit d’oceanografia Jason-2 pel 2008

CLEA CAULCUTT. Enviada especial a Usingen

L’autobús fa una frenada brusca i s’atura a prop de l’estació terrestre d’Usingen (Alemanya). Davant nostre no hi ha res, o gairebé res. Els càmares i periodistes locals surten sense gaire entusiasme de l’autobús i, amb l’equip a les espatlles, es comencen a bellugar matusserament. Lentament, ens dirigim per un camí de pedres cap a l’estació terrestre Jason-2.

Diàleg espacial

El Jason-2, que rep el nom de l’heroi mitològic, volarà al voltant de la terra escanejant la superfície dels oceans, mesurant les diferències del nivell dels oceans i l’alçada de les onades. El juny del 2008 es farà el llançament del satèl·lit que substituirà al seu predecessor el Jason-1. El Jason-2 està pensat per prevenir millor a la ciutadania d’alertes contra els desastres naturals tals tsunamis o huracans.

A Usingen, una pintoresca ciutat al nord de Frankfurt, l’estació terrestre rebrà les dades que reculli el Jason-2. Però, per què a Usingen? L’indret es va escollir precisament perquè no tenia cap tret rellevant. No hi ha res, cap turó ni cap campanar, que pugui fer interferència amb el diàleg espacial entre el Jason-2 i la seva companya terrestre. Són les condicions òptimes per a una relació a llarga distància que ha de durar cinc anys. Difícil, pensareu, però intergalàcticament parlant és simplement perfecte.

Clavegueram i escalfament global

Finalment arribem a l’estació terrestre. Científics d’arrreu d’Europa s’apinyen al voltant d’un petit mausoleu coronat per una cúpula. Intercanvien acudits sobre altimetria i algoritmes. Hi ha representants de les majors agències aerospacials a nivell internacional, el Centre Nacional d’Estudis Especials (CNEE), l’Organització d’Explotació de Satèl·lits Metereològica (Eumetsat), l’Administració Nacional de l’Atmósfera i els Oceans (NOAA) i l’Administració Nacional d’Aerodinàmica i l’Espai (NASA); una jungla d’acrònims que em deixa bastant atabalada. Mikael Rottenborg, director d’operacions d’Eumetesat, i el Dr. Ulrich Liebenow, cap de tecnologia de T-systems, s’aparten del grup i posen davant les càmares i els fotògrafs. Amb certa incomoditat, sostenen a les mans una clau gegant mentre saluden als seus companys.

Ens conviden ràpidament a passar sota la cúpula per admirar el disc giratori. El Dr. Florian Setter, cap de finances, explica que les obres de construcció han prosperat amb normalitat – excepte una alerta de bomba aïllada. Arran d’aquest incident, no es pot extreure la conclusió que els científics aeroespacials són un objectiu del terrorisme internacional. Al final va resultar que els serveis de seguretat havien confós un antic conducte de claveguera amb una bomba sense explotar de la Segona Guerra Mundial.

El Jason-2 gaudeix d’un major nivell de precisió que el seu predecessor Jason-1. L’escalfament global del planeta, el canvi climàtic i l’evolució dels corrents marins són alguns dels fenòmens que estudiarà el satèl·lit. En els últims 10 anys, el nivell dels oceans ha augmentat 35mm i no mosta cap signe d’estabilitzar-se. Fets de gravetat que ens fan retornar l’atenció cap a la terra.

Crèdits fotogràfics: L’estació terrestre d’Usingen (Alemanya) (Eumetsat)