Quan tornava de Madrid el dia 29 de setembre, Nicolas Sarkozy tenia cara de satisfacció. I amb raó. Durant una trobada entre els 8 països de l’Europa del sud sobre la immigració clandestina, el ministre de l’Interior francès ha concentrat totes les mirades, deixant al marge de l’atenció mediàtica els amfitrions espanyols. I fins i tot ha arribat a afirmar, amb cert to napoleònic, que les seves idees en matèria d’immigració són “a punt de convèncer Europa”.

Consolats europeus

Però, què ha dit Sarkozy a Madrid ? El candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials del 2007 ha anunciat una ambició que va més enllà del nivell actual de “coordinació” mínima de les polítiques d’immigració de la Unió Europea. Basant-se en que, des de principis d’any, 16.000 clandestins han arribat a Itàlia i 24.000 a Espanya, Sarkozy ha proposat una europeïtzació- qualificada de “radical” pel diari Le Monde– de les polítiques d’immigració. Aquesta europeïtzació inclouria el “traspàs complet” de la competència d’asil a la Unió europea, la creació de “consolats europeus” fora del territori de la UE per expedir els visats temporals, i la creació d’una oficina europea de lluita contra la immigració clandestina.

Una maniobra electoralista

La presa de consciència europea del fenomen migratori testimonia un canvi de generació pel fet que Sarkozy és el líder d’un partit de dretes sorgit de la tradició gaullista i és el representant d’un país històricament molt vinculat a l’exercici de la sobirania nacional. Així, Georges Sarre (MRC, republicans d’esquerres), de 60 anys, ha dit que “la política d’immigració és un dels atributs més importants de la sobirania nacional. Per tant, França no pot acceptar que demà una Unió Europea antidemocràtica prengui decisions en nom seu sobre l’acollida d’immigrants”.

Sarkozy s’ha convertit en un federalista, sense perdre el seu sentit pragmàtic? “Les seves propostes tendeixen bàsicament a desvincular els estats de les seves responsabilitats”, suavitza l’eurodiputada holandesa Hennis-Plasschaert, portaveu de les qüestions relacionades amb la immigració del grup liberal. “Els governs estatals haurien de pensar a posar en pràctica els seus compromisos concrets, i per començar haurien d’oferir els mitjans reals a l’agència per al control de les fronteres exteriors FRONTEX. També caldria d’unificar els procediments per les demandes d’asil fins al 2010”, argumenta. I afegeix: “La sortida de Sarkozy sembla més una maniobra electoral a set mesos vista de les eleccions presidencials a França”.

L’espectre de la Constitució

Tanmateix, Sarkozy multiplica les aliances entre la dreta europea. Al marge de la reunió de Madrid, s’ha reunit amb el president del Partit Popular espanyol, Mariano Rajoy, amb qui ha arribat a un acord per “treballar amb el Partit Popular Europeu per traçar una política comunitària sobre la immigració”. I el 15 de juliol passat va visitar a Roma el líder de l’Aliança Nacional, Gianfranco Fini, amb qui va declarar que “les respostes exigides per la globalització no poden ser únicament a nivell nacional”.

També sonen les campanes a casa del socialista Miguel Ángel Moratinos, cap de la diplomàcia espanyola, segons el qual “no parlem de la frontera marítima espanyola sinó de la frontera exterior d’Europa”. Però les propostes de Sarkozy guanyaran el favor dels governs europeus? En el fons de la qüestió, el ministre de l’Interior francès proposa prohibir qualsevol regularització massiva, com la que va organitzar Madrid el 2005 i de la qual es van beneficiar 600.000 immigrants. Pel que fa aquest punt, el secretari de l’Estat espanyol per a la Seguretat, Antonio Camacho, va declarar que les propostes de Sarkozy s’havien “rebut amb satisfacció”, tot negant que la regularització de 2005 hagi estat ” massiva “.

Pel que fa a la forma, l’europeïtzació de la política d’asil segueix el camí d’una proposició que actualment s’està discutint al Parlament Europeu i al Consell, que pretén passar de la norma de la unanimitat a la de la majoria qualificada en matèria de justícia i assumptes interiors. Alemanya s’hi oposa radicalment, argüint que es tracta d’una mesura prevista per la Constitució europea. Si Sarkozy ha d’arribar al poder l’any 2007, potser caldrà fer concessions en aquest punt. Mentre esperem, els resultats de la reunió de Madrid es presentaran al Consell d’Europa a Lahti el proper 20 d’octubre.

Amb la col·laboració de Lorenzo Morselli des de Brussel•les