Segons Bloomberg, la socialista Ségolène Royal és l’única candidata a les presidencials de França que pot fer front a Nicolas Sarkozy, el més que probable candidat de la centre-dreta (UMP). Ella aporta vitalitat, és brillant i amb disposició. El seu encant i el seu tarannà han conquistat els votants francesos. Però alhora li ha robat el protagonisme a la seva parella, François Hollande, secretari del Partit Socialista, que somiava a accedir ell mateix a l’Elisi.

De sobte tot ha canviat per aquest home: el somriure de la seva dona, exministra i diputada, i unes quantes fotos en bikini ocupen les portades de les revistes. Els titulars anuncien una nova ségomania. Hollande, amb bona planta, tot i que maldestre a vegades, es deu sentir ara com un vell “elefant” com anomenen els francesos els vells buròcrates. Serà “monsieur Royal” el nou membre del no gaire prestigiós club dels marits oblidats (del que formen part Denis, el marit de Margaret Thatcher, i Kevin Federline, el de Britney Spears)?

Sic transit gloria mundi, com dien els antics: així passa la glòria del món. Quan es tracta d’homes que arriben menys lluny que el seu alter ego femení, Hollande pot estar tranquil, ja que no està completament sol.

Els homes estan passats de moda

Malgrat tot, la política europea continua sota el domini dels homes. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i les 150 diputades sueques són només excepcions. La política la dominen els homes, i de mitjana, a les assemblees nacionals, hi ha només un 35% de dones diputades, segons un informe de les institucions de govern del Regne Unit.

Les condicions del mercat de treball són igual de negatives. Encara hi ha un sostre de vidre que impedeix a les dones accedir a càrrecs de direcció, a totes les posicions que comencen amb “cap de…”. Segons una enquesta del Ethical Investment Research Service, el 2004, menys del 10% dels executius de França, Alemanya i Gran Bretanya eren dones, (la supremacia del cromosoma Y és encara més important a Itàlia i Espanya, on els homes en càrrecs de responsabilitat sumen més del 95% del total). I no importa quina sigui la feina que facin, les dones europees guanyen de mitjana un 15% menys que els homes.

Però malgrat tot, els temps estan canviant. Ara moltes dones treballadores han rebut millor educació, treballen més dur i tenen millors dots de comunicació que els seus homòlegs masculins. Segons la revista The Economist, els homes són millors només en les feines que requereixen una bona coordinació manual i visual (molt útil per caçar animals salvatges amb arcs i fletxes). Els nens també estan més dotats per visualitzar formes tridimensionals; però, és clar, els ordinadors ho fan encara millor.

Qui porta les garrofes a casa?

Cada vegada més, les dones són les responsables de mantenir la família. A França i els EUA, un terç de les dones guanya més que els seus marits, segons un estudi de la publicació francesa L’Express. Però l’ancestral concepció del papers dels homes guanya la partida: els homes, molt més que les dones, tendeixen a veure la feina i el sou com els indicadors per mesurar la seva utilitat.

Si es canvien els rols tradicionals, alguns homes es sentirien atrapats i d’alguna manera, desposseïts de la seva masculinitat. Tal com diu Debra Burrell, psicoterapeuta i fundadora del Centre d’Assessorament Mart i Venus a Nova York, “els homes se senten malament per la falta d’èxit a la feina, i ho intenten compensar actuant de manera necessitada i exigent a casa”. A mesura que els homes es tornen capritxosos i demostren la seva incapacitat per adaptar-se, les seves parelles poden reaccionar amb despit. “Les dones es senten ofeses, sobretot si no es fa el que havien acordat, i es dirigeixen als marits de manera despectiva i sense respecte”.

En un món on les dones paguen al restaurant, i que esperen que els seus homes preparin l’esmorzar, Hollande i companyia haurien d’escoltar els consells de Maureen Dowd, columnista del The New York Times i autora de Són necessaris els homes?L’escriptora argumenta que a partir d’ara els homes “haurien de plantejar-se que la millor època de la seva vida és l’època de les seves dones”.