L’informe del Consell d’Europa de 2003-2006 subratlla que Romania ha atacat amb eficàcia el problema de la corrupció durant els últims 15 anys, però que la societat té problemes per assimilar els canvis. Què en pensa d’aquestes conclusions?

No crec que puguem descriure el problema únicament en aquests termes. Durant els darrers sis mesos, el Parlament ha adoptat prop de 350 lleis per a poder integrar tots els estàndards de la Unió Europea [cabal comunitari]. Perquè us en feu una idea, els diputats francesos o alemanys voten de 30 a 35 lleis en el mateix interval de temps. El Parlament romanès s’ha convertit en una autèntica fàbrica legislativa i l’aplicació de les mesures no pot seguir el mateix ritme. A França, es transposen entre el 5 i el 10% de les lleis votades a Brussel·les. La lentitud per fer aplicar les lleis no és una característica exclusiva de Romania. Però quin és el grau de transposició de les directives europees a França? No és ni molt menys del 100%.

Romania té la reputació de ser un país corrupte que té problemes per reformar-se. Aquesta imatge és justificada?

No ens hem de refiar de les etiquetes. La pràctica de les propines [o suborns] és, efectivament, més important a Romania que a França. Si aneu al metge o si intenteu aconseguir un paper de l’administració pública, se us demanarà sistemàticament que pagueu una gratificació, el bakchich. Però els escàndols de corrupció a les altes esferes de l’economia i la política no són, una vegada més, una exclusivitat romanesa. Només cal recordar el cas de les “fragates de Taiwan” als anys 1990, o el de Clearstream, la primavera passada a França. Aquesta “alta corrupció” demostra que la pràctica del suborn també és habitual en el món dels negocis europeu. Els grans casos de malversació a Romania daten de principis dels anys 90, quan encara no hi havia ni legislació, ni cap text que controlés la privatització de les empreses [que va començar després de la caiguda de la URSS] o el finançament dels partits polítics.

Quines mesures s’han pres des d’aleshores?

Es va crear un Departament Nacional Anticorrupció (DNA) i es van incriminar l’antic primer ministre, Adrian Nstase i el vice-primer ministre, George Copos, que està en procés de dimitir. Des del 2003, el alts responsables de l’Estat, des dels ministres fins als diputats, han de declarar públicament tots els béns que posseeixen, incloent-hi les obres d’art. Avui la cambra dels diputats debat la creació d’una agència nacional d’integritat que examinarà la diferència entre les declaracions de renda i les declaracions de béns. Aquestes declaracions són accessibles a Internet. Les normes de finançament dels partits polítics van ser revisades el 2006. La cambra de diputats està debatent la creació d’una agència nacional d’integritat que s’encarregi de controlar els béns dels alts responsables polítics, d’examinar els conflictes d’interessos i de detectar possibles incompatibilitats.

Per què la Comissió Europea insisteix tant en el tema de la corrupció?

La manera com la Unió Europea insisteix en el tema de la corrupció respon a les expectatives dels romanesos i també expressa una preocupació per calmar els electors dels Vint-i-cinc. L’atenció que es presta a la corrupció depèn de molts altres factors. Algunes ONG són molt actives a Romania. Transparency International s’ha concentrat especialment en la transparència de les institucions romaneses a partir de 1993, data en què es van retornar certes quantitats de diners provinents del Banc Mundial. A més, alguns homes polítics aprofiten l’entusiasme mediàtic que s’ha creat entorn del tema de la corrupció per desacreditar els seus enemics.